FUTBOL: ABONAMENTS CONTRA LA CRISI?

Sembla una frivolitat parlar de futbol mentre segueixen incrementant-se les cues al Servef, sí, sí, al Servei Valencià d'Empleo i Formació que, naturalment, depén de la Generalitat Valenciana, sí, sí, de Camps i del PP... És clar que no vaig jo a convéncer-vos de la culpabilitat del govern valencià sobre la crisi, si ja n'esteu convençuts de la culpabilitat de Zapatero...

Jo de l'únic que n'estic convençut és de la inutilitat infantil de buscar culpables quan entre tots dos la mataren i ella sola es va morir... l'ocupació, vull dir, ofegada en una mar injustament globalitzada. I quan les aigües venen revoltes, cau pel seu pes la dita popular perquè mai guanyen els pescadors: on guanya patró, no pot guanyar mariner; i si el patró guanya menys, els mariners comencen a desfilar, cap a casa...


Almenys, a Vila-real s'està fent, de moment, una política futbolística d'austeritat, tant en l'aspecte del planter on, de moment, s'ha fet caixa amb alguns futbolistes (Nihat, Matias, Valencia) i, fins i tot, amb l'anterior entrenador (Pellegrini), com en la campanya d'abonaments per a la temporada 2009-10, ja que s'han mantingut els preus, més o menys, amb una lleugera pujada de l'I.P.C., s'ha distribuït abonaments gratuïts a tots els de la campanya anterior que es troben en situació d'atur i, en definitiva, s'ofereixen quatre competicions pel preu d'una: Lliga d'Or (Primera Divisió), Lliga de Plata (Segona Divisió A amb el Vila-real B), UEFA o Europa League i Copa del Rei (esperem arribar més lluny aquesta vegada!).

Però, mentre la directiva i l'equip tècnic, amb Ernesto Valverde al front, fan números, l'afició espera en candeleta un fixatge -més o menys mediàtic- que reforce l'equipàs que s'ha anat fent al llarg dels darrers anys... Salvant les distàncies, el Vila-real no és el Barça -ja ho sabem, no hem fet mai un triplet-, però comença a tenir una pedrera important, és a dir, la Ciutat Esportiva comença a ser una gran escola de futbolistes, perquè el futbol també ha de tenir un component pedagògic de cara al jovent.


Potser, alguns pensaran que el model del Vila-real és més paregut -també salvant totes les distàncies gal·làctiques!- al del Real Madrid, per allò del talonari i la maquineta de fer diners del senyor Fernando Roig -que igual és tant potent o més que la de Florentino, perquè no cal oblidar que el madrileny té tots, o quasi tots, els bancs als seus peus-... de tota manera, no és el mateix anar fixant per completar un equip, que fer del futbol un espectacle televisiu les 24 hores del dia. Per cert, sabeu quants segons, minuts i hores dedica Canal 9 a parlar dels camps, millor dit, a parlar bé, molt bé, del president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps? Moltes hores! Quasi tantes com les teles locals de Madrid (TVE1, TVE2, A3, Cuatro, Telecinco, La Sexta...) a parlar de Florentino i sus mariachis...

Amb els 17 o 18 milions que té el Vila-real, ara mateix, per fitxar, se pot aconseguir taponar els forats que encara queden respecte a les temoporades anteriors. Un central-migcampista, estoper o ajudant d'Eguren -digueu-li com vullgueu- és, sota la meua modesta opinió, la mancança més greu després del comiat de Josico i les espantades respectives de Mavuba i Edmilson que vingueren, si no m'enganye, a fer-se càrrec d'eixa posició. Seguint amb les prioritats, li hem de trobar parella, urgentment, al bo de Joan Capdevila si no volem trencar-lo, ja que porta jugant sense descans des de l'inici de la temporada 2007-08 (que va empalmar amb l'Eurocopa i aquest estiu amb la patxanga sudafricana, sense perdres partit). I per finalitzar, si Altidor no vol ser suplent, és bon moment per aprofitar la popularitat aconseguida amb la selecció dels Estats Units (una de les vint millors seleccions d'Amèrica!) i fitxar un davanter centre que li complique la vida a Rossi, a Llorente i, sobre tot, a Valverde, perquè això voldria dir que ens l'alegraria a tota l'afició.


Naturalment, després tot dependirà de les ganes que tinga la boleta d'entrar a la porteria contrària, però el futbol és molt més lògic i senzill vist des de la grada, naturalment...

Pel que respecta al B, un altre equipàs que ja està fet, només, amb el retorn de tots els cedits. Ara falta saber si podrem vore algun partit, de Segona Divisió A, al Madrigal, perquè, de moment, ningú s'explica com poden encabir tota l'afició que, de moment, ja ha manisfestat la il·lusió de seguir el B, almenys, en aquells encontres més significatius, és a dir, contra el Betis o el Castelló, per posar dos exemples tot atenent a les ganes de futbol que, a falta de treball, continua havent per les terres de La Plana.
........................................................................................................