dilluns, 11 de maig del 2009
MENTRE HI HA LLIGA, HI HA ESPERANÇA...
El futbol està boig, boig, boig... Anit el Barça feia de Chelsea i el Vila-real de Barça. Llorente va ser Iniesta al temps de descompte. La Font de Canaletes no estava tant a soles com La Cibeles una setmana abans, però no va poder brollar amb soroll de festa... i això que a Vila-real, fins i tot, estàvem preparats per al xorreo, després de les darreres actuacions del Barça i, per suposat, de la lamentable imatge donada pels grocs davant el Sevilla, però... Mentre hi ha Lliga, hi ha esperança.
De tota manera, tot està per fer i tot és possible. Matemàticament, entre el Barça i el Real Madrid encara queda un punt per definir els dos primers llocs... però tots confiem en què, el proper dissabte -a les deu de la nit-, el Vila-real torne a ser el protagonista de la jornada i guanye el Real Madrid a casa per retornar-li al Barça la festa que, anit, li va postposar... i, sobretot, per seguir lluitant per un lloc de Champions.
El futbol està boig i, de vegades, no té cap lògica, però la Lliga és el campionat de la regularitat i ací, precisament, és on els grocs han fallat massa vegades. Un equip tan irregular com el Vila-real és capaç del millor i del pitjor però, si l'objectiu es tornar a Europa la temporada que ve -encara que siga a la UEFA-, és indispensable rematar aquesta Lliga amb tres victòries consecutives per assegurar-se un lloc entre les sis primeres places: això seria tot un èxit!
El Vila-real té el seté pressupost de la Lliga i, per tant, a partir de la vuitena plaça sí que podríem parlar de fracàs i d'aspirar, la temporada que ve, només a guanyar la Lliga de Veterans.
El Barça, cansat o no, quasi sempre li s'ha donat bé al Vila-real, perquè és un equip noble que tracta de jugar al futbol i dóna un plus de valor afegit als seus contrincants que, en el cas dels grocs, es transforma en una motivació especial. En canvi, el rival de dissabte que ve, el dels xorreos sonats, no és un enemic gens fiable precisament per això, encara que mentre hi ha Lliga, hi ha esperança... perquè jugant com al Camp Nou, així, així, es pot guanyar el Madrid!!!
..............................................................................................................
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
5 comentaris:
Molta sort la setmana pròxima!
Igualment al València -a vore si els valencians podem amb els madrilenys- i ens retrobem el 24 al Madrigal.
Això de la Lliga de Veterans ho dius per la mitjana d'edat de l'equip, per l'interés amb el davanter Cruz (34 anys), pels fixatges de l'any passat (Edmilson, Ibagaza)... o per tot en general?
Al Vila-real sempre hi ha hagut molts veterans i molt bons: Robert, Anderson (El Pistolero), Diego Caña... però s'hauria d'apostar més per la cantera (mira l'exemple del Barça: Valdés, Bojan, Piqué, Pujol, Xavi, Iniesta, Messi, Busquets... tots criats a casa).
JoHan.
Mira toni, no vull ser "agorero" pero estic ben cert que el vila-real perdra contra el putomadrid. Tu realment et creus que al bernabeu hi havera hagut penalty i expulsió a trea punt de guanayr la lliga i una merda!
El madrid vindra açi a la plana es faltaran de fer-nos faltes i quan els nostres es cabrejen ens expulsaran algú i ja esta victoria per als putomadrilenys!
Visca el vila-real, visca la plana, puta madrid puta guti i de poent ni vent ni gent!
Joan d´Onda.
Això dels arbitratges i la parafernàlia pro-Madrid és una VERGONYA de domini públic: un italià me comentava l'altre dia a Londres que n'era sabedor del tema i que a Itàlia passava, més o menys, el mateix, però en favor del Milà de Berlusconi.
Per què el Madrid ha guanyat tants partits seguits? Perquè quan n'hi ha igualtat, un xiulit de l'àrbitre la pot trencar en favor dels blancs. El Madrid quasi mai perd per la mínima i al Madrigal ens han robat la cartera moltes vegades. Només els equips, com el Barça o el València, que li marquen tres o més gols de diferència poden han aconseguit tirar-lo contra les cordes. Per tant, a més d'un arbitratge just, també és necessari molta concentració, molta velocitat, molta agressivitat ben entesa (per part del col·legiat) i contundència ofensiva: serà molt difícil, però mentre hi ha Lliga...
Publica un comentari a l'entrada