JAUME I (i el psicoanàlisi)

Este matí tenia concertada una entrevista rutinària amb el meu psicòleg personal i, de passada, com que hi viu a uns pisos moderns pels voltants del Molí de La Vila, he aprofitat per fer aquestes fotos, mostrar-li-les i preguntar-li al respecte:

- No entenc res, senyor psicòleg. Tan malament estic?

- Home, no és l'únic pacient que tinc amb aquesta patologia, de fet molts dels polítics responsables d'aquesta desfeta són també clients meus...

- Aleshores, què vol dir amb això? Que tenen problemes de consciència? Jo, la veritat, els veig molts segurs defensant tot el que fan i desfan, és a dir, el que fan malbé i el que fan malament...

Després de trencar el gel, amb l'actualitat setmanal (Jaume I porta dos dies palplantat al bellmig d'un rocam, amb l'única companyia del Molí i dels dos, o tres, operaris que s'entrentindran pel recinte fins el maig de 2011... quan tot el que, ara, és erm, semblarà una catifa de flors més precioses i oloroses que aquell pomell que va recollir Don Teodor vora el barranc dels algadins), i vist que el de la bata blanca no s'acabava de mullar -la clientel·la és la clientel·la, i cal tenir-ne de tots colors!-, he començat la teràpia estirat al divà...



Potser, un psicòleg de més prestigi, un clàssic o, per què no?, el mateix Sigmund Freud -si alçara el cap-, parlaria dels problems d'infantesa d'aquests xicots que manen, de com van rebutjar el pare que els va erigir la casa i la Vila on s'han criat, tal vegada empentats per l'inconscient complex d'Edip, i l'han enviat a una residència de vells, als afores de la ciutat, després de més de dos anys de captiveri a un pati de dubtosa salubritat.



Potser, certs pseudohistoriadors tronats parlarien de Restauració, per allò del retorn de la monarquia materialitzada en l'erecció del monument al rei fundador, Jaume I (primer a la plaça i ara als afores) fet per l'escultor vila-realenc Llorens Poy i inaugurat al lloc que li corresponia en honors i grandesa, és a dir, a la Plaça Major de la Vila al febrer de 1974 en commemoració del 700 aniversari de la ciutat.



Potser algun cuiner de prestigi o el mateix Pau Arenós, més que parlar de restauració gastronòmica, parlarien, tal vegada, de deconstrucció, seguint les línies mestres de Ferran Adrià i tots els capos de la Guia Michelin i la nouvelle cuisine




Un religiós diria que no és altar pel sant patró, una capella lateral...



Potser, un psicopedagog parlaria de la influència de l'educació rebuda pels que han pres la decissió, massa dossi de reis gots, massa pelais i cids campeadors, que si massa empatia amb els borbons... però no, si llevat de dos o tres, cap d'ells ha patit allò del nacional-catolicismo... si de cas, per insuficiència de coneixements històrics i/o artístics?... però tampoc.



Un enginyer parlaria de problemes tècnics. El sostre del pàrking no suportaria el pes d'un monument de pedra, ni de les màquines que s'haurien d'introduir a la Plaça Major per tornar a muntar-lo...



Potser els xiquets, ens donarien més llum: aleshores de què està fet el sostre del pàrking, de pasta de merengue?



Els economistes incidirien en les despeses que va generar el reforçament del centre de la Plaça Major, precisament, per acollir el monument...


Però com, finalment, els que tenim la paraula som els ciutadans i ja sabem com som de bons a la nostra ciutat... sempre seguirem defensant tot allò que es faça al nostre gran poble, menuda ciutat, fins i tot la conversió de la Plaça Major en una peralta... que, què és?

- Ei! Hi has coca, com s'ha despatxat... Vinga, incorpore's, que s'ha acabat la sessió. Fins dijous que ve, però espere que no me comente res de la nova Biblioteca, ni del pàrking de l'antic Pius XII... Ah, per cert, són 70 euros!
===========================================