dilluns, 31 de gener de 2011

LA RELIGIÓ EN DEMOCRÀCIA



Vila-real, Fàtima, Lourdes... i visquen les processons és una expressió amb la que, potser, ens identifiquem cada dia menys els vila-realencs si ens atenem, estrictament, a l'assistència a tota classe d'actes religiosos.

Sempre hi ha hagut partits catòlics, des de la Comunió Tradicionalista (carlins) fins la Democràcia Cristiana (aquell PDP integrat més tard a la UCD) que a Europa ha estat, juntament amb els sociademòcrates, la protagonista de la construcció de l'actual Unió Europea.

De tota manera, política i religió mai han acabat d'encaixar perquè són dos conceptes que, de vegades, s'han fusionat en una mateixa cosa impossible des dels temps de l'Imperi Romà (al Cèsar el que és del Cèsar!) fins la dictadura de Franco (caudillo G.A.D., per la gràcia de Déu?, vinga ja!), quan un concepte és públic (res pública) i la religió forma part de l'àmbit íntim i privat de cada persona...

A Vila-real, però, estem d'enhorabona, ja que els poders públics darrerament no solament han restaurat la meravella d'església arxiprestal barroca que tenim, sinó que, a més, han aconseguit l'edifici de l'església de les Dominiques per a destinar-la a Museu d'art sacre i han restaurat les principals obres escultòriques amb les que comptem, des de la Puríssima dels Lluïsos (fa uns anys) fins el Crist Jacent d'Ortells, presentat aquest cap de setmana a a la premsa...

Per cert, comentava un representant de l'oposició que l'Equip de Govern municipal tampoc els havia convidat a l'acte de presentació de la peça restaurada que, naturalment, s'ha sufragat amb fons públics i, per tant, amb els diners de tots els contribuents... cosa que tampoc implica la desfilada habitual de tots els polítics haguts i per haver, des dels locals fins els provincials (perquè es veu que ha estat cosa de la Diputació), a l'hora de la foto... com tampoc cal que tots els regidors i tota la corporació desfilen pels carrers de la ciutat cada vegada que hi ha una processó... senyores i senyors: s'ha de fer pedagogia i en democràcia tampoc hauria de ser tan normal, com sembla, que els representants de tots els ciutadans en un Estat democràtic i aconfessional apareguen, arreu en fila, ciri en mà, com als temps de la connivència entre la Noblesa i el Clergat per sotmetre el poble pla... Que se note que el cardenal Tarancón, artífex de la separació Església - Estat, va passar tant de temps entre nosaltres...

A nivell particular, per suposat, hem de respectar els costums i les creences particulars de cadascú, i més a Vila-real on tothom (o quasi!) hem passat pels Lluïsos, però qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra... o pedreta, com l'Àngel Luna.

Baobab oci creatiu

Laulauenlaseuatinta

Vells Oficis

Entre versos i pinzells contemporanis: Al bellmig.

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

Calendari de Lliga

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes