VILA-REAL 2, NAPOLI 1

Anit va tornar a ser una nit màgica per als seguidors del Vila-real Club de Futbol que, ara mateix, és l'únic representant de la Lliga de les Estrelles a l'Europa League.

I això que el partit va començar de la pitjor manera: gol dels italians que, en directe, em va semblar en fora de joc per la facilitat amb la que quatre davanters del Nàpols es van plantar davant Diego López... i trencament de la tanca decorativa de tribuna (no sé de quin material està feta, però ja va passar contra l'Espanyol a preferència fa uns anys) quan més d'una vintena d'armaris napolitans s'abocaren sobre aquesta per felicitar els seus jugadors...



No vaig a fer-vos la crònica del partit perquè això ja ho fan excel·lents periodistes, però el Vila-real que té un gran porter, un centre del camp que ja voldria el Real Madrid, per exemple, i no ho dic de broma, a més de dos excepcionals davanters com són Nilmar i Rossi (molt ben acompanyats, quan cal, per Marco Ruben), darrerament perdonava a la porteria contrària perquè hi havia cert nerviosisme defensiu, això frenava la creació i, al capdavall, repercutia en l'escassa eficàcia golejadora als darrers partits (dos derrotes i un empat en Lliga)... Ahir també se va començar igual, la defensa lenta i tractant d'entrar pel centre de la porteria, Diego López empleant-se a fons, Gonzalo que pujava i no baixava i Capdevila lent i reclamant descans després de milions de partits seguits...

Però les nits màgiques són especials. Borja Valero (la figura del partit!) se va posar l'equip a l'esquena, Cazorla i Cani van començar a despertar, Bruno s'anticipava a quasi totes les accions contràries i els gols dels cracks van arribar... en 5 minuts gal·làctics!



La segona part van tornar els esglais perquè per lluir s'ha de patir i el Nàpols, tampoc cal oblidar-ho, és el segon classificat de la Lliga Italiana per algun motiu, encara que, tècnicament, el Vila-real C.F. va tornar a demostrar que està en un nivell superior... però, això sí, hem de recuperar Marcos Senna, s'ha de seguir millorant en defensa, s'ha de recuperar Cazorla que tampoc està, físicament, al 100 per 100 a l'igual que Nilmar que ve d'una lessió, però anit se va tornar a obrir l'esperança de cara a un tram final emocionant, tant a l'Europa League com a la Lliga...


I ara, després de la fartà de napolitanes d'ahir, a pegar-li a l'aspirina: Leverkusen és groc! Felicitats a tothom i endavant Vila-real!!!