EL DERBI VILA-REAL · VALÈNCIA

Demà dissabte, si el temps no posa cap impediment (això és als bous, en canvi al futbol ploga o neve sempre se juga!) i amb permís de l'autoritat (se suposa que el calendari de la competició equival al mateix, però sempre hi ha permís per un partit de la Lliga de les Estrelles, evidentment, és més a Vila-real es paralitza tot, hi ha barra lliure per aparcar als carrers i durant més de 90 minuts no busqueu als indígenes per enlloc) s'hi jugarà un nou derbi futbolístic valencià entre el Vila-real de La Plana i el València de l'Horta...

L'origen de la paraula derbi no és clar, però sembla que prové d'un encontre anual disputat a la localitat anglesa d'Ashbourne, encara que d'altres teories investiguen sobre el seu origen a la cursa de cavalls The Derby organitzada a la ciutat de Derby (Anglaterra) des del 1780: els anglesos, ja se sap, com Joan Colom: jo m'invente el futbol, jo me menge a tothom... Però el que més ha popularitzat la paraula derbi és el seu ús per a definir els partits de gran rivalitat entre equips d'una mateixa ciutat (Sevilla/Betis), país (regne, comunidaz, rechió valenciana: Vila-real/València) o l'únic ús peninsular que li donen els mitjans de comunicació, és a dir, per a designar els partits Barça/Madrid com a jornada on s'acaba el món, com per exemple el proper dilluns 29 de novembre, per si no us havia arribat la notícia...



A priori -després falta vore el que fan els artistes sobre el camp-, el derbi valencià sembla més interessant ara mateix (a escasses 24 hores de les sis de la vesprada de dissabte al camp del Madrigal) que si ens hagueren preguntat als inicis de temporada amb un Vila-real que, pràcticament, només s'ha reforçat amb el B i un València que va fregint i menjant (amb el permís dels polítics posats a banquers Olivas i Rato, és a dir, Bancaja/Caja Madrid) després de vendre part del patrimoni humà amb l'eixida de Villa-maravilla i Silva, el canari genial...

Tant Vila-real, que ocupa la tercera plaça ara mateix, com el València que els segueix a tres punts, estan complint amb les expectatives inicials. Els reforços grocs (Borja Valero i l'ex-valencianista Marchena, així com Mateo Musachio i d'altres joves canterans) s'han adaptat ràpidament a un sistema de joc que ha recuperat el toc del temps de Pellegrini, amb certa dosi de velocitat que ja feia falta. Per la seua banda, el València s'ha reforçat molt bé al davant (amb Aduriz i Soldado) però també ha rejovenit la defensa (mentre Topal és un referent com a migcentre defensiu i el veterà César una assegurança per a la porteria), mentre al centre del camp compta amb bons "artistes" com ara Mata, Pablo Hernández o Banega per competir amb els Santi Cazorla, Cani, Borja Valero, Bruno Soriano (producte autòcton 100%, amb denominació d'origen Artana) o Marcos Senna (que està batent tots els récords de participació en el creixement del Vila-real com a club de Primera Divisió i negociant una merescuda renovació per acabar ací la seua vida esportiva).

Germanor, rivalitat, morbo? Potser serà el derbi de la qualitat futbolística. No us ho podeu perdre... però si us ho perdeu, encara ens quedarà la segona volta a Mestalla i, per suposat, el doble enfrontament en Copa del Rei de dimecres 22 de desembre (el sorteig ha decidit que se jugue el dia del sorteig de la Loteria de Nadal a Mestalla) i la nit de Reis (5 de gener al Madrigal).