ARA FA 30 ANYS...

Ara fa 30 anys, hi va haver les primeres eleccions municipals democràtiques de la Història a la majoria de pobles i ciutats de l'Estat Espanyol.

Efectivament, per als que heu mitificat la Segona República, sense haver-la estudiada, simplement dir-vos que les dones van votar, també per primera vegada en la Història, a les Eleccions Generals de 1933 i a les del febrer del 1936, però molt poques van tenir l'oportunitat d'elegir l'alcalde de la seua ciutat ja que, després del democràtic triomf del Front Popular, es va procedir al nomenament de gestores municipals (per part dels governadors provincials) a tots els Ajuntaments on no governaven les esquerres. Així a Vila-real fou destituït l'alcalde republicà del Partit Radical, Usó Jarque, sent nomenat el socialista Cabrera Quemades: una mesura molt "legal", molt "revolucionària", però que seria inadmissible avui en dia...

És per això que, tal dia com ahir, es va commemorar el 30é aniversari del nomenament de Batiste Carceller Ferrer com a primer alcalde democràtic (votat per autèntic sufragi universal, és a dir, d'homes i dones) de Vila-real. Batiste no militava en cap partit, però es va presentar per la desapareguda U.C.D. de Suárez. Eren altres temps. Sempre he pensat que ha estat l'alcalde més valencianista que ha tingut Vila-real. Va cometre errors, o li'ls van fer cometre els poders fàctics (la famosa gorra de la Torre Motxa), però jo recorde quan -sent president dels Lluïsos- ens va explicar als més joves que l'autèntica senyera valenciana, la històrica, la de Jaume I -no la que enlairaven ni la Derecha Valenciana, ni el Partit d'Esquerra Valencianista als temps de la República-, la de Vila-real (avui emblema oficial municipal) havia de ser sense blau... Abans d'acabar la legislatura, naturalment, va haver de penjar la senyera oficial al balcó de l'Ajuntament com a conseqüència de l'aprovació de l'Estatutet del 82.

Eren altres temps. D'aquella corporació, l'únic que va començar a tenir certa carència cap al silló municipal, és a dir, a usar el Polictite o Supergrup (digueu-li com vullgueu al pegament de llarga durada), curiosament, va ser un regidor "independent", el senyor Godo. De tota manera, l'únic fet de la jornada electoral del 3 d'abril de 1979 que em va impactar, veritablement, fou l'emotiva abraçada entre el senyor Barraca (regidor electe pel P.C.E.) i el senyor Carceller: va ser cap a les 9 de la nit al bar d'Els XIII i, si no m'equivoque, Pasqual Broch (El tord engabiat) també en va ser testimoni. Eren altres temps, però ens van deixar lliçons de democràcia i de saber estar a molts que comencen ara i d'altres que no acaben mai...
..................................................................................................................