Campistes, zaplanistes, fabristes, aguirreristes, gallardonistes... i els rajoyistes, què diuen? Els polítics del PP s'han posat el cinturó d'emergència a tota costa: el cas Gürtel promet, a més de traure molta merda -segons alguns actors populars, això equival a sort a les urnes com al teatre- a la llum, escenificar les diferents corrents que, des de sempre, hi ha hagut dins del principal partit de l'oposició -no caldria oblidar-ho- a nivell estatatal, així com qüestionar el lideratge de Mariano Rajoy, si més no...
De tota manera, com ha dit Carlos Fabra i amb raó (¿?), sempre són el governs (municipals, provincials, autonòmics o estatals) els que contracten i, per tant, de res val tallar colls dins de l'organització interna del partit si la trama ve de l'executiu o, fins i tot, si és de la magnitud que, presssumptament, diu la premsa.
Aquesta situació, a banda de provocar el deteriorament de la imatge dels principals líders conservadors, pot venir bé, políticament, a tothom: en primer lloc, als mateixos polítics populars honrats que, tot aplicant la pressumpció d'innocència, també en deuen d'haver, a banda que generalitzar és molt lleig; en segon lloc, a la democràcia en general, ja que -cada vegada hi ha molta més gent que ho té clar- l'estructura piramidal dels partits polítics i les llistes tancades són una rèmora per a l'escassa qualitat democràtica d'aquesta segona restauració partidista de la Història d'Espanya (la primera, la del cop d'estat de Martínez Campos a Sagunt, tot imposant Alfons XII al 1874, va ser la del caciquisme pur i dur) i, en tercer lloc i per acabar, pot venir bé a la sempre subvencionada premsa privada espanyola en general -ja que la pública continua sent manipulada, malgrat tot-, perquè si alguna cosa li falta a la -encara- jove democràcia espanyola és un poc de transparència per part de tothom.
A Vila-real, per exemple, durant les passades Eleccions Municipals de 2007, el BLOC va demanar tres préstecs personals de 6.000 euros cadascun -no sé si ho ha contat, públicament, Maria Gràcia Molés- per portar endavant una austera, quan no miserable -econòmicament parlant- campanya electoral on, com sempre, va haver-hi una macrodiferència pressupostària entre allò que invertiren, gastaren o malbarataren els dos partits grans (P.P. i P.S.O.E.) i el que féren els partits menuts i/o els deixaren fer.
A Maria Gràcia Molés se l'ha pot acusar de moltes coses, potser amb raó, però entre moltes altres virtuts sempre ha conreat la de l'honestedat i l'honradesa, cosa que puc afirmar -sense por a equivocar-me- perquè ens coneixem de fa molts anys... És per això, que no estaria gens malament que, alguna dia, els senyors José Benlloch (PSOE) i Juan José Rubert (PP) -als que també conec, personalment, però menys- ens contaren amb quants diners comptaven en la passada campanya electoral, d'on els van treure i com els van invertir. Mentrestant, la festa -la infinity party?- continua, però la vida (política), en democràcia, sempre és efímera malgrat els cinturons d'emergència...
=================================================================
5 comentaris:
Confirmat: el futur de Ricardo Costa depén de Marichalar, ja que es tracta d'un cessament "real", és a dir, si Marichalar torna amb la dona, Ricardo Costa podria optar a tornar a ser Secretari General. Qui s'aposta un euro per aquesta possibilitat? Ni Garcia Gasco (ex arquebisbe de València) vol donar un cèntim d'euro...
Qui serà el proper a qui li endosen l'eufemisme (cessament temporal)?
Viure per veure, pay per view, prevaricar per ostentar, dar i vendre i regalar, corrompre amb diners públics, defraudar hisenda des del poder, la mentida com a ideologia quotidiana, la manipulació com a praxis informativa, mirar cap a un altre cantó, caps de turc, cervells de suro, butxaques d'or, patrimonis negres, corrupció...
Eltiolavara.
POLÍTICA: Reforma de la Ley de Caza. PP, PSPV y Bloc acuerdan legalizar la 'caza con parany' en las Cortes...
L'enhorabona als paranyers i, en especial, a Pasqual Batalla.
APF.
Enorabona pel premi d'asaig al certamen literari. Felicita tamé al teu cosí Domingo. Ja vos tocava després de l'ampastre del bessó (Des de La Senia)
Molt oportuna la llei del parany, que ha liquidat l'afer Costa. Esperem que la normativa que desenvolupe la llei ens explique clarament quin sorollet ha de fer el clatell del tord quan el dit polze del paranyer empeny amb la força adient per trencar-li el coll.
Duralex, no n'entenc de paranys, pregunta-ho als experts que l'han redactada, però l'afer pensava que l'havia liquidat Rajoy: ara queda l'afer Gürtel, pots estar-ne tranquil que, encara, donarà molt de joc. Jo, simplement, me limite a felicitar els amics paranyers amb els que mai he compartit cacera, però sí algun sopar de cuina tradicional valenciana.
Per cert, gràcies "regador", ja ho celebrarem i te mantindre'm informat quan la criatura acabe d'eixir de la impremta.
Publica un comentari a l'entrada