LES VACANCES (L'ATUR) I ELS DIES

Les vacances d'estiu ja no són el que eren. Ara mateix, els controladors aeris creuen el món en dos dies i la resta van a descansar. Déu, en canvi, segons Ràdio Maria, va crear el món en 6 dies i el seté va fer setmana anglesa. Després va arribar allò del descans dels dissabtes a la vesprada i els dijous que, per cert, tampoc feien escola.

Més endavant amb el taylorisme, el fordisme i d'altres modalitats del treball en cadena, va arribar la jornada contínua i el treball per torns... i ací és on els sindicats la van fotre: el treball, més que un càstig davant el premi del descans del dia del Sol o del Senyor (diumenge), va començar a observar-se com un premi i les organitzacions obreres, més que unes associacions de lluita o trade unions contra l'opressió, van començar a significar-se com a defensores de la privilegiada i envellida classe treballadora davant la marginada joventut aturada...

Així el món actual, més que configurar-se mitjançant una societat de classes, esdevé una societat d'actituds: pensar, crear, recrear-se, és a dir, la societat dels que pensen, la dels que creen i la dels que es recreen. Els que tenen temps de pensar i viatjar (els pensionistes de la tercera edat, els teòrics que pensen ja que tampoc tenen poder adquisitiu -ni físic- per recrear-se, els que critiquen les poques obres i edificacions que es fan actualment), els que tenen l'obligació de crear riquesa i produir (els adults majors de 35 anys com a mínim, que tenen fills i, per tant, no poden criar teranyines al frigorífic) i, finalment, els que no tenen altra opció que recrear-se donat que mai han accedit a un primer treball remunerat (els joves: "classe social" conformada pel jovent comprés entre els 16 i els 35 anys o més, és a dir, mentre no presenten un Carnet Jove caducat)...

I els aturats? Senzillament, no existeixen. On són els sindicats d'aturats? De moment, encara no s'han inventat els Sindicats de Població Activa (16-64 -ó 66?-, és a dir, gent en edat de treballar), només n'hi ha de treballadors i, per tant, tots aquells que han perdut el lloc de treball o, per contra, encara no han trobat ni la primera ocupació a dia d'avui i, a més, ja no són considerats joves en edat de recrear-se són, realment, els autèntics oblidats d'aquesta societat globalitzada en el caos de l'especulació borsària, immobiliària i moral...

Els dies de la setmana, en princpi, eren dedicats a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn)... ara, en canvi, la gent dedica els dies i les hores mortes als rituals del mercat de consum, amb la consulta real/virtual del Servef per assabentar-se de les escasses ofertes de treball existents i per comprovar, in situ, totes les fal·làcies, promeses, mentides i falsos testimonis dels falsos profetes del present -tot salvant les excepcions que sempre confirmen la regla-, és a dir, els polítics aferrats al càrrec i els sindicalistes acomodats als sofàs dels comités d'empresa.