FIRA... DEL TAULELL

Aquest cap de setmana la Fira Medieval s'ha ensenyorejat del centre de la Vila per marcar l'inici d'un Febrer dedicat a la remembrança històrica, al voltant d'aquell dia 20 del 1274 quan Vila-real s'emancipava de l'antic terme històric de Borriana per iniciar una vida municipal pròpia amb el consentiment legal del rei Jaume I...

Demà continuarà la Fira, però en aquest cas la del Taulell: el Saló Internacional de Ceràmica per a Arquitectura, Equipament de Bany i Cuina, Pedra Natural, Matèries Primeres, Frites i Esmalts (Cevisama) afronta la vint-i-novena edició, del 8 a l'11 de febrer en Fira València, amb un increment del 8 per cent en nombre d'expositors i del 3,5 per cent en superfície respecte a l'anterior edició... algo es algo, se'ns ha caigut el pèl (econòmic) però, almenys, hem retrobat la pinta.

Han desaparegut els gurús de les varetes màgiques per eixir de la crisi. No cal ser alarmistes, perquè, potser, la crisi ha tocat fons i tot és qüestió de temps, de molts mesos, d'anys, però de temps... De tota manera, s'ha de canviar de polítiques econòmiques i no solament a nivell global (on s'ha sacralitzat el mercat, mentre els drets humans i la democràcia s'han aparcat, descaradament, a l'hora de globalitzar-los i ara ens adonem de la manca dels drets més elementals a Tunícia o Egipte, però ningu parla de l'Aràbia Saudí, de la Xina o de l'Índia perquè el negoci és el negoci), també l'Estat Espanyol hauria de revisar el seu paper dins de la Unió Europea i si és de veres que ací s'ha decidit, definitivament, que tots ens hem de dedicar al turisme que, almenys, generalitzen les infrastructures viàries que mai arriben a Castelló, que la Generalitat reforce les inversions en ensenyament (per a quan l'Escola d'Idiomes a Vila-real?) i que se'ns compense d'alguna manera pel descarat desmantellament de la citricultura i la indústria als darrers anys...

Ja no ens val aquella vella recepta de la Recerca més el Desenvolupament més la Innovació (R+D+i), perquè si hi ha algun sector dins de l'economia productiva que haja realitzat més inversió en aquest apartat, aquest ha estat el de la indústria ceràmica, però quan la innovació també va acompanyada de la deslocalització i d'altres estratègies economicistes d'escàs calat social, ja sabem quin és el resultat: més tecnologia, més tecnificació, més beneficis empresarials, menys llocs de treball...

Si hem de començar a servir cafés a tothom, que ens acaben l'Escola d'Idiomes, que ens financen l'aeroport de Castelló i que acaben d'una vegada el segon camp de golf provincial... La ceràmica? Gràcies, segrestada per la fira de la globalització, com la política en general... El món és un fira, un espectacle apassionant, però cada vegada més previsible, encara que diguen que la crisi en ha sorprés a tots...