Com a historiador i com a Secretari Local del Bloc Nacionalista Valencià de Vila-real, vull manifestar el meu rebuig personal, així com el de tots els militants i simpatitzants del BLOC, contra el trasllat de la documentació existent a la Delegació de Defensa de Castelló -tant se val, si a Madrid o a Salamanca-, quan molts Ajuntaments de La Plana, entre d’altres el de Vila-real, venen manifestant-se, des de temps ençà, en sentit contrari.
Concretament el 7 de maig de 2004, el BLOC va presentar una moció en favor del retorn dels Papers de Salamanca que fou aprovada pel Ple Municipal de Vila-real, al juny del mateix any, per 10 vots a favor (dels regidors del BLOC, PSOE i EU) i 11 abstencions (dels regidors del PP).
Com a historiador, també vull lamentar, públicament, l’actitud i els arguments del subdelegat del govern Antonio Lorenzo sobre la documentació que viatja cap a Madrid, en el sentit que sempre serà millor conservada allà on va. Estes declaracions demostren moltes coses: en primer lloc, la despreocupació del representant del govern central per millorar les nostres infrastructures però, sobre tot, la hipocresia d’un polític que, per moments, oblida que també és historiador.
Per una altra banda, és d’agrair l’actitud del conseller, senyor Rambla (després de tots els entrebancs que han vingut posant des del seu partit, el PP, a l’arribada dels anomenats “papers de Salamanca”), si açò significa un canvi d’actitud en favor del retorn al nostre territori dels papers confiscats.
Des del BLOC denunciem el deute fiscal històric que arrosseguen les comarques de Castelló, on no sembla possible ni la construcció d’un Arxiu Històric Provincial digne, sobretot pel ninguneig constant al que ens han sotmés els governs centrals de Madrid, tant quan han estat a mans del PP, com del PSOE.
Les dades estatals són objectives i fredes, com l'oratge, però cada dia és més difícil dissimular l'espoli documental (Volem tots els papers!) i l'espoli fiscal (volem un finançament digne pels valencians i per les comarques de Castelló, és a dir, les germanes pobres en inversions estatals).
7 comentaris:
I després encara diem que vivim a la millor terreta del món. Mare meua!!!
Com hem sigut els "més rics": els valencians sempre hem pagat molts impostos a l'estat, a canvi de res o molt poc...
Som la burla de tot Espanya!! Els bufons de la Cort!! En fi...
[per cert, moltes felicitacions si avui és el teu sant!!]
massa pagant a l'estat i poc d'interés amb nosaltres mateixos... Crec que ens ha faltat sempre, i per supost avui dia ocorre el mateix, una major autoestima... Creure en nosaltres mateixos... en el nostre treball i també en la nostra cultura... no estic pensant només amb la nostra cultura popular... també en la nostra manera d'entendre les coses... la nostra voluntad... Si vam ser valents per fer una terra plena de roques en terra de cultiu... ara hauríem de saber trencar eixes roques que no ens deixen viure amb la nostra pròpia identitat i la nostra pròpia vitalitat... Quina llàstima que ens abandonem a altres que no es preocupen massa per nosaltres... que deixem per a altres coses que ens pertoquen a nosaltres... tal volta això és falta de responsabilitat... Massa dormits hem estat... ben bé no sé quines seien les coses a fer o canviar.... tal volta la nostra actitud seria el primer... deixar de ser vassalls de ningú... i pensar per nosaltres mateixos i per a nosaltres mateixos...
Gràcies als que m'heu felicitat en l'onomàstica.
Per cert, si allò que pels nacionalistes valencians és "espoli", és per a certs periodistes "victimisme"... no serà que ells (o les seues empreses editores) en compte de fer periodisme fan "pessebrisme" (en les seues diferents variants espanyoles: "PPessebrisme", "PSOEbrisme" i, en definitiva, "ppsoebrisme" descarat)?
Hola... Toni... hes estat llegint al teu bloc Ciències Socials... sobre els anys de la República... He vist això del Saló Ferreres... M'ha interessat això... On estava exactament? Es sap quina mena d'espectacles hi havia? O quin tipus de gent hi anava? On podria trobar més informació al respecte? Hi han fotografies del lloc? Bé... un abraç. I com sempre gràcies... per la teues informacions...
Exactament, al cantó Lluïs Vives (que va del Raval/Major fins la Torre Motxa) amb Desemparats (ara de vianants des que ha fet el famós pàrking republicà de la plaça dels alerons). Els espectacles, ja t'ho pots imaginar: un cabaret de poble!(on deien allò de "fuera ropa", encara que no en portaren i tot això).
Amb la guerra civil i el franquisme, tota aquesta classe de coses desapareixen "oficialment", que no realment. Molts franquistes i gent de missa diaria seran els principals clients als anys 40/50.
Avui en dia, per exemple, tothom sap que la prostitució, per exemple, no existeix legalment a l'estat democràtic espanyol, només hi ha bars de copes i xiques (i xics) que "fumen"...
Publica un comentari a l'entrada