Si a l'Estat Espanyol, darrerament, dóna la impressió que la justícia és injusta perquè exerceix tard i malament, la premsa dóna la sensació d'estar més que mai al servei del bipartidisme i, fins i tot, de decantar-se cap a una part de les dos...
Ahir, sense anar més lluny, va haver-hi una multitudinàdira manifestació a València reclamant TV3 que, segons, Canal 9 no ha existit perquè, senzillament, l'han ningunejada com també ho fa Mediterráneo i Público (que ha penjat un article a les 12:44h.) i ABC i La Razón... o, almenys, les edicions digitals electròniques d'aquests mitjans que, en principi, se presenten en societat com d'allò més plurals, objectius i bla, bla, bla...
Bon oratge, va tornar el sol per escalfar l'ambient a les Torres de Quart i, malgrat tots els entrebancs haguts i per haver, per part, naturalment, del PP Valencià, sobretot per part de l'Ajuntament de Rita Barberà la qual voldria gaudir d'un poder totalment absolut per poder prohibir tot allò que li molesta, i la manifestació d'ahir molestava i molt, (com li molesta al president Camps que se diga que les llistes populars valencianes, i sobretot les valencianes -i no les del PP de Galícia, per exemple- van plenes d'imputats i de polítics de biografies sospitoses de pressumpta corrupció, començant per ell mateix), la manifestació va ser tot un èxit, molt positiva, sense cap incident que lamentar malgrat el retard a l'hora d'eixir perquè n'érem molts, és a dir, amb una participació que rondava els 100.000 manifestants (200 en total segons alguns?) que, al final, ens vam anar cap a casa amb el regust de què ens va saber a poc perquè, això, el concert no se sabia on se faria... només van donar permís fins les 20:30 h..., etc., etc., etc. és a dir, quasi, quasi, com al temps de Paco... Paco Camps? No, l'altre, sí, el Paco Franco i Bahamonde...
Però, senyors, a quin País vivim? Ah, que no és un País, que és una Comunidaz, se m'oblidava, i les comunitats són de frares o de veïns, però no de ciutadans responsables i compromesos amb la societat que volem més lliure, justa, transparent, honesta i participativa... com vam reclamar ahir, més de 1.000 vila-realencs -que els tinc comptabilitzats- i més de 80.000 valencians que, malauradament, ens dispersarem a les Eleccions del proper 22 de maig entre PSOE (sí, els que no acaben de tramitar la Iniciativa Legislativa Popular amb més de 650.000 firmes en favor de la recepció de TV3 al País Valencià), BLOC i Iniciativa (és a dir COMPROMÍS que no s'ha arribat a comprometre a nivell local i això, evidentment, restarà a molts llocs i sumarà a molts pocs), Esquerra Unida (més desunida que mai), Esquerra Republicana (que ahir va envair València de globus grocs i productes de tot tipus per reforçar l'argument que quasi tots "érem vinguts de Catalunya"), etc., etc., etc. per posar la victòria del PP valencià en safata de plata... i el proper 25 d'abril (ja al 2012!), més del mateix. Però enfi, no n'hem de perdre la il·lusió de construir, malgrat tot, un País Valencià d'aire polític i natural respirable, mans netes i dirigents honrats.
Açò és el que ha recollit la premsa sobre la diada d'ahir (sí la que, segons alguns, no ha existit):
Ara
El Mundo
El País
El Periódico
Europa Press
La Vanguardia
Las Provincias
Levante
Vilaweb
6 comentaris:
Des de El Cabanyal també vam anar moltes persones, i vam veure el que tu vas veure. Llegir la premsa d'avui ha estat trist. Està clar que a ningú interessa una cultura comuna que tingui una força més enllà de Catalunya. El d'Esquerra i la seva propaganda em va semblar excessiu i contraproduent
En molt poques hores, aquest post ha esdevingut el més visitat de la hist`oria d'aquest blog... Moltes gracies a totes i a tots.
Amb el teu permís, vaig a penjar aquest post al meu facebook per fer-li difusió. Crec que els ciutadans hem d'intervindre quan als mitjans de comunicació els condicionen per tal que no ens assabentem de certes coses, i informar-nos entre nosaltres.
Gràcies per aquest blog tan constructiu! ;-)
Desde Benicàssim i Castelló tambè vam donar suport i vam estar allí escridassant!. Vaig veure a dues persones de la Vilavella, el poble dels irreductibles fatxes i patria de Manolo Vicent i alguns valents més. Erem jo i una xica, antiga veïna que viu a València desde fa anys.
El meu pare i jo també vam anar a la manifestació. Als dos ens unia el desig de tornar a veure TV3, una televisió ben feta, rigorosa, amb criteri i en la nostra llengua materna. El meu pare amb la seva bandera republicana i jo amb la meva estelada, vam sentir-nos forts i unitas amb milers de valencians. Feia temps que no veia tan feliç al meu pare i això em va omplir d'alegria. Llach va ser la cirereta del pastís a un dia inoblidable.
Amunt País Valencià. Que vegin que estem vius!!
Publica un comentari a l'entrada