dilluns, 13 de setembre del 2010

Vila-real, 4 -Espanyol, 0



Un any més, arribats al darrer diumenge fester de setembre, els vila-futbolencs hem acomiadat la imatge de la Gràcia -patrona de la ciutat- tot just davant del Madrigal, a la Plaça del Llaurador, on ens esperava el polèmic col·legiat Iturralde González i l'Espanyol de Barcelona, de Pochettino, de Sánchez Llibre, de les queixes per l'arbitratge abans de començar el partit, de l'agressivitat extra-reglamentària dels seus jugadors i de la reiteració en les faltes dins del terreny de joc, de les ocasions perdonades als primers minuts i de tirar la tovallola amb el 2-0 del Vila-real (amb les combinacions perfectes entre Rossi i Borja Valero, però també a l'inrevés).

De les errades pròpies (la derrota a Sant Sebastià contra la Real) sempre se n'aprén, però, potser, encara se n'aprén molt més de les derrotes alienes: de segur que Garrido havia tret conclusions de la sorprenent victòria de l'Hèrcules al Camp Nou o dels xiulits de l'afició blanca al seu Real Madrid en l'esquifida victòria davant Osasuna. Que el Vila-real és molt superior a l'Espanyol -com també a la Real Societat-, tots ho sabíem. Només calia, però, demostrar-ho dins del camp.

La resta, ja se sap, el Vila-real en estat de gràcia, amb l'associació letal de Cazorla i Borja Valero al centre del camp, la iniciació en la solidaritat futbolística de Rossi (durant tot el partit) i Jefferson Montero (a la segona part, abans de ser caçat, brutalment, per un jove defensa perico pel qual -diuen- ja s'ha interessat Caparrós, el mestre de l'agressivitat ben entesa), la progressió de Mussacchio que, fins i tot, provocà el penal del tercer gol, és a dir, el primer penalty que li piten al Vila-real en Lliga des de maig de 2009... per a què després ploren els pericos dels àrbitres (si els àrbitres, a l'hora de treure targetes grogues, seguiren el criteri que li apliquen als tous jugadors vila-realencs -fins i tot Marchena, que ja és dir!, s'ha oblidat de fer faltes-, alguns equips com ara l'Espanyol, l'Athlètic Club de Bilbao i d'altres que tots sabem, mai acabarien els partits amb més de 7 jugadors).

Amb l'estat de gràcia arriben els gols i amb els gols, potser, ens oblidem dels despistes defensius dels primers vint minuts (on, gràcies a Diego López, l'Espanyol no va poder avançar-se en el marcador amb tres ocasions claríssimes), del clar domini del centre del camp dels pericos (amb Cani a la banqueta: ¿?), dels molts minuts que va costar-los a molts jugadors vila-realencs entrar en el partit (Bruno, Nilmar...), de la desafortunada entrada de Gonzalo (amb el partit guanyat, però a la treta d'un córner: ¿?) que la primera pilota que va tocar, va ser falta claríssima i targeta groga merescuda, i del desafortunat arbitratge d'Iturralde que, diguen el que diguen els plorons, va perdonar moltes grogues als expeditius jugadors de l'Espanyol.

Si el futbol és cosa d'hòmens això significa que ha de ser violent? I l'arbitrarietat a l'hora de treure targetes grogues és, realment, el que s'anomena arbitrar? Al capdavall, mentre no entre la tecnologia al futbol es parlarà de subjectivitat i villaratos... Però d'equips que practiquen bon futbol (quan posen ganes i velocitat) com ara el nostre Vila-real, i de jugadors creadors com els nostres, potser, n'hi ha de ben pocs i per això mateix -com diria el filòsof blanc Mourinho- se'ls hauria de protegir una mica més davant tots aquells que pretenen ser futbolistes, només, a base de testiculina, joc brut i puntades al fetge.

El Vila-real ha encetat amb gràcia la bogeria de jugar cada tres o quatre dies fins el proper 3 d'octubre quan ens visitarà el Ràcing de Santander. Ens esperen a Zagreb (el Dínamo el proper dijous) i València (el diumenge contra el Llevant), per resseguir en El Madrigal (dijous 23 contra el Depor) i també a Màlaga (on jugaran diumenge 26), per rebre a Vila-real (dijous 30) el Bruges en el segon partit de la fase de grups de l'Europa League, per ratificar les bones maneres apuntades ahir.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

De la angustia a la fiesta final

Diego Lopez logró parar a los visitantes y luego el Villarreal fue demoledor en la definición. Nadie podía imaginarse el resultado final tras un inicio en el que el Espanyol perdonó.

-NO HUBO presentaciones ni tiempo para conocerse. A la primera ocasión local respondió con otra el visitante, pero esta última fue el prólogo de 10 minutos agónicos para los amarillos, que solventó Diego López.
-EN ESE FÚTBOL frenético no se encontraba cómodo el Villarreal. Las rápidas transiciones defensa-ataque del Espanyol evidenciaban una alarmante falta de empaque defensivo.
-TRAS FALLAR hasta cinco ocasiones, el Espanyol recibió un duro golpe con la lesión de Osvaldo, una amenaza constante para la defensa amarilla.
-Y LLEGÓ la recreación de la primera opción amarilla, pero con los papeles cambiados. Aquella la fabricó Giuseppe Rossi y la marró Borja Valero. Esta vez el asistente fue el centrocampista madrileño y el delantero italo-americano no la desperdició.
-CON EL gol, el partido se equilibró y, poco a poco, fue decantándose hacia el bando local, que vio cómo las humedades defensivas menguaban claramente.
-UN ERROR en el despeje hizo que el balón le llegara a Borja Valero con tiempo y espacio, y cuando Kameni reaccionó, ya era gol. Faltaba mucho pero el partido ya parecía encarrilado.
-A LA VUELTA del vestuario, el Submarino priorizó mantener el orden y evitar los sobresaltos. A partir de ahí, cuando tuvo la pelota le dio velocidad al juego y buscó ataques rápidos.
-CON EL 3-0 llegaron los cambios. Los de Mauricio Pochettino no mejoraron al Espanyol. En cambio, el ecuatoriano Jefferson Montero acabó desquiciando al lateral Chica.
-LAS JUGADAS desde la línea de fondo son las que más inseguridad crean en los defensas. Esta vez la mayoría de las ocasiones y goles amarillos llegaron así.
-PESE al abultado marcador, hay que mejorar esos ajustes en el inicio de partido. Y hay que destacar a Rossi, que volvió a ser el jugador desequilibrante que necesita el Villarreal.
Ricardo Llago (Mediterráneo).

Anònim ha dit...

El Submarino disfruta de un penalti a favor tras 15 meses

Por fin. El Villarreal disfrutó de un penalti a favor tras más de 15 meses sin poder hacerlo. Con la pasada campaña en blanco, sin que ningún árbitro señalara una pena máxima a favor del conjunto amarillo de manera totalmente sorprendente, hay que remontarse a la última jornada de la Liga 2008/09, cuando en el Ono Estadi el andaluz Fernández Borbalán pitó penalti en el minuto 37, con empate provisional a un gol, pero entonces Giuseppe Rossi erró el lanzamiento que detuvo Moyá, aunque al final el Villarreal se impuso por 2-3. Era el 30 de mayo del 2009 y el Submarino despedía la temporada con una dulce victoria.

Si miramos la estadística de penaltis a favor del Submarino en El Madrigal hay que remontar todavía más. Concretamente, al pasado 18 de enero de 2009, cuando en el minuto 32 del partido Villarreal-Mallorca, correspondiente a la 19ª jornada de Liga, el andaluz Ramírez Domínguez señaló la pena máxima. Giuseppe Rossi, al igual que ayer en El Madrigal, convertía en el 2-0 definitivo. Casi 20 meses sin disfrutar de una pena máxima ante su afición, que casi se había olvidado de lo que era la tensión previa a un lanzamiento de tales características.

En total, han tenido que transcurrir 29 jornadas como local sin que a los amarillos les volvieran a favorecer con un penalti y en nueve ocasiones fue el delantero italiano quien lo materializó.

Con el decretado ayer por Iturralde González sobre el central argentino Mateo Musacchio, que Rossi no falló, se rompe una prolongada racha en contra del Submarino. Curiosamente, el árbitro vasco le señaló un penalti a favor del Submarino en las últimas jornadas de la campaña pasada, pero se echó atrás y anuló su decisión ante el Racing de Santander en el estadio de El Sardinero.

Mediterráneo

Anònim ha dit...

Europa mejora, España no

Se impone, por tanto, la idea de una salida de la crisis a dos velocidades, con nuestro país rezagado por su falta de competitividad

La Comisión Europea acaba de revisar al alza el crecimiento de la zona euro para este 2010 animada por los buenos datos de países como Alemania, Francia o el Reino Unido, que ha elevado de un raquítico 0,9% que pronosticó en mayo, a un 1,7% en los nuevos datos dados a conocer ayer. En buena medida, la Comisión Europea viene a confirmar la idea de que Alemania, el gigante europeo, emite claras señalas de solidez y así su crecimiento previsto ha pasado del 1,2% al prometedor 3,4%. ¿Y España? No parece encontrarse en la misma senda la economía española. Tan sólo se le pronostica un crecimiento del -0,4% al -0,3%, con lo que se mantiene la idea de que será la única de las siete grandes economías que cierre el año en recesión. Se impone, por tanto, la idea de una salida de la crisis a dos velocidades, con nuestro país rezagado por su falta de competitividad, como consecuencia de una baja tasa de crecimiento y de un paro muy superior al de nuestros socios comunitarios.

Vale la pena retener en este sentido que el Fondo Monetario Internacional haya alertado sobre el riesgo de que el desempleo juvenil arrase literalmente una generación en España, ya que sus opciones de acceder al mercado laboral acostumbran a ser en muchos casos inexistentes. No estamos hablando de una generación de mileuristas, sino de cientos de miles de jóvenes que no tienen empleo o cuyo trabajo no llega a generar ni esos ingresos. No deja de ser peculiar que recientemente se acabe de aprobar en España una reforma laboral que no sólo no ha satisfecho a nadie, sino sobre la que existe la amplia convicción de que no es una herramienta útil para reducir las tasas de paro.

Jose Antich (La Vanguardia).

Anònim ha dit...

El Submarino jugará el lunes 27 ante el Málaga

EL PARTIDO del Villarreal frente al Málaga, correspondiente a la quinta jornada, comenzará a las nueve de la noche de un lunes, el próximo 27 de septiembre, en La Rosaleda. Un compromiso que llegará cuatro días después del anterior compromiso liguero, el Villarreal-Deportivo en El Madrigal, que será el jueves anterior (día 23) a las 20.00 horas. El filial amarillo, fiel a su costumbre, jugará ese fin de semana en sábado (18.00 horas), en Girona, también de la quinta jornada. r. d.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes