PELS CASTELLS DE LA COSTERA...

El darrer diumenge de març vam seguir la Ruta dels Castells de La Costera. Un grup d'amics de Castelló, Vila-real, Betxí, Artana, membres d'Acció Cultural, de l'Associació Cultural Socarrats de Vila-real, del Bloc Nacionalista Valencià i valencianistes en general, férem front a la pluja passejant pels carrers de Xàtiva la Socarrada (una ciutat que molts voldríem agermanada amb la Socarrada Vila-real, bressol de Carles Sarthou Carreres), pujant al castell amb el trenet turístic (l'actual de Vila-real és de segona mà perquè abans recorria, precisament, els carrers de la capital de La Costera) i, finalment, pujant al castell de Montesa on reposàrem forces amb un excel·lent gaspatxo manxec (Almansa és a la vora de la comarca).

Castell de Xàtiva: Tot i l’origen ibèric i romà, la major part dels murs i de les torrasses que s’han conservat són de tècnica islàmica o d’estil gòtic. Destaca la Porta de Socors, la Capella de la Reina Maria –amb la tomba del Comte d’Urgell–, la Presó d’estat dels reis de la confederació catalanoaragonesa i la Sala del Duc de Calàbria. La panoràmica des de la part més alta del Castell és magnífica: al nord, la ciutat de Xàtiva i la seua horta; al sud, les terres de secà i les serres Grossa, Mariola i Benicadell; i a l’oest, la frontera amb Castella.

Castell de Montesa: Sembla que ja existia un castell anterior, d’època àrab que va suportar els setges de Jaume I fins arribar a mans cristianes i ser lliurat a l'Orde del Temple, després convertida en Orde de Santa Maria de Montesa que va dotar-lo d'església, palau, refectori, claustre, sala capitular, cuines, presó, cisternes, forn, graner i cavallerisses. Va ser en esta època quan va adquirir el seu major esplendor fins el regnat de Felip II quan l'Orde de Montesa pergué la seua independència quedant sotmesa a l'autoritat reial. El terratrèmol de 1748 va provocar una gran destrucció que -juntament amb les desamortitzacions decimonòniques, els expolis i saquejos poseriors- li va donar l’aspecte actual de runes majestuoses malgrat tot.












.......................................................................................................
P.D.- Per cert, l'anècdota-troballa del dia fou la inscripció que teniu tot seguit, realitzada per un il·lustre vila-realenc, el malaguanyat ex-alcalde J.Pasqual Taurà Torres (entre el 20 d'octubre de 1954 i el 24 de febrer de 1958, quan prengué possessió com a primer edil de l'Ajuntament José Ferrer Ripollés) durant els primers dies de la guerra civil (suposem que de camí cap al front: anècdota que ens agradaria contrastar amb coneguts i familiars del recordat alcalde) en la cel·la on estigué presoner Jaume d'Urgell, el candidat perdedor al Compromís de Casp. Era una foto buscada ja que l'amic Miquel Notari, al que mai se li escapa quasi res, la tenia enregistrada al seu mòbil d'una visita anterior.

========================================