Aquest títol tant teatral de Dario Fo, constata i retrata la realitat d'un estat espanyol submergit, des de sempre, en la picaresca. Segons dades oficials de la darrera campanya de la Renda, Espanya ha estat l'únic estat de la Unió Europea on els empresaris guanyaren menys diners que els seus empleats durant el 2007 (13.000 euros bruts anuals de mitjana els de la patronal per 18.000 dels currantes honrats que, som, evidentment, els que no podem amgar ni un euro de la nòmina).
Després de tant de rifi-rafe al Congrés dels Diputats, per aprovar uns Pressupostos que no se creu ningú, l'economía submergida continua sent el vertader cavall de batalla a nivell local, autonòmic (per què els pobles valencians presenten un estat tant lamentable i, en canvi, quan viatges per tota Espanya, resulta que la majoria de llogarets, pobles i ciutats fan el doble o el triple de goig que els nostres) i, sobre tot, estatal. L'activitat submergida representa, segons alguns estudis (submergits, invisibles?), entre el 19 i el 25% del PIB (240.000 milions d'euros) i- segons diverses fonts- entre 55.000 i 90.000 milions d'euros en impostos no cobrats per IVA, IRPF i societats, és a dir, entre 9 i 5 vegades el que se pretén aconseguir amb l'actual pujada d'impostos que pagarem (A pagar-ho, pebrereta!) els pebreretes de sempre i, a més, entre un 46 % i un 66% més del que la Hisenda espanyola recapta anualment.
A tot això, els especialistes tenen clar que l'augment impositiu de 2010 portarà, evidentment, a l'increment de l'activitat submergida... És el que conta, més o menys, Josep Martí Font (no, no és el germà d'un prestigiós pintor vila-realenc, ni tampoc és cosí meu) a la seua secció de La Vanguardia, El capitalismo en evolución.
..............................................................................................
6 comentaris:
I recorda sempre que...
"Qui no deu, redèu!!"
Com casi sempre, Toni, estic d'acord en lo dius, però denunciar-ho, que no es poc, es la part més fàcil; el problema està en posar-li solució.
Tu, que estàs ficat en política, ¿que faries, si tingueres els mitjos necessaris, per arreglar-ho?.
Home, ara mateix, no estic gens ficat... però, naturalment, se poden fer moltes coses per evitar l'escandalós frau fiscal:
1) Més inspecció i més control (a empresaris amb increments de patrimoni ràpids, treballadors que cobren de l'atur i treballen a un altre lloc, etc.).
2) Rebaixar els injustos impostos indirectes, rebaixar els directes i, sobre tot, no fer-los reaure en les rendes del treball i més en el patrimoni, amb especial atenció als increments de patrimoni ràpids per especulació en borsa, "pelotassos" urbanístics, etc.
3) Pujar els impostos que paguen els residents estrangers (els futoblistes, per exemple, paguen uns percentatges inferiors als que paguem tu o jo, per exemple), perseguir les transaccions fetes en diners negres, controlar l'opacitat financera dels bancs (els que s'emporten els diners dels impostos i, després, no en tenen per finançar les empreses que generen riquesa i llocs de treball).
4) Però, per damunt de tot, recolzar l'economia productica i perseguir, fiscalment, l'economia especulativa, és a dir, la que ens ha portat a la major crisi financera del món contemporani...
Tot açò, no deixa de ser el dret al "pataleig", perquè per fer tot això hem de tenir uns polítics preparats, ètics i amb ganes de treballar per l'interés general (¿?), així com uns funcionaris competents (no col·locats a dit pel polític corrupte de torn) i amb mitjans tècnics necessaris (no com passa amb la justícia i els jutjats que semblen, amb tots els rspectes, de Nigèria...
Ja veus, moltes coses, Pedro, que no se fan...
Ja he vist "Ágora" i et done tota la raó. Magistral!! Obra mestra!! i obri tants interrogants i tantes tesis a qui vulga obrir els ulls...!! Gran Amenábar!!
Víctoria futbolística, problemes fiscals:
"Hacienda también investiga las obras de El Madrigal de 2008 y a su adjudicataria" ( http://www.levante-emv.com/castello/2009/10/25/hacienda-investiga-obras-madrigal-2008-adjudicataria/644840.html).
España es el país con mayor atractivo fiscal para los futbolistas extranjeros, ya que éstos tributan al 24 por ciento por las rentas que se generan en España, frente al tipo general del 43 por ciento que existe en nuestro país. En este aspecto, nuestro país sigue siendo un paraíso fiscal.
Publica un comentari a l'entrada