dimecres, 2 de desembre de 2009

EL SOROLL NOSTRE DE CADA DIA...


De tant en tant, recorde amb certa nostàlgia els sorolls de la infantesa i l'adolescència. No per cap desig freudià de retorn a l'úter matern, ni molt menys, supose, sinó perquè eren un sorolls pre-moderns, naturals i, potser, no gaire contaminants.

Als matins, al clàssic ring-ringrejar del despertador li prenia el relleu la ràdio; mentre, des del carrer, penetraven els clinc-i-cloncs de les ferradures de les últimes haques que encara migraven, cada matí, buscant el tros. De sobte, el timbre d'una bicicleta aturava la percussió d'una senyoreta a ritme de tacons; l'acceleració a destemps de la motocicleta donava pas al clàxon del motocarro que, a tall de salutació, esquivava la furgona de les llimonades o gasoses que, aparcades al cantó, remataven la cançó amb un repic coral de campanetes ofegat, com a punt final, pel baríton clam d'una desfilada de maquinetes de raure... i, de tant en tant, un camió (de Guarque... encara!). Sí, sempre ha estat sorollós el carrer de l'Ermita, però als ulls d'un infant totes les coses tenen un especial encant.

Les velles melodies agrícoles, a poc a poc, foren silenciades pel rock dur de la industrialització i el heavy metal de la terciarització de l'economia: obres i més obres, forats i canalitzacions, fibra òptica, clavegueres -i quan plou tot un femer-, fer i desfer, la feina del matalasser... L'arribada de la contaminació acústica afectà, fins i tot, l'Ajuntament de Vila-real: llàstima que la contaminació corrupta, fins ara, no haja estat perseguida amb la mateixa rapidesa...

Un informe de l'Institut Nacional d'Estadística situa Espanya com l'estat més sorollós del món després del Japó i, naturalment, ja en territori peninsular -no podia ser d'altra manera- el territori valencià com el més sorollós amb diferència de totes les autonomies hagudes i per haver. Parafrasejant Fran, és a dir, Cesc el del camp -sí, home sí, Paquito l'Elegant, el que sempre va amb traje i corbata-, seguim sent líders en tot i més...
========================================

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És una llàstima que des d'aquells que tenen veu per a protestar no es proteste per un soroll que a més de dos vila-realer@s ens està llevant del descans natural de les nits i és eixa moda de modificar el nostre habitat amb eixos antiestetics aparells d'aire condicionat que omplin els murs de les cases de la Vila per a refresc en estiu i caloreta en hivern dels seus moradors.
Si ja és lletja la seua presència penjada destruint tota harmonia de la façana és molt pitjor el soroll que llença al bell mig de la nit i... tot això amb el beneplàcit de qui governa que no instaura una ITV per a control dels mateixos.

Anònim ha dit...

Els valencians som gent pacífica i no ens agrada cridar... als que manen.
A la resta, i des de la barra del bar, som dels que més alcem la veu a l'hora de parlar.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes