Bibliovila-grafia

La gent passa de donar consells gastronòmics a suggerir i recomanar lectures sense solució de continuïtat. La setmana passada, que si empanades a l'estil local (amb tonyina, bledes, pinyonets i ous bullits per Setmana Santa i de llonganissa per a la Pasqua), mones de confitura i dolços i xocolata, llonguets, etc. Ara toca recomanar llibres...

En principi, cadascú és lliure de menjar i llegir allò que té al seu abast o li vinga més de gust... faltaria més! Però a tots ens agrada suggerir, subjectivament, coses que ens impacten, ens fan sentir bé o sentim més nostres.



Una vegada acabe amb El professor d'història de Quico Mira que, des de fa un temps, és lectura de capçalera juntament amb La fi del Regne de València de Carme Pérez Aparicio, pense dedicar-me, durant un temps, a la Bibliovila-grafia, és a dir, a llegir les lectures pendents dels amics/amigues escriptors/es.



I que conste que no ho faig menat, únicament, per l'amistad o per una dèria de col·leccionista de la Bibliografia d'autor vila-realenc, que també... Ho faig, en primer lloc, per la solvència manifesta dels autors que, seguidament, esmentaré i, en segon lloc, naturalment, perquè en tinc ganes i em ve de gust.



Vaig assistir a la presentació del XXVIII Premi de Poseia "Vila de Benissa" a la ciutat natal de la poetessa, Vila-eral, i vaig recórrer, ràpidament, les trenta-tres lluminoses, de vegades ombrívoles Cel·les de Susanna Lliberós i Cubero, però vull tornar a rellegir els seus poemes durs, romàntics, sensuals, reals...


I, sense solució de continuïtat, aniré a escoltar el músic -El músic del bulevard Rossini- del que tant m'ha parlat Anna, la presidenta del club de fans de Vicent Usó i Mezquita, reincident finalista del prestigiós Premi Sant Jordi de novel·la, guanyador moral d'aquesta edició. Llegir l'amic Vicent és apostar sobre segur, un escriptor vila-realenc de Champions Script. Per cert, el podeu seguir pel Canal 33 aquesta nit, a partir de les 21.45h al programa Ànima.


I, per últim, un descobriment recent. Conec l'autor des de fa molts anys, però ha estat aquest darrer mes quan certs amics de la penya Cèltic Submarí m'han explicat la història de El trébol de cuatro hojas de Vicente Andreu Navarro que construeix una història emmarcada en l'àmbit futbolístic real, creat, als darrers anys, entre Glasgow i la nostra ciutat, Vila-real (un jove jugador de futbol, d'ací, debuta al Celtic de Glasgow; al mateix temps, la seva núvia i el seu millor amic han aconseguit una beca d'investigació per estudiar a Escòcia, amb un futur extraordinàriament prometedor per tots ells) que ha estat mereixedora de l'accèsit al Premi MARCA 2007, a la millor novel·la juvenil amb temàtica d'ambientació esportiva i, per tant, de ser editada (octubre, 2008).

En definitiva, l'oferta dels escriptors vila-realencs és enguany molt suggeridora per fomentar la demanda lectora i animar un mercat que, potser, és el que porta més anys en crisi: Vila-real, poble de l'alegria, 40.000 tavernes i no cap llibreria? Potser, les coses estan canviant a millor, però molt a poc a poc. Llegiu, llegiu, que el paper no s'acaba... A més els llibres sempre obrin moltes portes (també les poden falcar, materialment), sobretot les de la imaginació... Bon Sant Jordi a tothom!
.............................................................................................................