NUNCAJAMÁS R.S. (¿?)

Això diuen que era, i no era, NUNCAJAMÁS República Sinigual (¿?)... "Nuncajamás" perquè els agradava molt dir i escriure les coses en una llengua forastera i "Sinigual" perquè eren els primers en tot, segons els seus fabulosos (de "fabular") governants... i el parèntesi i l'interrogant, sincerament, perquè se portaran els títols llargs aquesta propera primavera que estem esperant, amb deler...

Els canvis tecnològics de la darrera dècada havien transformat el territori (estava prohibit dir-ne país perquè la terra, l'argila, sempre és roja) o antic regne (que ja no ho era perquè se l'havia engolit un altre ara fa 300 anys, però a la història oficial s'havia prohibit dir-ho) en una de les comunitats capdavanteres... encara que, això sí, en l'únic que no havien estat originals era en allò de comunitat on frares de tota regla i condició, així com el Tribunal de les Aigües, se'ls havien avançat, segles enrera, en crear-ne de tota mena, és a dir, de religioses, de regants, veïns, etc. en un temps on la senyera quatribarrada, la pròpia del fundador i conqueridor del territori, encara podia exhibir-se sense cap mena de restriccions... Als darrers anys, però, havien nadat en l'abundància al canviar les seues cases per paper i a punt estigueren de canviar comunitat per Barbaritat (pel dineral acumulat per segons qui), però tempus fugit, la sort sempre ha estat efímera...



La transformació més evident, malgrat tot, havia estat el passar de la Generació Ni-ni, ara en el govern (una cohort o grup d'individus, la majoria de cops persones, d'una determinada població, definida per compartir un mateix esdeveniment, en aquest cas el naixement als temps de la caiguda de la natalitat i criats amb els bolquers de més bona qualitat des dels temps de la seda i la maleïda plaga de la pebrina) als governs No-no exercits, consecutivament, per aquests rics joves tan malcriats als temps de joventut. El seu programa de govern, no obstant, erà d'allò més lògic, si havien viscut com a nadons rics haurien de treballar-se el futur, és a dir, la seua vellesa o tercera edat, a base de furtar o retallar les pensions, allargar l'edat de jubilació als més veterans, fer pagar a tothom l'autopista en direcció a Europa, prohibir-los els mitjans de premsa i televisió en la llengua indígena, prohibir-los el transport públic (ni AVES, ni pardals), prohibir-los fumar, prohibir-los córrer en carretera, i baixar-se coses d'Internet, prohibir-los la cacera i els coets, augmentar-los la benzina i la factura de la llum així com tot tipus d'energia, perllongar fins l'infinit els judicis penals i de valor als polítics en actiu per no causar alarma entre la població i, per suposat, No deixar treballar la població...

Darrerament, fins i tot, un alt eclessiàstic de joventut reconeguda per tothom aconsellava els ciutadans abandonar la pràctica d'entrar en xarxes socials on, tal vegada, acabarien llegint contes d'escassa qualitat, escrits de pressa i corrents per escrividors contractats pels directors de les conspiracions judeo-massòniques que, des de sempre, havien alterat la societat, pertorbat les ments i, fins i tot, reclamat més justícia, llibertat i, el que és pitjor, molta més transparència, separació de poders més objectiva per aconseguir el maligne objectiu de consolidar, sinó un règim wikileaks -de transparència contrastada- perquè tot mai se sap ni se sabrà, sí almenys una democràcia d'una mínima qualitat.

Però els dies passaven, caien les nits, i els ciutadans de NUNCAJAMÁS República Sinigual continuaven, erre que erre, amb el seu hit parade de cançons de tota la vida... subvencionades amb diners públics per aturar qualsevol tipus de moguda i/o de manifestacció col·lectiva contra el Règim Censor...

Els habitants d'aquella contrada tan estranya semblaven dormits, o dormint, encara que no siga el mateix... Per ells, no passaven els anys, però sempre hi havia algú que amagava en secret l'esperança d'obrir alguns panys... de trencar les portes dels camps... de respirar i cridar i preguntar-se: qui som, d'on venim, on anem? Anem tirant, i així ens va...