La cosa nostra futbolística no està per a buscar l'acudit fàcil: el Vila-real Club de Futbol no va ni cara a l'aire (ahir jugant quasi tot el partit amb superioritat numèrica, dins de casa i amb el recolzament de tota l'afició)... I si en alguna cosa coincidim la major part dels vilaficionats, vilabonats, vila-desilusionats és en que tots els equips del món juguen a una major velocitat que el nostre Vila-real... El problema ve de lluny, però són molts partits (de l'actual temporada i de les passades) que acaben amb la sensació que els jugadors saben molt més, però no ho donen tot -almenys físicament- sobre el terreny de joc.
Com se pot solucionar el tema? Els amos i senyors del club ho sabran, però, de moment, s'haurien de prendre mesures:
1) La més urgent: auditar la condició física dels jugadors, ja que donen la sensació de trobar-se carregats de partits i al final d'una llarga temporada.
2) La més lògica: Donar-los tota la confiança necessària -perquè tots sabem que algun dia jugaran com saben i la piloteta entrarà a la porteria contrària- i esperar que passe el temporal, durant aquests quinze dies de "descans" (més encara?) lliguer.
3) La més dràstica i fàcil: Practicar-li un E.R.O. (Expedient de Regulació de l'Ocupació) a l'entrenador, Ernesto Valverde...
Sense donar-li temps a conéixer un planter on l'agresivitat mai ha existit, fins i tot quan se feien coses importants, que sempre ha primat la qualitat o els jocs malabars sobre la intensitat i l'esforç físic, que també pot posar a Xavi Oliva (si Diego López perd els nervis a la porterir), que Javi Venta sempre ha de ser titular, que Gonzalo Rodríguez ha de provar el sabor de la banqueta, que Rossi i Nilmar són incompatibles perquè són més del mateix (un dels dos ha d'anar acompanyat de Joseba Llorente o Jonatan Pereira), que Marcos Senna no és -encara- el d'abans de la lesió, que Pirés i Ibagaza tenen -evidentment- un any més, que Cani ha de ser titular indiscutible, que Santi Cazorla és l'únic que, de moment, ha demostrat alguna cosa... i, per suposat, que aquest ni és el millor Vila-real de la Història, ni tenim planter per competir amb garanties en tres competicions a la vegada -quan no hi ha, com ara mateix, partits de la Selecció espanyola que ens estan perjudicant a nivell de club- malgrat tenir un filial que, a dia d'avui, podria fer-li la cara roja als jugadors del primer equip si pogueren enfrontar-se a la Copa del Rei, per exemple.
Pense que Valverde és mereix una altra oportunitat... i si, al capdavall, sap eixir-se'n d'aquest atzucac o carreró sense eixida futbolística, l'haurien -ens haurien- de premiar al mercat d'hivern, amb algun nou fitxatge il·lusionant que, enguany, encara no l'hem vist per enlloc (sobretot els que no vam poder assaborir la victòria estiuenca sobre la Juventus que tant de mal ens està fent, encara).
.............................................................................................
1 comentari:
Jo també crec que els partits internacionals ens estan perjudicant, però no tan sols els de la Selecció Espanyola. Evidentment, Capdevila i Senna i Cazorla són molt més importants que altres jugadors estrangers també internacionals (Nilmar, Rossi, Godín, Eguren, etc.).
Ara hi ha un problema d'intensitat i un més greu encara, d'ansietat.
Publica un comentari a l'entrada