Avui acaba el mercat de la Selectivitat, és a dir, el càsting d'entrada a la Universitat per harmonitzar l'oferta (de places vacants) i la demanda (els estudiants de Segon de Batxillerat que, prèviament, ja han demostrat als seus respectius instituts d'ensenyament secundari que valen per a la causa) i comença el mercat del futbol a Sudàfrica. Un gran espectacle mediàtic, televisiu, global que no solament encarirà o rebaixarà el preu de les mercaderies (els jugadors) sinó que, al capdavall, definirà, després d'una gran lluita bipartidista, si guanya Nike o Adidas... Per cert, Nike (amb Messi, Xavi i tot el Barça) va guanyar la Lliga de les Estrelles a l'Adidas (Cristiano Ronaldo, Casillas i tot el Real Madrid) i, en canvi, ara l'Adidas (amb l'Argentina de Messi o l'Espanya de Xavi) vol venjar-se guanyant el Nike (del Portugal de Cristiano Ronaldo o l'Holanda del Van der Vaart).
Mentrestant el mercat dels diners continua movent-se: si ahir tothom, a Vila-real, comentava la reestructuració de la nova Junta Directiva de Caixa Rural, amb Enric Portalés al capdavant defensant polítiques econòmiques de proximitat (sense allò més local, mai hauria existit allò més global), avui el tema de conversa serà, indubtablement, la fusió freda (que freds ens hem quedat els valencians al saber-ho!) entre Caja Madrid i Bancaixa... Sense oblidar un nou lliurament de l'ara anomenat Espacio Vila-real, un gran solar amb mil-i-una denominacions on, en principi, hi anava una estació intermodal, després Ikea i últimament aspira, com a molt, a ser una segona ciutat del transport. Déu proveirà i el mercat ens fotrà!
=====================================================
3 comentaris:
Toni, amb aquestes noticies, a mes i mes algunes noces , estic seriosament valorant desaparèixer de la blogosfera i dedicar-me al anacoretisme. Salutacions.
La vida continua, Paco, però, cada vegada més, la democràcia se difumina perquè sempre manen els mateixos (els banquers, no els seus amics polítics) i els diners deixen de circular (ocults en paradisos fiscals) perquè sempre paguem el "pato" els mateixos (els currantes, no els sindicats que, al cap i a la fi, són les associacions "amigues" de la Patronal).
Naturalment, sí que podem fer moltes coses: dedicar-nos a la vida contemplativa (fent l'ermità o l'anacoreta), practicar el dret al "pataleig" (des de la blogosfera, no perdent jornals amb vagues generals inútils), realitzar-nos amb activitats lúdiques i/o artístiques i viatjar ben lluny els dies de "jornada electoral"... El dia que els votants de dreta practiquen l'abstenció compromesa (és a dir, des de la consciència anti-sistema), potser el món no canviarà, però deixarem de perdre el temps amb els predicadors de l'immobilisme (polítics amb escó, sindicalistes amb cadira, banquers sense escrúpols...).
Prenc nota. Em vaig a passejar als gossos. Cada dia valore més la fidelitat. De nou, salutacions.
Publica un comentari a l'entrada