S'imaginen vostés que un llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Buenos Aires no pogués examinar-se d'oposicions perquè un polític illetrat, analfabet o manipulador (regidor, diputat, conseller o ministre...) afirmara que l'argentí i el castellà no són la mateixa llengua (de fet, cap espanyol diu en castellà allò de "la guagua", "me da bronca", "boludo", etc.) i què, per això mateix, no estaven disposats a homologar-li el títol oficialment? I si un Llicenciat en Filologia Anglesa per Cambridge no pogués examinar-se per obtenir una plaça de professor a Illinois perquè l'accent nordamericà i el britànic no coincideix del tot? Doncs això és el que està fent la Generalitat Valenciana amb els títols de Filologia Catalana que, des de tota la vida, s'han emés tant a València, com a Barcelona, Mallorca o Salamanca... Sí, sí, pregunteu-li al professor vila-realenc Adolf Piquer a què es dedica dins d'aquella històrica universitat castellana? Doncs, sí, a explicar català...
El govern valencià, amb el conseller vila-realenc Alejandro Font de Mora al capdavant -un persona culta i seriosa fins que la política partidista del PP li ha fet fer uns numerets impensables per tal de justificar l'injustificable-, s'ha tornat fonamentalista des del punt de vista lingüístic fins a extrems impensables: anticatalanista a València, espanyolista-castellanista a Alacant, moderadament catalanista a Castelló, etc. i, a més, en aquests temps de crisi, li toca pagar unes despeses per cada judici que perd al respecte (cap respecte a la cultura, la història i la llengua, si això suposa un rèdit electoral!).
En total, 25 sentències judicials perdudes amb l'única finalitat d'embolicar la troca, quan la normativa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la de l'Institut d'Estudis Catalans -llevat de certs capricis puntuals (admetre algunes paraules com ara "vacacions" per vacances, per exemple)- és exactament la mateixa:
- Nº 75/1997 del Constitucional. Falla contra la ultradretana Alternativa Universitària, i a favor dels Estatutos de la Universitat de València. El valencià i el català són la mateixa llengua.
- 330/ 2004 del Tribunal Superior. A favor del recurs d'Acció Cultural del País Valencià sobre l'exempció de la prova del valencià en les oposicions docents als Llicenciats en Filologia Catalana.
- 393/2004 del TSJ. L'STEPV guanya el recurs en el mateix sentit de validar la Filologia Catalana en les oposicions fetes en territori valencià.
- 518/2004, la 677/2004 y la 158/2005 del TSJ. En el mateix sentit i a favor de l'STEPV.
- 205/2005 del TSJ. - A favor dels Estatuts de la Universitat Jaume I
- 539/2005 del TSJ. De l’STEPV contra la convocatòria d’oposicions.
- 494/2005 del TSJ. A favor dels estatuts de la Universitat d'Alacant.
- 789/2005 del TSJ. A favor dels estatuts de la Universitat de València.
- 1.527/2005 del TSJ. A favor de CCOO que demana convalidar títols en les oposicions docents.
- Tribunal Suprem, 15/03/2006. A favor d’STEPV i ACPV que demanen l'homologació dels títols de Filologia a Catalunya, Balears i València.
- 474/2006, la 1.079/2006, la 332/2007, la 382/2007, la 1.218/2007, la 1.233/2007 i la 558/2008 del TSJ. Tribunal Suprem, 13.10.2008. A favor de la Universitat de València que havia recorregut les oposicions.
- Suprem, 29/2008. Contra les oposicions de 2004. I obliga a Educació a pagar els costos.
- Tribunal Superior, 22.06.2009. A favor de CC OO i en contra de la convocatòria d’oposicions. Titlla de "temerària" l'actitud de la conselleria i acusa de "faltar reiteradament" a les sentències. Obliga a pagar costos.
- Suprem, juny 2009. En el mateix sentit, a favor de l'STEPV.
- Tribunal Superior, 737/2009. A favor de les Universitats de València i Alacant. Reitera la "temeritat" de la Conselleria d'Educació i la condemna a pagar costos.
=========================================================================================================
5 comentaris:
Camps + Correa + Bárcenas = GÜRTEL.
Fabra + Vilar + altos cargos PP = NARANJAX.
Canal 9 + Manipulación + Incultura = Mayoria Absoluta
Le garçon.
Ací només observem "apego" al poder per part de tots: els polítics imputats han de dimitir fins que hi haja una sentència. Tots tenim dret a la pressumpció d'innocència, sobretot els imputats perquè, precisament, queda per demostrar que no han delinquit... En canvi, les persones no imputades, no som presumptes de res, simplement som innocents que no ens mereixem els polítics que tenim.
La gent pot votar el que vullga, però la divisió de poders és sagrada en democràcia: executiu (han de ser honrats i aparentar-ho), legislatiu (què roïnes són les majories absolutes: canviem les lleis electorals que les propicien!) i judicial (la justícia no pot ser subsidiària dels altres poders), ja que un polític imputat pot ser molt votat, però també, a la llarga, molt inculpat... o no.
Bárcenas, Camps, Fabra... dimissió!!!
El secessionisme lingüístic ja cansa, la corrupció política ja apesta... diguem prou!, diguem no!
Ovidi.-
Interessantíssim l'editorial que publicava ahir El Mundo per un forat sobre el cas Francisco Camps. Un cas com un cabàs. El jutge ha desatès la versió del president de la Generalitat Valenciana en la trama del Tio del Bigot i ha considerat que hi ha prou indicis delictius per imputar-lo. El Mundo se'n feia creus i es declarava estupefacte per l'aplicació de l'article 426 del Codi Penal, "surrealista" i "absurd", i pel "penós calvari" que haurà de patir Camps només "per culpa de quatre vestits". Llegir aquest diari, de tant en tant, en dosis no excessives, serveix per prendre la temperatura al seu director i al PP, que sovint es confonen per la voluntat del primer que així sigui. Quan aquests senyors declaren algú l'enemic, "només quatre vestits" es poden convertir en un "penós calvari periodístic", als quals es van acumulant cada dia, en forma de serial, els mitjons, la samarreta i els calçotets. Fins a l'extenuació. Però, esclar, ara el cas Camps, un cas com un cabàs, no interessa ni a El Mundo ni al PP. Pot desestabilitzar el partit en el seu graner més sòlid. Aquesta gent, que tant presumeixen de cosmopolitisme i fins i tot d'haver-ne après ofici als Estats Units, haurien de recordar el cas Clinton. Una mamada -amb perdó- pot acabar amb un president. Com quatre vestits. Perquè el problema no és ni la becària ni el sastre. El problema és mentir.
Vicent Sanchis (AVUI).
Publica un comentari a l'entrada