Fa 40 anys, tal dia com avui, els astronautes de l'Apolo XI tornaven al planeta. També nosaltres amb els peus a terra o, si ho preferiu, damunt del sofà, anem passant aquests dies infernals, de canícula i d'incendis forestals provocats, amb temperatures màximes que superen els 40 graus i uns vents aponentats que aconsellen seguir Armstrong, Aldrin, tornar a la LLuna encara que siga de la mà d'Hermida o, per què no?, de Contador, naturalment, mirant la tele...
Ho recorde perfectament. Aquell diumenge del 20 de juliol del 1969 jo era a Moncofa, amb el tio Pasqual, la iaia Rosario i l'avi Domingo: un astronauta nordamericà anomenat Armstrong -després Aldrin- tocaven de peus a la Lluna, mentre Collins -el tercer en discòrdia- renegava donant voltes per l'espai. En arribar a casa, vaig córrer, potser emocionat, a contar-li-ho a l'altra iaia, Maria Vicenta, la qual ho tenia molt clar: Sembla mentida, com enganyen els xiquets amb eixa caixa tonta... Fou així, com va començar el gran corrent d'escepticisme mundial per qüestionar la veracitat de l'arribada a la Lluna, és a dir, aquell petit passeig humà però, com deia el guió, gran avanç per a la humanitat ha estat qüestionat 40 anys seguits, potser, per l'escepticisme de la meua iaia paterna. De fet, encara que està totalment demostrat que les coses van anar així, encara avui n'hi ha borts que fan acudits al respecte:
-Sabeu per què Armstrong va ser el primer en arribar?
-Perquè, encara, no havia nascut Contador...
Els anys seixanta foren de prosperitat econòmica a nivell mundial, de grans canvis en la mentalitat de la societat per la irrupció dels joves universitaris en l'actualitat política global i, sobre tot, per la confiança en el futur, malgrat la guerra freda USA-URSS que, en principi, fou la base de la cara carrera espacial. Amb els peus a terra, per tant, hem de reconéixer que aquell món ja no té res a veure amb l'actual: de l'escepticisme de la tercera edat (el de la meua iaia) hem passat a l'escepticisme pessimista de la joventut del segle XXI davant la inoperància dels poders públics per afrontar la crisi econòmica, social i moral de la societat globalitzada actual.
I sort que el groc està de moda: Contador pot guanyar el maillot groc del Tour quasi de segur, Ibrahimovic combinarà el groc de la selecció de Suècia amb la segona equipació del Barça (que també és groga... fins i tot el Real Madrid porta una sanefa de groc a la part davantera de la samarreta) i Nilmar està a punt de col·locar la samarreta del Vila-real al costat de la canarinha brasilera...
Si el groc fos -com diuen- el color de la mala sort, els nordamericans no hagueren forrat l'Apolo XI de daurat. A Vila-real, naturalment, representa un sentiment pel color de la samarreta de l'afició futbolística, encara que, històricament, els amarillos sempre han estat els seguidors de l'obrerisme catòlic agrari, és a dir, del Sindicat i de la Caixa Rural. I pels supersticiosos, comentar que el color groc simbolitza la llum del sol. Representa l'alegria, la felicitat, la intel·ligència i l'energía. El groc suggereix l'efecte d'entrar en calor, provoca alegria, estimula l'activitat mental i genera energia muscular. Amb freqüència se l'associa al menjar. El groc pur i brillant és un reclam d'atenció, per la qual cosa és freqüent que els taxis siguen d'aquest color en algunes ciutats. En excés, pot tenir un efecte pertorbador, inquietant. És conegut que els nadons ploren més en habitacions grogues. En heràldica el groc representa honor i lleialtat. Encara que, als darrers temps, el groc també s'associa amb la covardia (¿?)... déu ser cosa dels organitzadors del Tour, dels anti-barcelonistes o, fins i tot, dels que tenen males digestions davant els èxits del Vila-real Club de Futbol.
.............................................................................................
6 comentaris:
A Canal 9 Ràdio acaben de dir que un incendi, malgrat la "JUM" (llum) que se veia de "JUNY" (lluny) ha estat causat per un "JAM" (llamp)...
Per no parlar de la dÓna, del cÉl i del sÓl... és a dir, fan totes les vocals tancades... quin personal més fantasmal!
Amadeu Fabregat.-
Estarem pendents de la roda de premsa que donarà Fernando Roig avui a les 19 h. Segons EFE, Hisenda reclama al Vila-real mig milió d'euros... si això és així, el Vila-real que pague, però abans hauríem de saber si existeix algun club de Primera o de Segona que estiga al corrent amb Hisenda... Voleu dir que n'hi ha algun? Al contrari, als clubs més endeutats els bancs públics i privats encara els deixen més diners per la capacitat que tenen, segons ells, per a generar ingressos (públics?, privats?).
De tota manera, el món de futbol en general hauria de ser més transparent perquè els darrers anys han mogut molts diners públics (Ajuntament de Vila-real, Diputació de Castelló o Aeroport virtual que ara està a punt d'inaugurar-se, Generalitat Valenciana o Deficitari Canal 9, etc.). Ací coneixem, més o menys (més menys que més) el cas del "nostre" (perquè també ens consta diners de la butxaca) Vila-real, però no vull ni imaginar-me els diners públics que mouen els equips gal·làctics i els de les capitals autonòmiques...
Però tot això, segons El País, és per les obres del Madrigal: no té res a dir l'Ajuntament o li ho encolomaran, també, a Manolo Vilanova?
Aquesta és la informació de Maria Fabra: "La Agencia Tributaria ha presentado una denuncia contra todos los miembros del consejo de administración del Villarreal CF, que preside Fernando Roig, por un supuesto fraude a la hacienda pública de más de 500.000 euros. La denuncia fue remitida a la fiscalía de Castellón, que ha determinado la existencia de indicios de un presunto delito fiscal, otro contable y otro de falsedad continuada. Los juzgados de Vila-real serán los encargados de instruir la causa, en la que aparecen imputadas cerca de una treintena de personas.
Además de los integrantes del consejo de administración del club de fútbol, la denuncia señala como responsables del supuesto fraude a más de una docena de empresarios, propietarios de las sociedades que habrían emitido facturas falsas por las obras que se realizaron en El Madrigal, estadio de titularidad municipal en el que juega el Villarreal, y en la ciudad deportiva del club en 2004 y 2005.
Según la denuncia de la Agencia Tributaria, que ha sido estudiada por los tres fiscales de Castellón especializados en delitos económicos, el Villarreal CF es la entidad a la que se le imputa el delito fiscal, mientras que el resto de responsables son tratados como cooperadores necesarios.
El consejero delegado del club, José Manuel Llaneza, eludió ayer cualquier tipo de comentario sobre la denuncia, de la que ya han recibido notificación, y argumentó que "el club hará los comentarios a este respecto y cuando lo crea oportuno"
Datos del fraude:
- Hacienda atribuye al Villarreal un fraude de casi 190.000 euros en 2004.
- La cuantía defraudada en 2005 asciende, según la Agencia Tributaria a 350.000 euros.
- La fiscalía de Valencia investiga, desde 2006, a una de las contratistas, EVC, por otro fraude de 1,4 millones.
- La denuncia imputa a un total de 26 personas, entre las que se encuentran Fernando Roig y dos de sus hijos.
El gerent del PAI (s).-
Ahir a les !9h. i uns minutets vaig escoltar, per Ràdio Vila-real, la roda de premsa del president Fernando Roig.
Avui El País en fa un resum: "Roig dice que el Villarreal está al corriente con la Agencia Tributaria" (http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/Roig/dice/Villarreal/corriente/Agencia/Tributaria/elpepuespval/20090725elpval_1/Tes)...
però jo em quede amb l'article d'opinió de Lizárraga al Mediterráneo d'avui: ¿por qué solamente al villarreal? on ve a dir el que ja us vaig comentar ahir, donats els comptes d'altres equips més grans...
Futbolísticament quasi sempre discrepe de Lizárraga (coincidisc més amb els criteris de Ricardo Yago), però aquesta vegada pense que encerta en el plantejament: vivim a un estat on, fora d'encasillaments polítics, s'usen vares de medir diferents segons persones, entitats, ubicació geogràfica, etc. i això, per desgràcia, és una realitat evident.
De tota manera, què és mig milió d'euros davant la immensitat del dèficit dels clubs més grans d'Espanya entre els quals no s'inclou el Vila-real, precisament, per no tenir cap tipus de dèficit?
D'acord, Toni, però com dies en un atre comentari, si deuen algo que ho paguen. El Levante denuncia tot açò:
En obras de El Madrigal ´no hay licencia, proyecto ni contrato; sólo facturas y certificaciones sin firmar´
La Agencia Tributaria revela que parte de la obra y los libros de órdenes y visitas visados por el Colegio de Arquitectos "se contradicen" con la facturación de las subcontratas y EVC al Villarreal
"No existe ni licencia de obras, ni proyecto técnico, ni contratos, ni presupuesto", sostiene en una de sus conclusiones el informe de la Agencia Tributaria que ha servido a la Fiscalía de Castelló para ahormar la denuncia por facturación falsa (delito contable, contra la hacienda pública y falsedad en documento mercantil) presentada contra el consejo de administración del Villarreal, con Fernando Roig al frente, y todo un entramado de subcontratas acusado de defraudar al menos 525.440 euros por descuento fraudulento del IVA. El juzgado 4 de Vila-real decidirá si imputa a Roig y a otros 25 implicados
De la investigación judicial de esta presunta trama de facturación falsa para defraudar IVA, urdida por el Villarreal SAD "en connivencia con los administradores" de EVC y Spain Gespro S. L., principal subcontratista, se encargará el juzgado de instrucción número 4 de Vila-real, según informó ayer el TSJ valenciano. En ese juzgado se investigará la participación de los once consejeros del club en 2004 y 2005 en ese supuesto entramado, así como la del arquitecto, Juan Antonio Villasante, los responsables de las dos principales firmas implicadas (EVC y Spain Gespro S. L.) y otras personas físicas como Carlos Barrio, Roberto Serrano, Tomás Martínez, Antonio Martínez, Florina Neacsu, Tecu Robert, Lopataru Vasile, Nita Valerica o Guita Florea, a quienes el fiscal pide que se llame también a declarar como imputados. Las facturas falsas cobradas por EVC al club alcanzarían los 3.809.440 de euros, según Hacienda: 187.840 euros en 2004 (facturas por 1.361.840) y otros 337.600 en 2005, correspondiente a 2.447.600 facturados. f. a. valencia.
... I tot això, vol dir que alguna o moltes coses, s'han fet malament, perquè gràcies a Roig, sí, tenim futbol de Primera i Segona A, però que Fernando Roig no és un sant, també és conegut pertot arreu.
Garçon
Parlant, només, de futbol, dir que el fitxatge de Nilmar és una gran notícia i també que, enguany, a més del B seguirem amb especial atenció el "nou filial" en Primera, és a dir, el Valladolid, on trobem Héctor Font, César Arzo i Marquitos, els dos darrers acaben de fitxar que 4 anys amb una opció de recompra: bones relacions entre la ribera del Millars (aigua per a tots) i la del Duero (i vi que no en falte). El Llusio
Publica un comentari a l'entrada