divendres, 26 de novembre del 2010
UNA NINA, UN NINOT I UN CALPISSOT
Després d'haver llegit el post de Vicent Usó sobre la gran estafa que suposa aquesta crisi econòmica que paguem els de sempre, és a dir, pebrereta que es queda sense feina, els joves sense futur i els que som més fàcils de "domesticar" per part d'Hisenda a base de calpissots de molts euros per tenir una nòmina tan escassa com transparent... he arribat a la conclusió que tinc molt clar que vull que me compren a la Fira de Santa Caterina que es celebra aquest diumenge a Vila-real des temps tan immemorial com històric: una nina, un ninot i un calpissot, com deiem al col·legi el dia després en resposta als xafarders (que t'han comprat a la Fira?).
I si, a més de llegir l'article esmentat, vareu visionar anit el vídeo de l'excel·lent programa de TV3 Sense ficció, El saqueig, el delicte del nostre temps, encara ho tindreu més clar...
En aquells temps de postguerra, quan els xiquets érem rics en temps, en hores lliures (perquè no calia aprendre xinés, ni tocar la flauta travessera, ni entrenar tots els dies per ser jugador de futbol...) i també en espais rurals i urbans (perquè no n'hi havia tant de cotxe pertot arreu), a la Fira se comprava poca cosa: el manit pito -al que no li vaig trobar mai la gràcia, perquè jo volia ser com Luisito Suàrez que anava de blaugrana i no un trist àrbitre vestit de dol-, la llonganissa de la nit anterior -a ser possible de Ca la Porena, perquè Burgos només existia en els relats d'algun borrianenc-, alguna figureta per muntar el Betlem (molt més ecològic que l'arbre de Nadal) i, si de cas, algun tros de torró del senyor Casalta i/o dolços d'importació de Benlloch o de Morella... L'any que me van comprar la pilota de plàstic, encara no l'he oblidat.
Aquelles fires i aquells reis d'Orient que repetien regal de tant en tant, també eren una estafa, però feta amb vocació pedagògica per part d'uns pares que feien de la necessitat virtut. Ara s'ha perdut l'ètica i les formes, però entre tots hem de recuperar aquesta societat malalta d'hipocresia i de ganes d'aparentar...
Per cert, demà serà una vespra d'alta intensitat televisiva: futbol a Saragosssa i, per la nit, a votar de Cor a la Coral Sant Jaume... molta sort i, per tots, una nina, un ninot i tant de bo ens estalviem el calpissot...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)
Els més visitats
-
En democràcia els pares i les mares poden triar per a les filles i els fills entre escola pública, concertada o privada. Durant ...
-
La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i a...
-
Adell, Bosch, Cardona, Ferrer, Grau, Gual, Mas, Nàcher, Nadal, Pitarch, Pons, Raga, Rubert, Roig, Ros, Sabater, Sala, Serra, Soler, Vidal, ...
-
PROCESOS Y CONTEXTOS EDUCATIVOS: ENTREVISTA A UN/A PROFESOR/A El presente cuestionario tiene como objetivo conocer la realidad ed...
-
Enllaç al programa de festes en pdf: complet i per a mòbil
1 comentari:
Gràcies pel vídeo, Toni! No el vaig veure anit...
(quines fires ens estan donant...)
Publica un comentari a l'entrada