DE TAPES

Dimecres passat, en plena setmana de Madalena a Castelló, va començar a obrir-se pas a Vila-real la Cinquena Ruta de la Tapa que, a poc a poc, comença a tenir cert ressò entre la clientel·la local i comarcal.

Abril és el mes dels llibres, de les Corts Valencianes, del futbol (per què va escapar-se viu del Madrigal aquest gran Barça que dissabte no va oferir, ni molt menys, la seua millor versió?, només per l'àrbitre?... una llàstima perquè aquest Vila-real és el tercer millor equip de la Lliga, però això també cal demostrar-ho en resultats), però també d'iniciar certes rutes, des de la del Colesterol (de la Vila a l'Ermita i a l'inrevès) fins la de la Tapa, sobretot per animar l'esmorteït comerç local i l'escàs ambient que es respira pels carrers de Vila-real entre setmana i també els caps de setmana que no n'hi ha futbol: la veritat és que mai hem sigut una gent eixidora, les penyes de joves es tanquen durant tot l'any als seus locals (ara i quan la cosa econòmica anava de cine), la gent major fa -com a molt- la ruta eclessiàstica (de l'esglèsia a casa i a l'inrevès), la població activa es dedica a la ruta industrial (de casa a la fàbrica i a l'inrevès, amb les honroses excepcions d'aquells que fan escala al bar dels afores situat al bellmig d'aquesta ruta que, darrerament, ha patit la baixa de 6.000 seguidors) i la gent del ram de l'hostaleria que -també amb honroses excepcions- esperen amb deler que arribe el cap de setmana per tancar el garito...

Esperem que la tapa, la síntesi d'un plat saborós, el mos ideal d'una combinació gastronòmica pensada, siga, almenys, la tapadora de l'avorriment secular que pateixen els nostres carrers a partir de les set de la vesprada, ara que sembla que el solet i el bon temps comença a fer els primers intents per ensenyorejar-se d'una Vila que fou medieval, hipodàmica, és a dir, ortogonal fins que va perdre la seua identitat urbana, a partir dels anys seixanta, a base d'atemptats contra el patrimoni artístic i dèries especuladores més recents que han consolidat eixamples vergonyosos amb verds escassos i estretors perifèriques.