Des de 1990, data d'aprovació de la L.O.G.S.E. (Ley de Ordenación General del Sistema Educativo), els governants estatals i autonòmics no paren d'embolicar la troca. En primer lloc, s'allarga l'ensenyament obligatori fins els 16 anys sense una Llei de Finançament que assegure un miserable pupitre, una senzilla cadira i una clàssica aula (de totxos i formigó, com les hem conegudes sempre) per tot l'alumnat. Després, durant el mandat popular, seguint la moda dels canvis es va aprovar, sense cpa tipus de consens amb la resta de forces polítiques i sindicals, la L.O.D.E. (Ley Orgánica reguladora del Derecho a la Educación). Els socialistes van seguir la moda, finalment, aprovant l'acutal L.O.E. (Ley Orgánica de Educación)... però de forment, en metàl·lic, ni un gra.
Actualment, l'estat espanyol ja sabeu que és lider en fracàs escolar, en atur i en moltes coses que no prediuen res de bo. Però és, precisament, en territori valencià on trenquem tots els rècords dels despropòsits, situant-nos per damunt de la mitjana en fracàs escolar, desconeixement del valencià (dins del territori lingüístic de parla catalana) i llengües estrangeres, atur i barracons o aules prefabricades (la gàbia, encara que s'embolique de seda, gàbia se queda). Per què? Sobretot, perquè molt de bla, bla, bla, amb el foment de les llengües estrangers com ara l'anglés, el xinés i l'esperanto, però únicament s'introdueixen reformes de "cost zero" (zero-sapatero, zero-rajoyero... zero-campero).
Al capdavall, segueixen rebaixant els nivells mínims, l'autoestima del professorat, degradant la condició d'estudiant i el valor de l'esforç i l'estudi per dur la societat endavant.
De tota manera, això no serà res si seguim sent la primera potència mundial en balafiament de diners públics i privats en esdeveniments ("events"?), fitxatges futbolístics i pa-circ-i-entrepans pel meninfotisme ciutadà. Si encara no teniu un títol de batxillerat, aprofiteu les rebaixes de l'estiu: Virgen Santa, Virgen Pura, que me regalen el aprobado en cualquier assignatura...
4 comentaris:
Quina filla més artista tens: periodista, cartellista, pintora... A mi no m'anganyes pq segur que hua fet ella.
Pepinho
Efectivament, estàs al loro. Jo simplement m'he limitat a "manipular" un dibuix previ afegint els rètols de la pisarra on hi havia una altra cosa... Però en tinc una altra, tant artista com la primera i això que les dues han estudiat al mateix institut que jo vaig estrenar al 1967 i a la mateixa Biblioteca que jo vaig estrenar als anys setanta.
Vila-real, poble de l'alegria, quaranta-mil barracons i una llibreria (l'Ausiàs).
També tens una altra llibreria relativament nova molt a prop de casa vostra, al carrer Pintor Gumbau, que la porten unes xicones ben simpàtiques. S'anomena "Llig".
Per la resta, tens més raó que un sant. Com (quasi) sempre...
L'expressió popular i històrica, diu "40.000 tavernes i no cap llibreria". Per tant, malgrat la publicitat gratuïta de l'Ausiàs (és, de bon tros, la més activa), és una manera de reflexar el que passa tot ajustant-me a la frase-feta.
Evidentment, l'anònim nº 2, l'autor d'aquest blog i jo mateix... som la mateixa persona amb una identitat vertadera.
També podeu llegir l'article al "Pica'm" (gràcies Tona!).
Publica un comentari a l'entrada