ESPAIS URBANS

L'urbanisme, des de fa massa anys, està en el punt de mira de tothom i molt més en tot l'Arc Mediterrani on, als darrers anys, s'ha trafegat amb un volum important de negocis perquè, precisament, aquesta zona que condueix directament a França, a Europa, malgrat les mancances viàries de tot tipus (per terra, mar i aire), és la més dinàmica de l'Estat en quant a economia productiva és refereix i, per tant, també en quant a la producció constructiva dels darrers anys... Fins ací, tot d'allò més normal, a més que cal tenir clar que comptem amb una corrupció d'intensitat mitjana/baixa si la comparem amb d'altres zones del món segons va afirmar l'escriptor balear Melcior Comes dijous a la nit, al Mil·lennium del Canal 33 (que aquesta setmana centrava el seu punt de mira en l'exposició Barcelona, València, Palma: La Mediterrània) en una tertúlia molt interessant amb l'artista Ignasi Aballi, el periodista valencià Vicent Sanchis i la lingüista Mònica Barrieras, moderats pel conductor del programa Ramon Colom.

Segons aquests contertulians, Barcelona i València i Palma -així com tot el territori que giravolta sobre aquests centres metropolitans- es pareixen i coincideixen molt en les polítiques de destrucció del patrimoni arquitectònic i urbanístic dels anys 60, en les polítiques d'atracció del turisme que transforma les ciutats en autèntics parcs temàtiques i, malauradament, formen un triangle quasi equilàter amb els tres focus principals de la corrupció actual: Pretòria-Palau a Barcelona, Gürtel a València i Matas a Palma...

Evidentment, una cosa hauria de ser la corrupció i una altra l'urbanisme, malgrat que tothom reconeix que la manipulació, rectificació, adequació i, en definitiva, qualsevol modificació dels Plans Generals d'Ordenació Urbana venen a ser, en la majoria dels casos, la mare dels ous de la corrupció a nivell municipal, perquè la legislació sembla posar-se, cada vegada més, del costat dels invasors del territori, és a dir, d'empresaris i negociants anònims -i no tant- que aterren a qualsevol terme municipal amb la predisposició de fer negocis a qualsevol preu... i ací comença el vell acudit en castellà que diu Ay Untamiento!

La crisi, evidentment, ha vingut a posar ordre al bellmig del caos i l'orgia de PAIs urbanístics que decoren tots els termes municipals de tota la costa mediterrània. I, sobre tot a Vila-real, la nostra ciutat, ha arribat per donar temps als cappensants que manen -per això amb 2 PP, per dos i per PP- a aturar la posada en marxa del Nou PGOU Caducat...

El Pla General d'Ordenació Urbana de Vila-real que s'està confeccionant des del temps de l'optimisme constructor, demogràfic i financer s'ha d'aturar en sec perquè, senzillament, d'ací a 25 anys Vila-real pot comptar, fins i tot, amb menys habitants dels actuals si l'actual conjuntura de paràlisi política i laboral es perllonga durant la propera dècada que, ara per ara, seria el més lògic...

Per cert, una bona notícia -entre la tragèdia personal i humana que ha suposat la mort d'un xiquet i de la seua rebesàvia- per a Vila-real ha estat la recuperació de dos espais públics urbans, és a dir, el Jardí del Pilar (després de molts anys d'embolics judicials) i l'hort de les Monges Dominiques (després del conveni signat amb l'Ajuntament) que, en principi, són dos coses que s'han d'aplaudir d'entrada pel que suposen per a tota la ciutadania... ara, si els partits de l'oposició han votat en contra, ens haurien d'explicar els detalls negatius o si, simplement, es tracta d'una manera antiga de fer oposició, és a dir, No a tot i ja no cal treballar més...
===============================================