A LA PURÍSSIMA DE VILA-REAL

Quan el sol tardoral ja declina
i la llum dona pas a la nit,
tot el món de bon cor s’imagina
que el batec de les fulles dels arbres
va sembrant-te un tapís d’enramades,
vers i cançó, pregàries cantades...
tradicions que venen des d’antic.
La teua puresa és l’enveja de l’aire,
del mar i la terra i l’aigua del riu,
que canten a cor un vers de tornada
a la Immaculada del vell paradís...

Quan el sol tardoral ja declina
i la llum dona pas a la nit,
la teua bellesa encega l’artista
que tracta de fer-te un retrat al pinzell,
una escultura de marbre, una talla de fusta
i tothom espera Ortells al cisell.
La teua quietud desorienta el poeta,
un laberint de paraules, un vent desbocat
fa impossible llançar la sageta
que capte l’instant de l’eternitat.
Ets la llum que cercava Giotto,
la taronja més dolça d’un verd taronger,
la pau de París i el protocol de Kyoto,
l’esperança dels pobres, el pit i el bolquer.
La teua puresa és l’enveja de l’aire,
del mar i la terra i l’aigua del riu,
que canten a cor un vers de tornada
a la Immaculada del vell paradís...

Quan el sol tardoral de la Vila
fa cap al Raval de Sant Pasqual,
tots els ulls de blau cel il·lumina
d’amor a la Puríssima de Vila-real.

Antoni Pitarch Font (2007)

.......................................................................................

P.D.- Dedicat a totes les purissimeres en general i, en especial, a les de casa: Rosario (+), Rosarito i Rosarín, així com a les Conxites i a Conxín...

.
==========================================