Política de cap de setmana o, si ho preferiu, cap de setmana polític, a banda d'un fum de coses de la vida domèstica que, potser, ja us contaré -o no- si s'escau alguna vegada.
Va ser diumenge per la vesprada quan, personalment, em vaig assabentar del traspàs del Pacorubiales -com deia ell, sempre de broma- més conegut pel seu nom vertader de Pepe, Pepe Rubianes. Feia més d'un any que ens va dir allò de "Me'n vaig", en format llibre, però ahir, diumenge, tal vegada no va tenir ganes de saber el resultat electoral a Galícia -la seua terra natal-, ni el triomf dels nacionalistes, sí, dels nacionalistes espanyols de Rosa Díez i cia. al País Basc. Ens ha abandonat l'inventor del trilingüisme (sempre parlava el gallecastlà), el més malparlat dels habitants peninsulars en el més humorístic sentit de la paraula. Vaig poder escoltar/visualitzar els seus monòlegs moltes vegades a la tele, però només un parell de vegades en directe, a banda d'algunes obres de teatre, però tinc gent pròxima, de casa, que van tenir l'oportunitat de comptar-li els paquest de Ducados que arribava a cremar a cada entrevista... Gràcies, Laura!
Els nacionalistes valencians, els nostres, els meus, van tancar un Congrés profitós, autocrític, realista i, fins i tot, amb certes gotetes de bon humor, perquè sense bon humor la política, per desgràcia, dóna ganes, de vegades, d'apretar a córrer... El millor, per mi, els parlaments finals. Impagable la lletania Ora pro Camps de l'amic vila-realenc, i company d'anys i panys d'institut, Carles Arnal. El Secretari General, Enric Morera va saber tancar aquest cinqué Congres del Bloc, tot engrescant la concurrència amb un altre toc d'humor al més pur estil americà: Yes we can!.
La premsa, d'avui dilluns, ha tractat la temàtica amb visions, com sempre, molt diferents:
· El Mundo,
· El País
· AVUI
· Las Provincias,
· Levante
i el no-res de Mediterráneo
Per cert, sobre la meua inesperada elecció com a membre electe del Consell Nacional (vaig decidir presentar-me de pressa i corrents a última hora, pensant que Vila-real i la Plana Baixa podien quedar-se sense representació perquè no tenia constància de cap candidatura presentada al respecte), simplement agraïr els quasi 100 vots obtinguts d'amics i desconeguts... A tots, moltes gràcies, visca el País Valencià (+PAÍS, + VALENCIÀ) i visca el BLOC!!!
==========================================
8 comentaris:
Amb el nou càrrec tindràs sempre el temps més justet. Ací tens un nou link, més curt, i així teclejaràs 17 caràcters menys.
http://minilink.es/5k
El problema està al ".es", però no deixa de ser una curiositat.
Saúde.
Estimat Toni: felicitats per l'elecció com a conseller del Bloc. Ara, com a professor de Geografia, podries explicar als responsables de la pàgina web del Bloc del teu poble que Alcalà de Xivert, Torreblanca i Castellón no són de la nostra comarca, és a dir, de la Plana Baixa.
Carles.
Gràcies per les felicitacions i pel "link", encara que ja haureu observat que vaig sobrat d'enllaços per, així, guanyar temps. I sobre la comarca, simplement dir-te que ho acabe de mirar i posa "comarques del nord" (de l'Horta?), però és correcte.
De la Plana Baixa, a més del representant del Bloc Jove de la Vall, Jordi Julià, només hem sigut elegits Josep Miquel Ros de Borriana (del corent Bloc de Progrés) i pel corrent de l'aigua del Millars, jo mateix.
Per tant, al capdavall, pense que he fet bé de presentar-me i per això els meus companys de partit no han parat, en dos dies, d'enviar-me sms's...
felicitats per la tria
Com pareix que estigues satisfet et done l'enhorabona. Espere que pugues ser feliç encara que se't multipliquen els maldecaps.
De tota manera, avui estic molt content per altres temes més generals, més periodístics. Ara, acabe de tornar a veure "Rubianes" solament..., aquesta vegada per TV3, i he tornat a riure. Ha deixat vacant la plaça del més malparlat peninsular, com diu Vicent.
Gràcies, novament.
felicitats. Per cet, ara que ja ha passat el congrés, i que l'eslògan passarà a la història dels eslògnas congressuals...era meu.
No ho he dit, per no semblar vanitós, però era meu i era xulo.
Publica un comentari a l'entrada