Deia Orwell, en 1940, estranyat, que els intel·lectuals anglesos eren els únics del món que s'avergonyien de la seua pròpia nació... tal vegada, potser, no coneixia massa a fons el caràcter valencià de menfotisme i auto-odi... Més endavant, tot criticant la hipocresia democràtica, va afirmar el següent: El llenguatge polític és usat per a que les mentides semblen vertaderes, els crims respectables i per a donar apariència de solidesa a tot allò que només és fum pur i dur... Evidentment, eren altres temps... o no.
Aquests dies, molts intel·lectuals espanyols, a més de polítics, vénen a donar vigència als escrits de George Orwell, ja que no solament se senten molt orgullosos de la "nación española" si no que, des de sempre i ara amb més intensitat, se dediquen a buscar culpables per la perifèria: els funcionaris autonòmics, els traductors del Senat, a més de Zapatero, evidentment, són els responsables de tots els mals...
Ningú comenta que de cada 10 funcionaris que hi ha ara mateix a l'Estat Espanyol (un dels estats europeus amb més baixos percentatges de funcionaris, baixes pensions i pitjors salaris des de fa molts anys) n'hi ha 3 que treballen per a l'Estat Central quan, des de la generalització de les transferències en època d'Aznar ja no tenen que ocupar-se de l'ensenyament, ni de la cultura, ni de la sanitat, ni de moltes altres competències que, paradoxalment, no han reduït el volum de l'Administració de l'Estat, ni el nombre de Ministeris inútils sense activitat preferent... Per cert, quina culpa tenim els milions i milions de ciutadans que vam ser bressolats en una llengua materna diferent del castellà per a que se'ns tracte despectivament, com si el sou de quatre traductors siga, ara, el culpable de tants anys de política econòmica virtual, deslocalització industrial i globalització salvatge...
El País Valencià té tanta història política i jurídica com qualsevol territori castellà, el que no té són les competències econòmiques (concert), ni les infrastructures viàries (autovies, A.V.E.), ni les lleis electorals d'altres autonomies més plurals i, per tant, reivindicatives -davant el govern central de torn- de tot el deute històric acumulat per tants anys com a segona economia autonòmica a l'hora d'aportar impostos i una de les darreres a l'hora del finançament...
Les autonomies més dinàmiques de l'Estat, com ara Catalunya o València, no solament són les que han rebut més immigrants a la darrera dècada sinó que, al mateix temps, han estat les més maltractades fiscalment per part de l'Estat i, per això mateix i per una gestió qüestionable dels escassos recursos disponibles als temps de bonança, són en aquests moments les més endeutades d'Espanya...
Llibertat, amnistia i un vertader Estatut d'Autonomia... Més Política, Menys Bipartidisme, Menys Propaganda i Més Gestió ètica dels recursos públics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada