dimarts, 27 de gener del 2009

90 ANYS DE LA CAIXA... DEL SINDICAT



Sense acabar de completar el primer plor, després de nàixer, al meu avi li va faltar temps per apuntar-me al Lluïsos i obrir-me una llibreta d'estalvis a La Caixa, al Sindicat (oficialment Cooperativa de Crédito y Caja Rural Católico-Agraria). Era una pràctica tradicional d'aquells temps del final de l'autarquia. Més endavant, abans d'anar-me'n a servir, és a dir a la mili -no a fer de cambrer-, vaig fer-me soci, però seria uns anys després quan m'assabentaria que La Caixa va ser fundada per un grup de joves Lluïsos el 30 de gener de 1919. Aquella gestió del meu avi començava a tenir un sentit, no sabia si romàntic, tradicional, però en tenia.

Als inicis del segle XX, Vila-real era una ciutat amb molta empenta, oficialment reconeguda per Alfons XIII des del 24 de maig de 1904. La citricultura donava molts beneficis i s'havia començat la transformació del Secà en regadiu. De fet, des del primer de juliol de 1911, comptava amb una Caixa d'Estalvis pròpia (Caja de Ahorros Villarreal que, als temps de la República, estranava nova seu al carrer major -l'actual de Bancaixa- i s'instal·lava en altres ciutats dels voltants com ara Betxí) que després de la guerra civil seria adquirida per la Caixa de València.

La Caixa Rural, però, va nàixer amb un compromís social que, amb daltabaixos, s'ha mantingut al llarg d'aquests 90 anys. L'encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII, les iniciatives del pare Antoni Vicent de (Castelló, 1877-1912) i la tradicional religiositat popular de Vila-real, feren la resta.

La Primera gran guerra (1914-1919) va fer molt de mal al comerç citrícola i els propietaris agrícoles, Lluïsos i catòlics en general, van endevinar la necessitat d'associar-se. Però les iniciatives, per suposat, anaren molt més enllà de l'apostolat: un dels primers resultats fou la construcció de cases per a treballadors i famílies modestes, com ara les famoses Cases dels Amarillos que encara es mantenen en peu, al carrer de l'Ermita, front al Convent dels Carmelites i d'altres iniciatives posteriors com ara el pany de cases i les dues illes situades entre l'avinguda (front a la Torre Motxa) i el carrer Gamboa. També als anys 30, durant la Segona República, s'amplià la seu del Sindicat a l'actual Plaça de Vila (front a l'antic Ajuntament) per acollir la F.O.C. (Federació d'Obrers Catòlics que tenia la seu provincial a Vila-real).

A la dècada dels 50 se va cometre el greu error urbanístic i artístic d'enderrocar els porxes medievals per construir l'actual Cassino, precedent d'altres maldats oficials que s'han succeït sense solució de continuïtat: llàstima de Plaça Porxada, rèquiem per la Plaça de la Vila-medieval!!!

Als darrers anys, a més de la Fundació que recolza tota classe d'activitat lúdiques i culturals, se va aprovar en referèndum molt renyit el seguir en solitari i no integrar-se, totalment, a la plataforma de Ruralcaja... potser el temps ha donat la raó a l'actual directiva.

La Caixa Rural, també és veritat, potser siga cada vegada menys rural perquè Vila-real ha crescut, i molt, als darrers anys, però, tal vegada, és l'única societat, per no dir empresa, que ha fet alguna cosa per la nostra ciutat. Alguns pensareu que poc, d'altres que molt, però mireu al voltant... qui queda?

Si Vila-real, a dia d'avui, té moltes mancances, no és, només, per la falta de pes polític a nivell autonòmic i estatal, sinó per l'escassa implicació que han tingut les societats i les empreses locals en les polítiques socials, educatives i culturals. Potser la Caixa Rural, malgrat tot, és de les poques que podríem salvar de la crema. La seua política d'apropament al xicotet inversor i al vila-realenc d'apeu l'avalen... i encara més, ara, en un context de crisi pel liberalisme salvatge dels darrers anys que està acabant amb el modest citricultor, amb el xicotet empresari i amb la petita i mitjana empresa.

Llarga vida a la Caixa Rural de Vila-real i a totes les societats que s'impliquen a l'hora de potenciar l'economia i la cultura de casa nostra.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també sóc soci. Treballe amb altres bancs que m'ofereixen altres avantatges però la Caixa Rural no té competència si parlem de cobrar comissions. Jo tinc llibreta allí des de ben xicotet i pense continuar treballant amb ells.

Anònim ha dit...

Jo he sigut accionista i tenia llibreta, i ho he tancat tot perquè em tenen ben fartet. Sóc carques i retrògrads!! Continuen igual que fa 90 anys...

Eco Taronja ha dit...

Ja fa temps un mestre meu, fent tertulia ja em comentava que a la banca només hi sobreviurien o els grans(en el seu sector) o els massa menuts per a no molestar.
La Caixa Rural del teu poble s'enmarca en allò de les massa menudes.
De totes maneres i com a treballador de Ruralcaixa, també et puc dir, que totes les rurals que conformen l'entitat mantenen les seues pròpies fundacions, que en definitiva és l'obra social que repercutix allà on s'han creat.

TONI PITARCH ha dit...

Artur, encantat de saludar-te virtualment. La Caixa Rural de Vila-real amb els seus defectes i les seues virtuts ha estat una de les més fortes de l'estat però, de segur, no ha pogut donar mai la resposta suficient als grans empresaris ceràmics locals que, fins ara (toquem fusta!), han treballat per tot el món. De tota manera, als clients modestos com jo mateix ja ens va bé.
I sobre Ruralcaixa, Bancaixa-Cam, etc. i totes les caixes on la mà dels polítics ha estat molt allargada -dis-me malpensat- en aquests moments de crisi i d'incertesa financera, potser, millor sols que mal acompanyats.
I de carques i retrògats, l'infern i els paradissos fiscals en són plens.

Anònim ha dit...

Massa lloançes per a qui no se les mereix ¡¡
Que ha canviat a la Caixa en els darrers temps?
Que em dieu de la política de contractació de personal?
Que em dieu de la política lingüistica que segueix?
Que em dieu de la pressumpta programació cultural?
Que em dieu de la destinació dels fons de la Fundació?
Que em dieu d'alguns personatges membres del Consell Rector?

Per comprovar aquestes respostes sols teniu que apropar-vos a l'oficina principal o a l'edifici de la Fundació. Ja em direu alguna cosa.

(M'ha sorprés i disgustat molt l'article de Toni. Sincerament no ho esperava).

TONI PITARCH ha dit...

Caldereta, estem en democràcia i tens tot el dret a discrepar. Però, si et ve de gust rellegir-te el post, parle de 90 anys de trajectòria, no de la Junta actual o de les activitats concretes. Clar que hi ha coses que no m'agraden. Clar que hauria de millorar el nivell aptitudinal de molts dels seus directius, com el de molts regidors del nostre poble... I tant que hauria de millorar la Caixa Rural... però això seria obrir tema nou i parlar de l'actual gestió.
A mi la banca de proximitat, com el xicotet citricultor, la xicoteta i mitjana empresa, el comerç tradicional, etc. me diuen moltes més coses que el BBVA, les finques de cítrics dels García Carrión (amos de D. Simon), la McDonalds o el Corte Inglés...

Anònim ha dit...

Per supost, tot es millorable. La caixa rural, l'ajuntamen, este poble de cobards que tots critiquem desde l'anonimat, yo el primer. I per tot l'anterior, te dic que te mol merit lo que feu des del blocs, opinant donant la cara i el nom.

socials3 ha dit...

Tens un blog exce.lent i et felicito.Sóc una professora de C.socials de BArcelona

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2024/25

Vila-real, la nostra ciutat (1274-2024)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes