dilluns, 14 de juny de 2010

IANQUINITZACIÓ COL·LECTIVA



Cerqueu al diccionari el mot ianqui i trobareu açò(de l'angl. americà, yankee, potser del neerlandès Jantje, dimin. de Jan Joan, o bé de English -anglés-, alterat per una llengua ameríndia mitjançant una forma estabilitzada yeengeese): 1)(adj i m i f) 1) Terme aplicat pels anglesos als colons revoltats de Nova Anglaterra i, més tard, durant la guerra de Secessió, pels sudistes als nordistes. 2) Dit dels nord-americans d'origen anglosaxó. 3) (desp) Nord-americà.

Aquests dies de Selectivitat, P.A.U. (Prova d'Accés a la Universitat), festes de Graduació i/o acomiadament de l'institut i, per tant, dels estudis de Batxillerat per part dels futurs universitaris, podem comprovar com aquesta societat occidental de l'ex-opulència ¿?) s'ha anat americanitzant, és a dir, ianquinitzant a base d'orles, festes de graduació i d'altres rituals que, en un passat ben recent, eren propis de les pel·lícules americanes i, com a molt, dels col·legis i instituts privats.

Ara ja no, perquè la moda comença a fer-se costum i, si la crisi no fa recular la cosa, cada vegada comença a baixar-se l'edat i el nivell dels estudis superats a celebrar a l'americana: quants estudiants que mai han acabat una carrera tenen una orla a casa? Però aquest no és el problema. Ara es fa orla per a tot, és a dir, en acabar el Batxillerat, en acabar l'E.S.O. i, fins i tot, en acabar la Primària o el Parvulari... i els xiquets acaben amb la síndrome del show de Truman, és a dir, amb una vida televisada, vídeotitzada i foto-digitalitzada a l'instant, mentre trobem pares que rebutgen -per exemple- tota la parafernàlia dels rituals religiosos (la tradicional BBC de bodes, batejos i comunions) adduint respectables arguments laics i, en canvi, no tenen cap tipus d'inconvenient en deixar-se abraçar pels rituals de l'ós americà...

De tota manera, sempre ens quedaran els vells amics que desconectaren el rellotge al maig del 68 i continuen, a hores d'ara, negant-se a demanar una Coca-Cola encara que no es traguen els seus texans, o la caçadora vaquera, ni a l'hora de dormir. Els extrems de vegades es toquen, que anem a fer-li? Res, vaig a demanar-me un vodka amb Fanta de llimona, mentre la pluja ens torna a regalar aigua per a tots els valencians i el dòlar continua amb la guerra freda contra l'euro...

Però, pensant-ho millor, quasi que me'n torne cap a l'institut, no siga que els alumnes de Segon de Batxillerat s'hagen recuperat de la festa de dissabte i ja tinguen impreses les fotografies col·lectives amb els professors i l'Orla Oficial del curs 2009-10...
===============================================

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Yankees Go Home!

Anònim ha dit...

Això del Vodka amb Fanta no és gens americà, com hagueres pogut haver pensat! D'un costat, ja sabem qui té la fama del Vodka... Els russos...

Però i la Fanta? Tot i que és propietat de la marca Coca-Cola, la primera Fanta es va fer a Alemanya de Hitler i es deia: Fantasiegetränk (la beguda fantàstica).

Això va ser quan la Coca-Cola alemanya es va quedar sense el subministrament de xarop des dels Estats Units i va haver d'invertar-se alguna cosa... Si recordem l'Eix amb Itàlia, ens adonarem que això de taronges i llimes a Sicília i Calàbria n'hi ha unes quantes... Però fins i tot podríem imaginar que alguna taronja VALENCIANA degué estar al xarop de la primera Fanta de la història... Potser la Fanta és nostra??

TONI PITARCH ha dit...

Estats Units és un gran país en tots els sentits, però hi ha "americanades" que no encaixen ni amb la cultura mediterrània, ni l'europea en general.

Sobre el "vodka amb Fanta" dir que és una clara referència als russos (pel vodka) i als americans (per la marca registrada de Coca-Cola que és la "Fanta"), és a dir, fer l'ullet als que tenim superats els maniqueïsmes de la guerra freda (capitalisme-comunisme), de la guerra civil (feixisme-revolució) i de l'Espanya actual (PP - PSOE)...

I, per últim, jo no sé si la Fanta és nostra, però sí les llimonades de colorets i el NIK que fabricaba la Gasvi (de taronja, llima i "sarsaparrilla" o "coca-cola de la postguerra").

Anònim ha dit...

Bé, Toni... No es parle més. Tens tota la raó en que este sarao de final de curs amb orla i desfilada és una coentor més com ara el Halloween... que ween i ween (vull dir que "ven" i "ven") més productes a cada temporada.

No seré jo qui critique gratuïtament els Estats Units... Perquè hi ha molt que aprendre'n en el sentit d'autoorganització social i llibertat individual... El que passa és que ací pareix que anem una miqueta passats de voltes.

M'explique: Aquesta mena de "festes" pretenen ser còpies "nyonyes" d'un model retro que només trobarem a les pel·lícules inspirades en els anys 50-60(S.XX). El "problema" no és copiar, és que ho fem tard i copiem uns romanços que més s'assemblen a les antigues "puestas de largo" que a un acte acadèmic modern. Hi ha gent que vol viure una "pel·lícula" i no la seua vida. Bé, ja s'ho faran.

Jo m'estimaria més copiar-los el sentit pràtic de les coses... Així que "Show must go on!"

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2021/22 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2021/22 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes