La seua música no era per escoltar a una discoteca, ni a un auditori, ni a una televisió: Raimon és un valencià inexistent per a Camps i per a Canal 9 però, potser, tampoc va existir mai per a Joan Lerma als anys iniciàtics de l'audiovisual valencià... Fa 50 anys que va composar "Al vent", el seu primer tema i el més emblemàtic. El 2003, a Vila-real, li vam otorgar el guardó de Socarrat Major... tal vegada, perquè Raimon sempre ha estat més un símbol que un cantant, que uns acords... potser, encara, és la veu de la consciència, de la mala consciència de l'autoodi i del menfotisme (cultural i polític) dels principals manaires valencians.
Este dijous a la Universitat Politècnica de València s’inaugura l’exposició: ”Raimon a la UPV. 50 anys Al vent”. Divendres a l’edifici Nexus d’esta Universitat, el cantant de Xàtiva oferirà un concert que prepara des de fa dies com podem vore en este vídeo de TV3.
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
(1959)
3 comentaris:
"L'Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre...", com el 2-6 del Bernabeu (quin cognom més català, Don Santiago), com l'1-1 d'anit a Stamford Bridge.
La Química va poder amb la Física.
Martí i Pol va guanyar Blasco Ibáñez.
Guus Hiddink (que continua tenint "La Barraca" com a llibre de capçalera des que passà per València) ha estat vençut pel Pep Guardiola.
Inie Sta, lo gussilús de Fuentalbilla.
La dona, la italiana aquella, sí que era de puta mare. Comptava les perres abans de dir-li a l'home que ja podia eixir a escena. Rigorosament al comptat, rigorosament per anticipat.
Aquesta matinada s'ha mort don Mario Lacedón, amic i coetani de l'Ovidi en aquell Alcoi de l'escola de Ribera, de l'ampolla d'Aielo, del cigarret... (PB)
Publica un comentari a l'entrada