TORNA L'EUROPA LEAGUE

Després de la ressaca de la Fira de Santa Caterina, on la llonganissada de dissabte ens va fer oblidar les fabes con almejes i les cares de fava que se'ns quedaren als vila-realencs després de 90 minuts de turisme futbolístic pel Molinón de Xixón, i de l'enèsim partit del segle Barça-Madrid (un autèntic espectacle de futbol total entre davanters caríssims i centrals molt barats si mirem la relació preu-qualitat de, per exemple, Carles Puyol... Valverde: passa'ls el vídeo del partit als nostres defenses!), torna per la porta gran l'Europa League.

Cada competició té la seua història. El Vila-real de la Lliga no acaba de funcionar, però queden molts partits pel davant. En canvi, en les competicions eliminatòries pot fallar qualsevol però, això sí, sense temps per rectificar (després de confirmar-se el Baló d'Or per a Messi aquesta matinada, estarem pendents del Sorteig de vuitens de la Copa del Rei). El Vila-real Club de Futbol s'enfronta al Levski de Sofia (dimecres, 18,55h. Canal+), la ventafocs del grup, és a dir, un equip que encara no ha puntuat, encara no ha marcat cap gol en aquesta competició i que, per tant, ho podria fer aquest dimecres si apareix el mateix Vila-real de dissabte... Valverde no pot seguir esperant Godot, ha de rectificar i posar sobre el camp hòmens disposats a menjar-se l'herba seca o l'herba mullada, si plou...



El Vila-real, un equip modest per fora i per dins en el passat, és ara mateix un equip amb l'aureola de gran que, malgrat no funcionar com voldríem, sempre és esperat amb totes les precaucions pels contraris que, normalment, sempre ens regalen el baló... La diferència és que, ara mateix, els nostres jugadors no saben què fer amb ell: la defensa presenta moltes mancances, davant falta pegada però, tal vegada, el problema principal és el centre del camp. La premsa subratlla, darrerament, el gran paper de Bruno perquè s'ho mereix, però si Bruno -que no és un estoper defensiu, ni un organitzador internacional- destaca és, probablement, perquè Eguren no és el que era i Senna, de moment, tampoc.

El Vila-real ha crescut molt de pressa en la darrera dècada. Cada temporada s'han assolit reptes impensables durant l'anterior: salvar la categoria, classificar-se per jugar UEFA, guanyar la Intertoto, classificar-se tercers per jugar Champions League i arribar a Semifinals amb un Bota d'Or (Diego Forlan) i, fins i tot, arribar a ser Subcampions de Lliga durant la temporada 2007-08. En quant al planter, el nivell dels fixatges també va anar creixent: Moisés, Gica Craioveanu, Víctor, Anderson, Palermo (el davanter que més ha fet pel Vila-real fora del camp!), Reina, Sorín, Riquelme, Forlán, Marcos Senna, Cazorla, Capdevila, Diego López... A partir de l'estiu de 2008, després del segon lloc a la Lliga de les Estrelles, el Vila-real ja no ha superat cap repte assolit amb anterioritat: la darerra participació en Champions, després de ser eliminats altra vegada per l'Arsenal -però ara en quarts de final-, va vindre acompanyada de la mala sort amb les lesions de Cazorla i Senna, després en Lliga se va aconseguir una plaça per l'Europa League que no és poc, però sembla que aquest Vila-real s'ha tornat conformista i comença a iniciar cert descens en la campana de Gauss...

Potser Valverde ha llegit Jostein Gaarder (El món de Sofia) o no, però l'important, ara mateix, és recobrar la sapiència futbolistica amb energia cinètica, és a dir, en moviment. Si no se posa més intensitat i no se lluita cada pilota, l'energia potencial arriba a ser com el valor: només això, una suposició dels altres que ja és hora de demostrar sobre el camp.
===========================================