ESPERANT LA MATXÀ DE SEVILLA...

Els dies de Sant Antoni sempre havien estat especials quan érem xiquets, per allò dels panets i/o els rotllos, els animalets, la rajoleta amb la imatge del Sant que hi havia a ca la iaia Vicenta (filla d'Antoni i d'Antònia) i, de tant en tant, una escapadeta, a peu naturalment, fins la veïna Muntanyeta de Sant Antoni des d'on es divisa tota la comarca de La Plana i un troç de mar proporcional a la visibilitat i l'oratge del dia (avui s'ha alçat una mica boirós)... A més de créixer en un entorn de tonis, antonis i antoniets, en aquells anys d'infantesa, planes de desarrollo i plans d'estabilització de la pesseta, no n'hi havia aniversari que valgués, se celebrava "El Sant", és a dir, se feia la festa dels animalets al gener i punt... potser alguna tortà d'ametlla, com a molt, però la veritat és que no recorde cap aniversari propi, ni d'amics, fins ben entrats els setanta, una dècada iniciàtica per als de la meua generació...

Dissabte passat vaig acudir, com observador, a la multitudinària Matxà recuperada pels Lluïsos en una època de grats records. Ara ja no n'hi ha les haques llauradores, ni els carreters de prega d'altres temps, però hi ha gats-i-gossos i genets a temps parcial amb cavalls d'exhibició que reforcen l'esplendor de la processó cívico-religiosa, on mai acaba de quedar clar si la presidència és civil o religiosa, però tot el poble col·labora... i això està molt bé!

Ara tots esperem una segona Matxà... On? Aquesta nit a Sevilla, ja que el Vila-real ha estat semifinalista de Champions (2006), semifinalista de la UEFA (2004), és a dir, l'anterior Copa de Fires i ara Europa League, i també subcampió de la Lliga de les Estrelles (2008), però mai ha arribat a una Semifinal de la Copa del Rei...

Està difícil, el Sevilla és un gran equip de futbol, però el Vila-real C.F. fa temps que té capacitat per guanyar qualsevol equip espanyol, europeu i/o del món... Només ens val, però, la victòria, per això guanyar a Sevilla pot ser una vertadera Matxà... Qui vol somniar despert, us apunteu? És debades, què li anem a fer!