PRIMAVERA FUTBOLÍSTICA

Pot semblar temerari, comentar l'actualitat futbolística amb la que està caient... a Líbia, al Japó, al món laboral? Però no es tracta de fer humor negre, ni d'amagar el cap com l'estruç, sinó de rebelar-nos contra tot allò que, quasi sempre, ens marca l'agenda des de fora i relega l'efímera felicitat personal cap al darrer lloc de les prioritats... No es tracta tampoc de desconectar i passar de tot, ni molt menys, però el món mai ha funcionat a base de plors i lamentacions, sinó a base de contradiccions i molta hipocresia tant a l'hora de declarar-se l'amor (l'amor material dels negocis) com la guerra (la guerra que sempre pateixen els joves i, especialment, els de les classes mitjanes i baixes que ocupen els llocs de primera línia a l'hora dels enfrontament bèl·lics i els desastres naturals).

Però, mentrestant, el Vila-real Club de Futbol ha viscut una setmana màgica després d'aconseguir eliminar, de l'Europa League, el temut Bayer Leverkusen, segon classificat de la Lliga alemanya que, al final, no ens ha donat tants mals de cap com era previsible, segons els productes que comercialitzen els seus amos i patrocinadors. Abans, però, ja s'havien tret del damunt els segons classificats de la Lliga italiana (el Nàpols) i, ara mateix, ja s'està pensant en el segon classificat de la LLiga holandesa, el Twentte, que ens ha tocat en sort per a Quarts de Final en la propera eliminatòria que es jugarà al Madrigal el proper 7 d'abril, és a dir, quatre o cinc dies després d'haver rebut el totpoderós Barça...

Per cert, Barça, Real Madrid i Vila-real són els únics representants de la Lliga Espanyola a les competicions europees, els dos primers en la Champions League (d'on s'ha despenjat el València) i els grocs, és a dir, els nostres a l'Europa League (on ja no tenen presència ni Sevilla, ni Atlético de Madrid -actual campió de la competició-, ni Getafe).

Però és que el Vila-real, a més, és ara mateix el tercer classificat en la Lliga després de la victòria d'ahir a Sant Mamés davant l'Athlètic de Bilbao, empatat a punts amb el València (que va perdre davant el Sevilla a Mestalla).

Després d'una primera volta de Lliga brillant, tot coincidint amb l'eliminació de la Copa del Rei a principis d'any, el Vila-real havia experimentat una davallada en el joc i la capacitat física dels seus jugadors, degut sobretot a les característiques d'un planter reduït i sobresaturat de partits. De tota manera, la destacada actuació dels dos únics fixatges abans de Wakasso al mercat d'hivern(Marchena i, sobre tot, Borja Valero), així com la dels jugadors procedents del "B" que enguany militen al primer equip com ara Marco Ruben (que està complementant molt bé els dos cracks de la davantera: Nilmar i Rossi), així com les darreres actuacions de Diego López i la ràpida adaptació de Musacchio, Mario Gaspar o Català quan Capdevila necessita descans, han fet que se consolide i valore la gran qualitat del conjunt, i del centre del camp del Vila-real en concret, com un dels millors d'Europa, amb Bruno, Cani, Cazorla i Marcos Senna que pot tornar prompte a participar...

Els aficionats, però, sempre volem el millor i, per tant, a molts ens agradaria, a banda de no patir tant als darrers minuts perquè se fan un canvis de jugadors més lògics (al nostre modest entendre) d'home per home, lateral per lateral, davanter per davanter, etc. amb l'objectiu de no desmuntar el centre del camp com es desmunta quan, per exemple, ix Cani (sempre ha estat, pobre!, el primer a substiuir) i entra per ell Oriol... que es lateral... i Oriol es mereix jugar més minuts de lateral esquerre perquè ho fa molt bé, i Català es mereix jugar més minuts de central, i Matilla al centre del camp, perquè també és bo i per a que no se trenque Borja Valero que, a dia d'avui, és la gran figura del Vila-real (i a qui Del Bosque fa com si no el coneguera de res... millor que millor!). De tota manera, s'ha de felicitar Garrido, l'entrenador, perquè encara que -com és normal- discrepem amb els canvis que fa a l'últim quart d'hora dels partits, sap mantenir la motivació dels jugadors perquè, enguany, veiem tot el planter il·lusionat, com tota l'afició, en una plaça de Champions però també en l'obtenció d'un títol.

Ja és primavera 2011, enguany se porten els títols de l'Europa League i el Vila-real Club de Futbol vol estar a la última moda.