IANQUINITZACIÓ COL·LECTIVA

Cerqueu al diccionari el mot ianqui i trobareu açò(de l'angl. americà, yankee, potser del neerlandès Jantje, dimin. de Jan Joan, o bé de English -anglés-, alterat per una llengua ameríndia mitjançant una forma estabilitzada yeengeese): 1)(adj i m i f) 1) Terme aplicat pels anglesos als colons revoltats de Nova Anglaterra i, més tard, durant la guerra de Secessió, pels sudistes als nordistes. 2) Dit dels nord-americans d'origen anglosaxó. 3) (desp) Nord-americà.

Aquests dies de Selectivitat, P.A.U. (Prova d'Accés a la Universitat), festes de Graduació i/o acomiadament de l'institut i, per tant, dels estudis de Batxillerat per part dels futurs universitaris, podem comprovar com aquesta societat occidental de l'ex-opulència ¿?) s'ha anat americanitzant, és a dir, ianquinitzant a base d'orles, festes de graduació i d'altres rituals que, en un passat ben recent, eren propis de les pel·lícules americanes i, com a molt, dels col·legis i instituts privats.

Ara ja no, perquè la moda comença a fer-se costum i, si la crisi no fa recular la cosa, cada vegada comença a baixar-se l'edat i el nivell dels estudis superats a celebrar a l'americana: quants estudiants que mai han acabat una carrera tenen una orla a casa? Però aquest no és el problema. Ara es fa orla per a tot, és a dir, en acabar el Batxillerat, en acabar l'E.S.O. i, fins i tot, en acabar la Primària o el Parvulari... i els xiquets acaben amb la síndrome del show de Truman, és a dir, amb una vida televisada, vídeotitzada i foto-digitalitzada a l'instant, mentre trobem pares que rebutgen -per exemple- tota la parafernàlia dels rituals religiosos (la tradicional BBC de bodes, batejos i comunions) adduint respectables arguments laics i, en canvi, no tenen cap tipus d'inconvenient en deixar-se abraçar pels rituals de l'ós americà...

De tota manera, sempre ens quedaran els vells amics que desconectaren el rellotge al maig del 68 i continuen, a hores d'ara, negant-se a demanar una Coca-Cola encara que no es traguen els seus texans, o la caçadora vaquera, ni a l'hora de dormir. Els extrems de vegades es toquen, que anem a fer-li? Res, vaig a demanar-me un vodka amb Fanta de llimona, mentre la pluja ens torna a regalar aigua per a tots els valencians i el dòlar continua amb la guerra freda contra l'euro...

Però, pensant-ho millor, quasi que me'n torne cap a l'institut, no siga que els alumnes de Segon de Batxillerat s'hagen recuperat de la festa de dissabte i ja tinguen impreses les fotografies col·lectives amb els professors i l'Orla Oficial del curs 2009-10...
===============================================