CATARSI I ESPERANÇA...

Amb els anys, tothom perd la innocència, però mai s'ha de perdre la il·lusió. Quan venen mal dades, com ara mateix, no solament es fa necessari pensar i actuar en conseqüència, sinó que el món, l'Estat espanyol en concret i la societat valenciana en particular, necessita una catarsi col·lectiva i multidisciplinar per recuperar l'esperança...

Començant per l'economia, les coses no van bé. Abans que nacionalitzar la banca privada, crear un banc públic estatal, autonòmic o municipal, s'hauria d'acabar amb l'actual model de caixes d'estalvi massa polititzades i, fins i tot, bipartidistes, fins el punt d'arribar a nivells d'endeutament poc desitjables per autofinançar el/s partit/s amb majoria/es al/s consell/s rector/s o als equips de futbol que representen a tot l'estat (¿?), a tota l'autonomia (¿?) o a l'empresari de torn...

Seguint per la política, com està el pati del PP! Açò pareix el circ de la Filesa de Felipe González quan s'acusava tothom d'una gran conspiració político-mediàtica, mentre anaven creixent els enans de les clavegueres socialistes. Ara, s'està repetint la història... Si als 90 eren els propis militants socialistes, desencantats amb la trama de corrupció, els que filtraven de tot al periòdic de Pedrojota (El Mundo), ara són els populars incorruptes els que no dubten en fer arribar de tot a la redacció d'El País... Conspiració, campanya orquestrada per desgastar Mariano Rajoy o la culpa també serà del Cha-cha-cha? De tota manera, n'hi a una altra cançó més antiga -me pense que és de Machín- que diu:

Esperanza, Esperanza
sólo sabes bailar cha cha cha
Esperanza, Esperanza
sólo sabes bailar cha cha cha

Te conocí, y te enamoré
y me ilusioné
y ahora todo se acabó
al conocer
tu fingido amor
que causó dolor
a mi pobre corazón...

L'Estat espanyol necessita una catarsi, el País Valencià -on vivim amb imputats des de fa molts anys i, ara mateix, n'apareixen cada dia- molt més.

Però també són responsabilitat del govern central altres matèries que no funcionen, com ara la seguretat ciutadana que és en perill cada dia amb les dilacions de la Policia Nacional a l'hora de deixar posar denúncies a les víctimes d'atracaments i robatoris (almenys a moltes comissaries, com la pròpia de Vila-real), la justícia en general que -com al futbol que sense velocitat no existeix- a base de lentitud s'ha fet injusta, què anem a dir de la Hisenda pública si sempre hem estat els mateixos a l'hora de pagar encara que la propaganda diga que somos todos (els fraus urbanístics i l'enriquiment ràpid han estat una característica dels darrers anys de la que, de moment, només s'ha mostrat la punta de l'iceberg) i d'altres problemàtiques socials que estan en la ment, i en les cases, de quasi tots, com ara la creació d'ocupació sostenible, els beneficis fiscals per les rendes més baixes (revisió de préstecs hipotecaris abusius, d'impostos municipals desorbitats, de requalificacions de sòl que perjudiquen els propietaris originals, d'E.R.E.'s i E.R.O.'s a la carta per a empreses fraudulentes, etc.), la inversió en I+D+i o l'especial protecció de les Pyme´s i dels joves emprenedors són coses que, a dia d'avui i des de sempre, estan en l'aire.

El món necessita una catarsi, però una catarsi multidisciplinar, perquè quan passe aquesta febra, ja res tornarà a ser igual. Tots els polítics que es limiten a dir que té Zapatero la culpa de tot o, ben al contrari, que la té Rajoy, ja poden anar-se'n a casa i renunciar a la sopa boba que s'estan menjant de l'erari públic... I no demanem que renuncien els bipartidistes en el poder que acusen de tot als nacionalistes, perquè tenen raó: sobra nacionalisme espanyol i falta imaginació descentralitzadora, desjacobinitzadora, democratitzadora, participativa i desemmascaradora de les corruptel·les comeses de dalt cap a baix.

============================================