Espanya: un estat, una constitució... Catalunya: una autonomia, un estatut... però un estatut amb el text íntegre i, per suposat, sense la reafaitada anunciada, entre d'altres, per Alfonso Guerra (un dels benefactors del primer Estatutet valencià atorgat al poble en honor al meninfotisme secular de la millor terreta del món per escurar) és el que demanava ahir l'editorial unànime dels dotze diaris catalans.
Aleshores, si tots els diaris catalans pensen de la mateixa manera així com totes les forces polítiques catalanes no minoritàries (el PP i Ciutadans, un partit que a València seria extraparlamentari per no superar el cinc per cent)... això vol dir que Catalunya és una nació? Una nació, una selecció... Una nació, una constitució?
Per una altra banda, si els catalans tenen 12 diaris, molts valencians ens preguntem: i quants en tenim ací en aquesta comunitat de veïns de la soca, forasters, ultramarins, centreuropeus i ultramontans? Tenim diaris valencians? I la resposta, naturalment, és no.
Al País Valencià només hi ha diaris provincians: Mediterráneo (de Castelló), Levante (de València), Las Provincias (de Valencia), Información (d'Alacant, perquè La Verdad... de veres que és de Múrcia) i després hi ha les variants del Levante (Levante de Castelló) i de Las Provincias (de Castelló i d'Alacant), així com tots els diaris madrilenys que se venen (als quioscs) i se regalen (a les escoles i instituts amb els diners dels impostos de tots els valencians) com ara ABC o La Razón i d'altres com El País o El Mundo (que també ha posat basa en l'assumpte de l'Estatut, en la gravetat de l'assumpte i, sobre tot, en el perill que s'acosta d'imminent pèrdua de la llengua castellana, única espanyola i, per tant, obligatòria perquè, a més, és l'única que parlen un alt percentatge d'habitants d'autonomies monolingües).
En resum, és Catalunya una nació? En això estan perquè -aproven l'Estatut amb o sense retalls- així ho senten els catalans. És València una nació o, simplement, una colònia d'Espanya? Potser, a dia d'avui, hi ha una gran majoria de valencians que triarien com a resposta la segona part de la pregunta... al cap i a la fi, ens han atorgat dos estatutets (el segon amb la clàsula del no-res o Clàusula Camps), ens han encolomat una Llei Electoral injusta amb una barrera del 5% que obliga els partits menuts a fer pactes amb el diable -encara que porte trages de Prada (mai de Milano)-, un finançament d'expoli fiscal que ens col·loca a la cua amb les autonomies amb menor renda per càpita de l'estat però, això sí, al capdavant en menfotisme, fracàs escolar i, el que és pitjor, en atur...
Una nació, una Constitució. Una Comunitat, una barbaritat...
==============================================================
6 comentaris:
És veritat que el tema és el que és, que el País Valencià és una colònia que no alça el cap amb dignitat i que la societat de la informació ací encara ens està per arribar. Potser siga després de que acabem d'una santa vegada la transició inconclusa!
Però més clar encara tinc que els països els habitem persones, les lleis les fan persones i les eleccions les votem persones. Vot a vot, treballant el carrer i els familiars i amics. Per això per a mi el 2011 treballe perquè el BLOC, en el meu cas, puga defendre, i a ser possible sense pactes, la veu d'un País Valencià que va creixent i unint-se, amb dignitat i democràcia. I d'una per totes cresca i cresca per a dotar-nos d'una constitució pròpia que ens represente a la Unió Eruopea junt a la resta de països que s'han d'alliberar de l'Estat espanyol. Els valencians existim i li ho hem de fer saber als espanyols!
Des que Alfonso Guerra va col·locar el seu germà fins al dia d'avui, quan l'alcalde de Vall d'Alba, Martínez, ha col·locat la seua filla ha plogut molt... però no ha canviat res.
Bueno, sí, que el morrro i la caradura dels polítics corruptes i profitosos (enhorabona pel préstec de Bancaixa, senyor Fabra!) s'ha anat endurint i el nombre d'assessors, morts de fam, funcionaris i enxufats que mengen de l'herari públic ha augmentat fins a límits insostenibles: a l'Ajuntament de Vila-real, per exemple, sobra la mitat de personal. Un ERE ja!
Robes Pi Ere.
Molts hem criticat l'Editorial perquè no és més que una crida desesperada al TC perquè no re-re-retalli un Estatut ja ribotat i incomplert. Pel que he vist, però, al País Valencià el panorama dels mitjans és totalment desolador. Ànims!
Desclot: El ridícul A
Espanya -i Catalunya, ves quin remei!, a dins- travessen uns moments deplorables. Que ve de plorar. Qualsevol qüestió que tingui una transcendència pública -és a dir, una transcendència política- s'embruta. Potser al remat tindran raó els apocalíptics i caldria esborrar la pissarra i començar de nou. Ja no és només la crisi econòmica. Ni la falta absoluta de credibilitat del govern de l'Estat. Ni la insolvència còsmica del PP en la intenció de substituir el PSOE al poder. Ni la catàstrofe en què ha desembocat la relació de l'Estat amb el país, que vol dir de Catalunya amb Espanya. Ni la cultura de la subvenció, d'anar-hi anant i del que sigui mentre s'ha dissolt el concepte d'economia productiva. Ja no és només tot això. És també la grip. Aquesta tardor es veu que patim una grip diferent. Poca broma. Fa víctimes. Com, d'altra banda, en fan totes les grips comunes. Però aquesta ha saltat a l'escenari i ha decidit ser una grip global i estrella. Com Els matins. Una grip tan protagonista ha disparat també les ganes de ser-ne dels senyors que la pateixen o que la curen. I dels periodistes. Els platós s'han omplert d'especialistes sabudíssims que es contradiuen, de monges Sor Pandèmia i de pacients que desconfien i protesten. Encara sort que no ha estat la pesta bubònica. Només una grip. La grip A. El ridícul A. Més val que no ens ho fem mirar. També ens barallaríem.
Vicent Sanchis (AVUI)
Este Villarreal C.F. ens donarà poques alegries enguany, perquè l'amo (Fernando Roig) fa temps que no se gasta cap perra amb fitxatges per mantenir el nivell dels anys anteriors i, a més, ja ha dit que vol vendre taulells i no comprar jugadors al mercat d'hivern.
Al final, l'objectiu és salvar la categoria (entre la posició 8 i 12) i per al president pegar algun pelotasso amb la venda de Rossi, Diego López o Cazorla que són, a dia d'avui, els únics que poden interessar a clubs de superior categoria... perquè la resta ja tenen una edat o no arriben al nivell que tots voldríem.
Valverde: no volen que demostres que ets molt millor que Pellegrini!
"El Submarino cuenta con la mejor plantilla de su historia y, hasta la fecha, la situación del equipo no es como para tirar cohetes. Le toca el turno a Ernesto Valverde, un técnico que debe alzar el vuelo de un Villarreal que no arranca".
DISCREPE, OBERTAMENT, DEL MEDITERRÁNEO... ni el Vila-real té el millor planter de la història, ni molt menys, ni ara li toca el torn a Valverde... ara, si de cas, li toca a Fernando Roig que, pel que diu, es conforma amb mantenir l'equip en primera i prou...
La resta són ganes d'embolicar la troca.
Publica un comentari a l'entrada