Dimecres passat, a Banda Ampla, un programa molt seriós i interessant de la TV3, es va debatre sobre la pagesia, l'agricultura de proximitat, l'agricultura ecològica, sobre els injustos preus de la taronja al camp, és a dir, els que rep el citricultor... reptes de l'actual crisi agrícola que afecta el camp català, el camp valencià i tot el camp espanyol en general... i no per recordar la novel·la de Ramon J. Sender Requiem por un campesino español, sinó per trobar vies de solució davant l'actual dinàmica globalitzadora que està acabant amb el xicotet productor, el xicotet comerciant, les xicotetes caixes d'estalvi i tota l'economia de la petita i mitjana empresa que ha caracteritzat, fins ara mateix, tot el teixit productiu de la nostra debilitada economia.
Quants llauradors vila-realencs viuen, ara mateix, de la taronja que produeixen, en queda algú? Quantes cooperatives citrícoles fortes hi ha a Vila-real, en queda alguna? Per què els fons de la P.A.C. (Política Agrària Comuna de la Unió Europea) sempre arriben per als grans propietaris i no per al foment de l'agricultura entre els més joves? Són qüestions que queden per resoldre i de les que, lamentablement, ningú parla a Vila-real, ni al País Valencià en general: de què parlen a Canal 9, per exemple, de la conveniència del manteniment en el poder de Francisco Camps alias El Paupèrrim i de la necessitat de donar-li el vot a Mariano Rajoy a les properes Eleccions Generals? No queden més assumptes d'interès on aportar la veus dels valencians, de tots els valencians en general, i no solament dels periodistes madrilenys i dels que s'arrimen a l'ombra del poder popular?
Fer una Agrofira, o qualsevol altra cosa que recorde que la nostra riquesa prové del camp, està molt bé, però mentre les autoritats locals usen l'Agrofira per parlar del "picudo rojo" (les palmeres i la jardineria?), fer cates de sucs i de vins, passejar-se amb carro i haca, practicar als tallers amb espart o amb la fusta i, per suposat, apuntar-se a la degustació d'arrossos, els llauradors vila-realencs i valencians continuaran deixant de regar les parcel·les dedicades a la taronja perquè els temps de la citricultura tradicional, minifundista i familiar, fa molts anys que s'han acabat. Més que una fira, lamentablement, és un funeral: Rèquiem pel tradicional citricultor? Potser, comença a fer-se tard per afrontar aquesta crisi estructural de fa molts, massa, anys...
De quants fons disposa el Govern de l'Estat, la Generalitat Valenciana, la Diputació de Castelló i l'Ajuntament de Vila-real per evitar l'incipient abandonament de les terres de conreu als nostres pobles, ara que la reconversió de tot el terme en PAIs (industrials o urbans) s'ha fet inviable? L'agricultura a Vila-real pot tornar a ser rendible, però al pas que anem ho serà d'ací a molts anys...
============================================================
1 comentari:
El pressupost de la Regidoria d'Agricultura minva any rere any, i prop del 90% es destina a la celebració de la "Datilfira".
Per altra banda, des de la Regidoria no ens arriva cap iniciativa interessant, abans al contrari, les iniciatives que presenten altres grups polítics són rebutjades sense parar atenció al contingut. El Consell Agrari no es reuneix des de temps de la República.
Fa un temps el grup municipal del Bloc va presentar una moció per establir un banc de parcel·les que fomentara el lloguer i minvara l'abandonament. Aquesta iniciativa ràpidament va ser descalificada pel Sr. Regidor amb un gran desplegament argumental com:
-L'ajuntament no pot fer res
-Açò no és una immobiliària
-Aquestes idees són pròpies de destorbats, etc.
Al següent Plé, aquesta moció va ser aprovada deixant en evidència al Regidor.
Mesos després, el Sr. Tomàs ha eixit amb una gran iniciativa que diu que ha tret ell i que salvarà el camp: crear un banc de parcel·les.
Amb dirigents com aquest poques solucions té l'agricultura.
Publica un comentari a l'entrada