L'ESPILL I LES PEL·LÍCULES DE DONES

Avui tothom es mira en l'espill de Hollywood perquè, glamour i luxes a banda, hi ha hagut una dona triomfadora als Òscars: Kathryn Bigelow, sí, l'ex de James Cameron, el director d'Avatar, per a més morbo...

De tota manera, des d'aquell missògin Espill o Llibre de les Dones de Jaume Roig, encara ens queda molt de camí per fer, a les dones i als hòmens, per evitar mortes a la llar, morts al camp de batalla, maltractes domèstics, discriminacions públiques i privades...

Mentre hi haja discriminació positiva, pel·lícules de dones (no és el cas), i Dies de... això significa que Alícia encara no ha arribat a cap País de les Meravelles, malgrat Tim Burton, malgrat els apologistes i pessebristes del poder.

Potser els humans hem abandonat el canibalisme ritual, però encara queda molt de carnívor potencial disposat a qualsevol tipus de violència: de gènere, bèl·lica (com denuncia Kathryn Bigelow en A terra hostil), política, corporal, verbal:

“Mes, aquell any,
un cas estrany
en lo món nou,
jorn de Ninou
s’hi esdevenc.
Jo tinguí el reng
fiu convidar
tots, a sopar
e rigolatge,
los de paratge
qui junt havíem,
allí teniem
de tots potatges;
de carns salvatges;
volateria; pastisseria
molt preciosa,
la pus famosa
de tot París.
En un pastís,
capolat, trit,
d’hom cap de dit
hi fon trobat.
Fon molt torbat
qui el conegué;
reconegué
que hi trobaria:
més, hi havia
un cap d’orella.
Carn de vedella
créiem menjàssem
ans que hi trobàssem
l’ungla i el dit
tros mig partit.
Tots lo miram,
e arbitram
carn d’hom cert era.
La pastissera,
ab dos aidants
filles ja grans,
era fornera
e tavernera;
dels que hi venien
allí bevien,
alguns mataven;
carn capolaven,
feien pastells,
e, dels budells,
feien salsisses
o llonganisses,
del món pus fines.
Mare i fadrines,
quants ne tenien
tants ne venien,
e no hi bastaven;
elles mataven
alguns vedells:
ab la carn d’ells
tot ho cobrien,
assaborien
ab fines salses.
Les dones falses,
en un clot tou,
fondo com pou,
descarnats ossos,
cames e tossos,
allí els metien;
e ja l’omplien
les fembres braves,
cruels e praves,
infels, malvades,
e escelerades,
abominables!
Cert, los diables,
com los mataven,
crec les aidaven
e lo dimoni.
Faç testimoni
que en mengí prou:
mai carn ni brou,
perdius, gallines
ni francolines
de tal sabor,
tendror, dolçor,
mai no sentí.
Per lo matí,
de totes tres
feren quarters;
e llur posada
fon derrocada,
e l’aplanaren,
sal hi sembraren;
e tots los cossos
tallats a trossos,
(cent n’hi comptaren)
i els soterraren
en lloc sagrat.”

Jaume Roig (L'Espill o Llibre de les dones).-

===================================================