PRAGA I EL 10 PER 100

Praga és bressol de cultura en general, de molts escriptors i artistes famosos com ara el mateix Franz Kafka o el pintor Alfons Mucha (màxim exponent de l'Art Nouveau), d'òpera i música en directe, de teatre, teatre negre i titelles i d'un bon ambient a l'estiu...



Les petjades de l'art i la història són pertot arreu, des de l'Imperi Romà fins l'actual República Txeca (nascuda de la pacífica Revolució de Vellut, de 1993, quan Txecoslovàquia -amb la caiguda del comunisme- es va dissoldre en dos estats) passant naturalment per la monarquia dels Habsburg, la 1ª República (1918), l'època del protectorat alemany sobre Bohèmia i Moràvia o la República comunista de Txecoslovàquia que, malgrat la fracasada Primavera de Praga (l'esclat popular democràtic originat des de la famosa avinguda de Wensceslau el 1968 i avortat sense contemplacions pels tancs russos), sempre va mantenir certa distància respecte dels plantejaments totalitaris dels amos soviètics.



El més interessant de Praga, però -a banda de les anècdotes, llegendes i curiositats com ara la del rellotge astronòmic-, és que no va sofrir danys durant la Segona Guerra Mundial i, així, el seu urbanisme bigarrat, monumental, ara racional, després caòtic, però sempre artístic i elegant, continua brillant enmig de la Vella Europa acompanyat per unes infraestructures naturals (el riu Moldava, l'elevació del terreny a l'altra banda del riu -on trobem la Ciutat Petita o barri de Mala Strana, el Castell, la muntanya de Petrin amb el seu funicular i la petita torre de ferro que recorda la de París) i humanes (des de la pulcritud en la neteja -tant exterior com a l'interior dels hotels, restaurants i edificis públics i privats- que ressalta la bellesa dels carrers reconstruïts i envoltats d'edificis d'estil barroc, rococó i art nou, nouveau, modernista i/o déco fins el domini dels idiomes -a diferència dels cambrers espanyols monolingües-, com ara l'anglès, l'alemany i el castellà per part dels txecs autòctons i residents en general).

Realment serà una setmana difícil d'oblidar ja que, llevat de l'eixida al Balneari de Karlovy Vary que vam haver d'anular per causes meteorològiques (va haver-hi innundacions a moltes zones de Txèquia), pràcticament, ho vam recórrer i fotografiar tot...

Per cert, una cosa molt estranya!, és el primer viatge d'estiu que no trobem cap vila-realenc per Centreuropa, però, això sí, vam vore a una tenda on n'hi havia matriusques dels equips de futbol més importants a nivell europeu: cuál es su equipo? -ens va preguntar la tendera, en perfecte castellà-, el Vila-real -li vam respondre, tots a la vegada- i heus ací que li'n vam comprar quatre de colp i volta.


Respecte a la gastronomia podem dir que es menja bé (les carns presentades i cuites de mil-i-una maneres i amb salses diverses, la sopa de ceba, així com el típic guláš -originari d'Hongria- que ve a ser una espècie de carn metxada, de porc o ternera, acompanyada d'unes llesques de pa tou que no ens feren el pes...), però s'ha imposat la moda americana d'extorsionar la clientela a base de demanar una propina obligatòria del 10% que, sumada a l'IVA, pot fer espantar la gallina dels ous d'or de Praga que ve sent, darrerament, el turisme... Una altra lacra de la globalització especulativa que fomenta la lliure circulació dels diners negres (per què tantes agències, oficines i espontanis demanant canviar corones txeques per euros?).


Praga és un gran mercat de botigues de souvenirs, encara que destaca pel vidre de Bohèmia, l'àmbar, etc.


Ah, per cert, en dilluns Praga sembla Vila-real, perquè ho tenen tot tancat, llevat de les sinagogues del barri jueu de Josejov (que tanquen dissabte)... De tota manera, després d'acumular més de 1000 fotos -entre els cinc membres de l'expedició- serà qüestió d'aplicar el 10% i seleccionar, només, les que formen part de la propina a l'hora d'exposar-les als amics. En resum, Praga una ciutat de llegenda, de moltes llegendes per cert...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ANNEX FOTOGRÀFIC