CONTRA LA DICTADURA DELS MERCATS

Aquest matí, conduint cap a la feina i escoltant Catalunya Ràdio (una emissora que les generoses autoritats valencianes encara no s'han decidit a prohibir), m'han escandalitzat les manifestacions del president electe de Portugal, Pedro Passos Coelho, líder del triomfador Partit Social Demócrata (PSD) que a l'estat veí representa el paperet de partit conservador... és a dir, a Espanya els socialdemócrates (PSOE) són l'esquerra i a Portugal la dreta. I m'han escandalitzat perquè ha reconegut que les prioritats del seu govern consistiran en aplicar retallades molt majors de les que se van negar a aprovar fa unes setmanes -quan els socialistes del dimissionari Sócrates ostentaven el poder- amb l'objectiu de fer atractiu Portugal als mercats, a la dictadura dels mercats hauria d'haver dit: i els ciutadans que l'han votat?, i els ciutadans de Portugal en general?

Que m'he escandalitzat, naturalment, vol dir que rebutge totalment el contingut del seu missatge, perquè arribats fins aquest punt ja no deuríem escandalitzar-nos per res. El socialisme i la socialdemocràcia estan en crisi, com explica molt bé l'amic Vicent Usó a Una derrota conjuntural?, però jo encara aniria més enllà per afirmar que el que realment està en crisi és la Política com l'havíem entesa des de la Revolució Francesa fins ara mateix, quan els conceptes dreta i esquerra han estat totalment prostituïts pels mercats, les multinacionals i el capitalisme vencedor del comunisme decimonònic.

El dissabte, sense anar més lluny, un vell amic i vell militant del PSOE de La Plana (ja han eliminat, fins i tot, allò de la Plana Mitja que tanta gràcia ens feia als historiadors i geògrafs), lluny de fer autocrítica per tot el que els està passant a nivell mundial, europeu, espanyol i, sobre tot, en territori valencià, va voler llevar-li mèrit, davant meu, a una nova forma de fer política que, potser, encara està en procès emergent arran del 15-M però que ja se visualitza en la majoria de partits minoritaris progressistes i d'esquerres com ara la mateixa Esquerra Unida que s'ha desvestit de les velles capes del comunisme, l'incipient Iniciativa que ha crescut de l'escissió dels anteriors i un tant a l'ombra del Bloc i, per suposat, la coalició Compromís que amb la suma dels dos partits anteriors -i si s'adapta ràpidament als nous temps i noves maneres d'entendre la participació ciutadana- pot aspirar a liderar certs procesos de transformació social pacífica per aturar l'actual devastació de l'Estat del Benestar que està duent a terme el bipartidisme clàssic de socialistes (PSOE) i conservadors (PP) arreu de la societat occidental, seguint els criteris dels culpables de la crisi econòmica que no són altres que els gestors del neoliberalisme globalitzador internacionalista i principals ideòlegs de la Dictadura dels Mercats (on cap mà és ja invisible, perquè tant l'oferta com la demanda mai havien estat tant manipulades en favor de les grans companyies multinacionals).

En definitiva, si volem eixir de la crisi, els ciutadans ens hem de negar a més retallades socials, ja que retallant l'Estat del Benestar, l'educació i la sanitat públiques i de qualitat, els salaris, les pensions... i allargant l'edat de jubilació, no solament estem retallant el poder adquisitiu dels treballadors i dels més joves, sinó que estem posant portes als mercats i, per tant, refredant cada vegada més la sacralitzada societat de consum... 

Els polítics -senyor Passos, Sócrates, Zapatero o Rajoy, tant se val!-  no són elegits per satisfer mercats sinó, ans al contrari, per recaptar impostos (als especuladors dels mercats sobre tot) i aplicar-los en polítiques socials per aconseguir una societat cada vegada més rica, més justa i on la igualtat d'oportunitats deixe de ser una reivindicació i una utopia per esdevindre, cada dia més, una realitat objectiva.