Ja venen els Reis. La Joventut Antoniana de Vila-real ho té tot a punt. En un any amb necessitats creixents i recursos minvants, els vila-realencs haurem de ser més solidaris que mai amb els més necessitats... De tota manera, avui és un dia d'il·lusions per a tothom: qui no porta en l'interior un príncep -destronat o no-, un rei o un petit emperador des dels temps d'infantesa? Tots necessitem sentir-nos estimats i saber que hi ha algú que s'enrecorda de nosaltres en jornades com les d'avui on sembla que tothom està obligat a no sentir-se sol i ser feliç... Diuen que és més ric el que menys necessita, no el que més té, per tant hauríem de ser prudents a l'hora de demanar o de crear-nos falses expectatives, després d'un anys on quasi tots hem viscut per damunt de les nostres possibilitats.
I tu què has demanat als Reis d'Orient? Una bona carta podria ser, per exemple, una tirallonga de peticions breus, monosil·làbiques, com aquesta de Pere Quart:
........................................................................................
TIRALLONGA DE MONOSÍL·LABS
Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
-ei, si pot ser-:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,
un poc de pes
i un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pic
i un poc de pac
-o un xic de sou
i un xic de xec.
I un poc de sol
i un poc de sal.
I un poc de cel.
Un xic de bé
i un xic de mal.
Un poc de mel
i un poc de fel.
I un poc de nit
i un xic de por,
i un poc de pit
i un xic de cor
i un poc de crit.
I un xic de llum
i un xic de so:
un poc de llamp
i un xic de tro.
Un poc de goig
i un xic de bes
i un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del fort
i un poc del fluix.
I un poc de rom
i un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc
-tres reis, dos nous.
I un poc de groc
i un xic de gris
i un xic de verd.
I un xic de blau.
Un poc de tren
i un poc de nau;
i un xic de rem.
Un xic de vent.
I un poc de neu.
I un poc de rou.
I un poc de veu
-i un poc de vot.
I un poc de cant.
I un xic de vers.
I un xic de ball.
I d'art. I d'or.
Un poc de peix.
I un poc de greix.
I un xic de feix.
I un poc de gruix.
I un poc de carn
i un poc de sang;
i un poc de pèl.
I un poc de fang
i un xic de pols.
Un xic de flam
i un poc de gel.
Un poc de sant
i un xic de drac.
Un xic de risc
i un poc de res
-i un poc de rus.
I un tros de camp
i un xic de fruit;
un tros de clos
prop de la llar
amb aus i flors.
I un poc de bosc
amb pins i brins.
I un xic de font.
I un xic de riu
i un poc de rec
i un poc de pont.
I un poc de gorg.
I un poc de mar
i un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de lli
i un poc de cuir
i un poc de pell
i un xic de fil.
Un poc de lluc
i un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gust
i un xic de rang.
I a més del meu
un poc del seu
i un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?
bell? lleig? dret? tort?
gras? prim? llest? llosc?
nou? vell? ferm? flac?
bla? dur? buit? ple
dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg?
fosc? clar? xaix? fi?
Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.
PERE QUART,
pseudònim de Joan Oliver, 1899-1986,
del llibre "Circumstàncies" (1968).
4 comentaris:
Gràcies per agregar el meu blog als recomenats i molt bó el teu de ciencies socials i aquest per als villarealencs imagine que també.
Moltes gràcies, Jaume, la cooperació bloguera potser no canviarà el món, però ens ajudarà a millorar-lo.
A la tirallonga li mancaven els quatre gols que el Vila-real li ha fet al Valencia.
"Che que bó"
Adeu, bona nit
Xe-que-bo
xe-que-fort
els-dos-mig-ous
dels-de-blanc
ja-no-són-res...
i-són-més-bons
els-gols-grocs
dels-tres-mags
dels-tres-Reis:
Cazorla-Rossi-i-Rubén
(que no tenen noms monosil·làbics).
Publica un comentari a l'entrada