MUNICIPALS VILA-REAL: DEL TRIO AL REPÓKER

La democracia és l’alternança en el poder, el  pluralisme, el diàleg entre diferents punts de vista i formes d’entendre la vida, el disseny de les ciutats, etc.. La democracia és monopoli del poble i només el poble té el dret a decidir: de vegades es decanta per atorgar la máxima confiança a una formació política en forma de majoria absoluta que, potser, administrada amb generositat i en un termini breu de temps també pot aportar coses bones al progrés dels territoris; en canvi, en altres avinenteses com la present a Vila-real, els ciutadans opten per canviar d’aires  després de tres legislatures seguides amb el mateix partit en el poder.

Ara toca obrir finestres, renovar l’aire de les estances municipals, alçar catifes i treure els cadàvers amagats a sota, canviar de lloc el mobiliari que, cal recordar, mai havia deixat de pertànyer als ciutadans vila-realencs malgrat la continuïtat en l’ús dels represetants d’un partit polític determinat, en aquest cas el PP... i, per suposat, cal creuar els dits perquè els cadàvers trobats a dintre de Ca la Vila no siguen massa difícils de soterrar.

D'entrada, tothom sap que no s'hi trobarà el nou equip de govern quatripartit (PSOE - BLOC - Iniciativa - Esquerra Unida) a dintre  l’Ajuntament de Vila-real, ni a cap edifici municipal en tota Espanya, és cap bagul amb bitllets de 500 euros, ni tresors amagats, ni jaciments d'ocupació que ens traguen immediatament de la pobresa i donen feina als 6.000 aturats vila-realencs, sinó, més bé, tot el contrari, escriptures i més escriptures on es relacionen els deutes, hipoteques i préstecs solicitats els darrers anys que, a poc a poc, deurem d’anar amortitzant tots els ciutadans fins que els nostres fills i, tal vegada, els nostres néts li retornen la salut econòmica a esta jove Vila, ex-industrial i ex–llauradora que en altres temps va arribar a lligar els gossos amb llonganisses.

La davallada del PSOE amb repetició de candidat ( ha perdut més de 700 vots, és a dir, un 7%) cal atribuir-la a causes generals, així com la sorpresa de la jornada electoral, és a dir, el retorn d'Esquerra Unida amb candidat nou però i, sobretot, l'aparició per primera vegada en la història local d'Iniciativa amb el candidat a l'alcaldia més jove de les comarques de Castelló i, potser, de tot el País Valencià, així com la moderada recuperació del BLOC (que augmenta en 400 vots, és a dir, un 1%) per les mateixes circumstàncies d'indignació general i per l'efecte del candidat nou. Per contra, la davallada del PP (uns 200 vots respecte a 2007 i més de tres punts de percentatge) cal atribuir-la a causes internes i locals que venen de l'efecte Manolo hombre honrado de 2007 (que va augmentar artificialment l'expectativa de vot al PP) i de la gestió als darrers quatre anys...

Pel que respecta a nivell autonòmic, la davallada del PSOE no és tan gran perquè encara predomina certa tendència bipartidista, reforçada per l'escassa presència al carrer de cartells de COMPROMÍS que, per sort, tendeix a trencar-se en pròximes convocatòries gràcies a la consolidació d'aquesta coalició que, de la mà de la tercera força municipal a nivell autonòmic, és a dir, el BLOC, s'ha consolidat també com la tercera força autonòmica a nivell provincial i de país degut al carisma i la força dels camdidats aportats per Iniciativa, és a dir, Mònica Oltra o Mireia Mollà, però també Joan Ribó que ha entrat amb força a l'ajuntament de València, un territori fins ara restringit al valencianisme progressista i d'esquerres. Mai sabrem que hagués passat a Vila-real amb una llista jove, renovada i conjunta, de BLOC i Iniciativa sota el paraigües de COMPROMÍS que, a poc a poc, va consolidant-se per passar d'un matrimoni d'això mateix a una coalició amb garantia de futur...

Vila-real ha passat del trío (PP - PSOE - BLOC) al repóker (PP - PSOE - BLOC - Iniciativa -EU), és a dir, del monòleg partidista unilateral a la política real: a partir d'avui el diàleg, el pacte, el consens, els "modos i criança" -que deien els antics-, les bones maneres, el sentit comú, l'austeritat, la rapidesa en l'acció, les polítiques socials d'urgència de cara als vila-realencs més necessitats, etc. han d'estar a l'ordre del dia... el poble s'ha pronunciat i, tal vegada, no podia fer-ho d'una altra manera.

Enhorabona als més de 24.000 vila-realencs que, indignats o no, han exercit el seu dret com a ciutadans i l'enhorabona a tots els candidats elegits (als més votats, als nous, als que han crescut, als que s'han mantingut, als que tenen més possibilitats de formar govern, etc.) i, a partir d'ara, mans a l'obra: a Vila-real hi ha 25 ciutadans que tenen molta feina per davant i són els nostres representants a Ca la Vila, totes i tots, però també els nostres empleats.

Visc a Vila-real, visca la democràcia i visca Vila-real!