ÈXODE URBÀ

Si la indústria va comportar l'èxode rural, és a dir, l'abandonament massiu del camp per migrar cap a la ciutat, la terciarització de l'economia d'aquesta societat post-industrial que ens ha tocat viure ha consolidat, conjunturalment, l'èxode urbà.

Ahir van començar les processons de Setmana Santa a Vila-real amb una desfilada infantil, és a dir, per als més menuts, i avui continuaran -amb el parèntesi de Dijous Sant i Dissabte de Glòria- fins la tradicional processó de l'Encontre del Diumenge de Pasqua. La Junta Central de Setmana Santa ha preparat un interessant programa d'actes, amb la col·laboració de Ca la Vila, per dignificar aquesta Setmana declarada d'interés turístic. Potser els japonesos dubten entre Vila-real i Sevilla, a l'hora d'elegir, de la mateixa manera que ho faran els nordamericans, a partir de l'any que ve, a l'hora d'elegir entre la Madalena de Castelló (festa declarada d'interès turístic internacional) i el Sant Fermí de Pamplona...

Bromes a banda, el turisme (fester, religiós, cultural i/o de sol-i-platja) és la darrera oportunitat que ens queda als ciutadans de La Plana per encarar el futur amb més optimisme ara que la citricultura ha quedat a mans de quatre megaempresaris agrícoles, la ceràmica continua retallant llocs d'ocupació (avui la premsa torna a informar sobre l'E.R.O. d'Azuvi, l'empresa pionera de la revolució industrial dels seixanta a la Vila) i els serveis es redueixen a quatre grans superfícies comercials que també estan arruïnant el comerç tradicional de les botigues minifundistes.

Però les vertaderes processons començaren el cap de setmana, amb l'èxode urbà de madrilenys i catalans que tanquen per Setmana Santa. Els penitents no porten el cap tapat, ans al contrari, tots van a descobert amb cotxes de gasolina o dièsel i, fins i tot, amb descapotables. Les processons a les carreteres de l'Estat -a les que ens unirem els valencians a partir d'aquesta vesprada fins dilluns de Sant Vicent- són la paradoxa de la crisi ja que, per uns dies, deixarem de parlar de les hipoteques, de l'atur i, fins i tot, del canvi climàtic, ja que hui per hui a vore qui és el valent capaç de trobar un bon cotxe elèctric, bonic i barat. El dèficit energètic espanyol és una altra fal·làcia quan comprovem que durant l'exercici anterior es va exportar un terç de la producció elèctrica de l'Estat (a França i Portugal, sobre tot) i això que les centrals nuclears -que estan, totes, per tancar la paradeta per antigues- han parat de produir energia durant moltes jornades laborals.



Tots tenim dret a descansar i desconectar, però l'actual model de consumisme, malgrat la crisi, és el paradigma de les contradiccions vitals perquè, amb canvi climàtic o no, els recursos del planeta es regeneren a un ritme més lent del que acostumem, darrerament, a consumir-los. Els productes alimentaris de proximitat, els béns de consum menys passejats, les processons comarcals en definitiva són, objectivament, pràctiques molt més ecològiques que no els colapsos globals i quotidians de trànsit (aeri, marítim o terrestre) d'aquesta aldea mundial de principis del tercer milenni.

Si us quedeu, o veniu, a Vila-real, potser les processons de Setmana Santa no guanyen per 3-0 les de Sevilla, ni molt menys, però la qualitat dels passos d'Ortells (el nostre gran escultor) i d'altres imatginers de renom són un valor afegit als sentiments populars i religiosos.


==========================================================================