VILA-REAL, 3 - PORTO, 2

Anit l'afició va traçar un pont de mar groga cap a la final de Dublín. El somni d'una nit de primavera tampoc no va poder ser aquesta vegada, però ens queda consolidar la Champions League en aquests quatre darrers partits de Lliga.

El Vila-real C.F. va acabar la trajectòria europea d'enguany amb la cara ben alta, plantant-la davant un fort conjunt, campió de la Lliga portuguesa, com és el Porto, plagat de figures de molta talla física i tècnica com ara l'increïble Hulk (autor de l'empat, 1-1, en un rebot als peus de Mussachio d'autèntica mala sort) o Falcao que va aconseguir l'1-2 que deixava, ara sí, l'eliminatòria vista per a sentència, malgrat l'excel·lent gol de Cani (1-0) que va tornar a ser el millor dels grocs amb diferència i el posterior empat de Capdevila (que, perfi, ha abandonat el "càstic" de la banqueta) i el penal marcat per un espés Rossi (3-2) en falta comesa per l'incansable Marco Ruben que va ser el millor davanter dels tres (Nilmar no està, darrerament, encertat cara a porta) en una altra alineació mega-ofensiva on només hi havia un central marcador recolzat per Bruno (que va haver de multiplicar-se, novament, en tasques defensives davant l'absència inicial de jugadors com ara Marchena o Borja Valero que, per fi, va tenir el seu merescut descans després de jugar-ho, pràcticament, tot).

En un campionat com l'Europa League, quan s'enfronten els dos millors equips de la competició (Porto i Vila-real), l'eliminatòria a doble partit es decideix pels xicotets detalls -com diu Guardiola-, però aquest vegada el detall va ser molt gran, és a dir, tota una segona part de 45 minuts al partit d'anada que no van poder ser superats al Madrigal en l'extraordinari partit d'anit.

Però el Vila-real porta una dècada jugant a Europa i anit ho va demostrar, ja que fins i tot amb l'1-2 que deixava momentàniament l'eliminatòria en un abusiu 2-7 que tampoc reflexava fidelment el que havia passat fins aleshores (el Vila-real va perdonar a Porto i anit hagués pogut marcar tres o quatre gols amb una mica més de sort!), no va tirar la tovallola en cap moment i va plantar cara fins el final. També l'afició va saber agrair als jugadors l'excel·lent trajectòria en aquesta competició, acomiadant-los amb mostres, fins i tot, d'alegria i amb un llarg i atronador aplaudiment des d'unes grades tenyides de groc que recordaven, evidentment, la bona imatge europea d'aquest Vila-real C.F. que ha eliminat, ni més ni menys, que als primers classificats de la lliga holandesa (Twente), alemanya (Bayer Leverkusen) o italiana (el Nàpols era líder quan va passar pel Madrigal)...

Anit el Vila-real Club de Futbol i l'afició groga es van doctorar en futbol a Europa: quan s'aposta per l'espectacle, el joc combinatiu, la lluita sense especulacions i se sap perdre encara que no arriben els resultats somniats i s'obliden els errors arbitrals -que sempre se'n troben- i el teatre -que sempre se'n veu a l'equip contrari-, és quan s'arriba al punt desitjat de comunió, associació i convivència, i se dibuixa en l'ambient un cordó quasi umbilical entre el terreny de joc i la grada... Anit el Madrigal recordava aquelles grates nits europees amb els amics del Cèltic de Gasglow, savoir faire, bon rotllo, senyoriu, tarannà, civisme... que n'aprenguen!


Endavant Vila-real!!!