dissabte, 4 de setembre de 2010

ARXIU FESTER (III): SERENATA



Des de 2003 (tot aprofitant l'erròniament anomenada Festa de l'Espiga que, en realitat, és la Festa de la Visitació que data d'època medieval), el primer diumenge de juliol es celebra una Serenata a la Mare de Déu de Gràcia (on vaig tenir l'honor d'aportar els meus textos poètics en l'edició de 2005) que, en realitat, ha esdevingut en poc de temps la primera festa (religiosa, cultural, etc.) de l'any en honor a la Moreneta de l'Ermita, vora el Millars.

En realitat, la baixada de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia fins la ciutat és una festa més recent que l'anomenada anteriorment. Conta la llegenda, replegada per Mossén Benet Traver a la Historia de Villarreal que un pastoret es va trobar una imatge (la festa de les Verges Trobades és el 8 de setembre) de la Verge de Gràcia mentre pasturava els ramats a vora riu. De tota manera, no serà fins el 1757 quan una epidèmia de pesta, que va arrasar Vila-real deixant més de 800 morts, portà l'Ajuntament de Vila-real (un 4 de setembre) a realitzar el vot permanent de baixar fins la ciutat, cada divendres anterior al primer diumenge de setembre, la imatge de la Verge de Gràcia (l'original era del segle XIV).



SERENATA A LA MAREDEDÉU DE GRÀCIA


BRANCAL

Aquesta mateixa vesprada,
xiquetes i donzelles, adultes i velles...

Ara mateix,
xiquets i joves, adults i vells...

En aquest precís instant,
patricis i plebeus, reis i infants...

En arribar aquests moments,
jornalers desheretats, rics terratinents...
immigrants i forasters,
estrangers i vila-realencs...
pares i mares,
filles i fills...
frares i confrares,
iaies i néts,
iaios i netes...
fadrins i fadrines,
solters i casats...
eclesiàstics i seglars,
pecadors exemplars...

Tot el poble, a una veu,
cantarem a la Verge de Gràcia,
Santa Maria, Mare de Déu!





OFRENA

Marededéu de Gràcia,
saba del lliri blanc,
entre la joia i la desgràcia
hem trobat el perfum sant:
la delícia lleial
d’un clavell florit
a Vila-real,
el nenúfar del gel glaçant
amb el silenci espectant
que omple l’esperit,
els braços oberts de l’amant
quan l’amor vol fer-se cant
i la pregària és enyor,
la incipient joventut
i la ferma virtut
de seguir endavant,
la invocació al Salvador
i el miracle redemptor
de la vida i la salut,
la margarida innocent
i la mandràgora absent
que podem recollir
en tancar o a l’obrir
les portes al present.

Verge de Gràcia, violeta entre la gespa,
espiga modesta, nenúfar del gel glaçant...
Marededéu de la Vila, saba del lliri blanc,
advocació del nostre poble, amor constant...
Mare de Déu de Gràcia, clavell florit a cada instant...
cada flor és una pena, cada pregària, un ram...
cada cançó, una ofrena... de la ciutat de Vila-real!






CANT

Sóc d’esperit novençà
i tinc l’ànima adormida,
desperta’m ara, Maria,
no vull esperar-me ja...

Vull cantar-te amb valentia
i tinc por de no encertar,
dóna’m força al meu cantar,
allunya’m la covardia...

No tinc coses per demà,
no hi ha res per aquest dia,
esperança i melangia
pel futur i pel passat.

No en tinc gaire d’alegria:
ofega el meu pesar,
soleja la meua casa,
escolta el meu cant, Maria.

Amb aquest modest recoble
vull cantar-te amb eficàcia,
proclamant-te Plena de Gràcia
el cantar de tot un poble!






RECERCA

Flaires de roserar i flors primiceres,
aigua del Millars i gesmils benaurats,
ruscs esperant portar la mel als forats
de la nafra llépola per les voreres.

Per la ciutat, totes les fruites primeres
són alliberades del foc dels pecats
i totes les coses dels hàbits nostrats,
persuadides d’abraç, van per les dreceres.

Tots recercant a Maria per cantar-li:
Verge de Gràcia, sentor, tarongerar
farcit de fruita. Cimbells volem portar-li

per a què escolte aquest humil cantar
i replegue les crides a l’ofrenar-li
el sopluig terrenal que li volem dar.






CONREU

Els nostres llauradors són vells trobadors,
solcant versos amb l’aladre i amb la rella
obrint pous sobre la terra més novella
enfilant vers el Termet als pecadors.

Els nostres llauradors són vells menadors
cabdellant fils i cordills fins una estrella,
on la Gràcia de la Plana es desvetlla
per lliurar fidelitat als erms amors.

Els nostres llauradors són conreadors
de tradicions, quan floreixen ametllers
en terra ferma i s’ofrenen honors
per a la Reina dels nostres tarongers,
camps de blat, cànem, moreres i els millors
olivars, ceps, arrossars i garrofers.

Mare de Déu de Gràcia, d’aquesta Vila
Senyora, esguard de l’horta i del secà,
adob de la pau, dolç guaret de la guerra,
llavor de la fe, saó d’oració,
far del Millars, perdó del que erra:
esperança del camp,
futur de la terra.






VILA

Sé d’un indret a la Plana
on la terra és d’argila,
ben neta.
La llengua dolça dels veïns
parla d’estimes,
en conversa distreta...
però tots sabem
de la indolència del temps,
de desgràcies i tristesa,
de treball ben acabat,
de perpals i roca ferma,
de salut i malalties,
d’arrogàncies i feblesa...

El Sol és més lluent
i la Lluna, feta espelma,
acarona tots els cors
amb la boira fidel
que esborra tota desgràcia,
quan passa pel meu carrer
la veneració del poble sencer:
la Mare de Déu de Gràcia...

la joia pura com l’or, el més desitjat tresor,
símbol maternal, gespa de Madrigal,
aigua de Solades, flor entre argelagues,
bella donzella, jardí de Pinella,
ametlla del torró, clementina del Pla Redó,
goig sobre la pena, fila de Carinyena,
Santa Maria, llum del migdia,
Verge de Gràcia, embat de l’eficàcia,
musa de la nit, ferment de l’esperit,
pols de la vida, Mare de la Vila.





NATURA

Oh, Mare meua i del Sol,
clara llum de matinada,
al capvespre el vell consol
per somniar una altra albada:
de bellnou volem el Sol!

Oh Mare meua i del Foc,
de l'amor que es fa foguera
que rentes, a poc a poc,
les taques de la drecera:
de bellnou volem el Foc!

Oh, Mare meua i del Mar,
dolç bressol de l'harmonia,
que llances el teu cantar
per despertar nova vida:
de bellnou volem el Mar!

Oh, Mare meua i del Vent,
sou del temps la meua guia,
vent que xiula en tot moment
pel rastre de la gavina:
de bellnou volem el Vent!

Oh, Mare meua i del Fang,
de la terra i de l'argila
que fas esclatar la sang
i sanar tanta ferida:
de bellnou volem el Fang!

Oh, Mare meua i del Món,
que vindràs en primavera,
que guanyes el fred hivern
amb la blanca flor primera:
de bellnou volem el Món!





PREGÀRIA


Mare de l’esperit, alimenta les ànimes
Angel de virtut, guia’ns pel bon camí
Reina del cel, segresta les tenebres
Esclat de l’amor, aparta’ns de les guerres
Do de la fe, enllumena els nostres cors
Estrella en l’infinit, acosta’ns la salut
Dida de la pobresa, fes-nos més solidaris
Espelma dels cervells, allunya’ns de la ignorància
Ullal de la vida, fes créixer els nostres fills
Defensora dels dèbils, atura els maltractadors
Empar dels marginats, integra’ls a la vida
Gràcia divina, perdona’ns tots els pecats
Riu d’eternitat, fertilitza l’hort de l’esperança
Ambaixadora de Crist, esborra la hipocresia
Cimall de l’angúnia, protegeix-nos del dolor
Icona de la bellesa, escampa la cultura pel món
Advocació de la Gràcia, lliura’ns de desgràcia
... de forma permanent, ara i en l’hora de la nostra mort, amén!!!

Antoni Pitarch Font (juliol, 2005).


1 comentari:

Anònim ha dit...

FAPA Castelló exige al Consell que implante la Escuela 2.0

En opinión de las AMPAS, el bonolibro debería extenderse a los alumnos de la ESO

La Federación de Asociaciones de Padres y Madres de la provincia de Castelló (FAPA) exige al Consell que implante el programa Escuela 2.0 promulgado por el Ministerio de Educación. Según la FAPA, la renuncia de la Generalitat a desarrollar esta iniciativa "impide que nuestros estudiantes puedan acceder a un ordenador y a una mochila con material didáctico que contribuiría a ponerlos al día en los usos educativos de las nuevas tecnologías y en la enseñanza interactiva".
Los padres y madres de alumnos critican que el conseller Font de Mora "haya sido incapaz de aceptar un reto tan importante por no querer asumir la carga económica de la mitad de la inversión". Además, la FAPA cuestiona los argumentos esgrimidos por la conselleria para no impulsar el programa Escuela 2.0, ya que aseguró que los ordenadores de 10 pulgadas provocan miopía en los alumnos. En este sentido, la FAPA insta a la conselleria a resolver el problema de un modo muy fácil "mejorando la iniciativa con ordenadores de 11 o más pulgadas".
Los padres y madres reivindican que el bonolibro, que actualmente destina a alumnos de Primaria, se extienda hasta la ESO "porque cada familia tendrá que pagar más de 200 euros por hijo".
En Cataluña el curso se inicia con un programa de libros digitales que cuesta a cada alumnos sólo 30 euros, mientras que en Aragón y Andalucía el material didáctico es de los centros, que gestionan la cesión a los alumnos. Las AMPAS plantean la necesidad de adoptar medidas como estas para favorecer que el acceso a los libros más económico.
Levante

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes