DE LA VIDA (POLÍTICA) EFÍMERA...

D'entre els abusos democràtics que hem patit els ciutadans d'apeu, almenys a la jove democràcia espanyola (que tampoc cal oblidar-ho, no té res que envejar a la del "Sexenni" del segle XIX ni a la dels temps republicans del XX que encara van funcionar pitjor), destaca la deficient legislació sobre les atribucions dels càrrecs electes i dels partits polítics durant les legislatures amb majories absolutes...

M'explique. Les societats integrades per ciutadans honrats, respectables i responsables no necessiten una excessiva legislació per regular les relacions humanes, econòmiques i socials, perquè políticament tots arrimen el muscle amb l'objectiu de l'interès general o allò que s'ha convingut en anomenar el bé comú. En canvi, des del moment que la Partitocràcia i el partidisme s'instauren per perpetuar-se fins arribar a confondre la salut del partit amb la salut de la societat a la que haurien de servir, les coses s'intoxiquen, des del punt de vista de la democràcia i de la representativitat, i aleshores se ven l'abús a la ciutadania (mitjançant la submissió dels mitjans de comunicació públics i privats) com un pas endavant en el progrés i les llibertats quan, realment, és tot el contrari.

Per què? Doncs, perquè les legislatures són, normalment, de quatre anys i cap càrrec electe, ni cap partit polític per més majoria absoluta que tinga hauria de poder legislar, ni executar processos que s'allarguen més enllà del període per al qual han estat elegits, ja que moralment això hauria d'implicar el consens amb la resta de forces polítiques perquè, en cas contrari, s'acaba hipotecant el futur polític, moral i econòmic dels pobles, les ciutats, les autonomies o fins i tot de l'Estat, com ha passat darrerament a Vila-real (el deute generat per la majoria absoluta del PP -als darrers anys- l'haurem de pagar els que no vam participar en la decisió de demanar préstecs de més de 200 milions d'euros), a la Generalitat Valenciana (una de les més endeutades, des del punt de vista econòmic, i que ara pretén trencar la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià que sí que se va aprovar per consens) o a l'Estat Espanyol (on les polítiques de construcció salvatge i d'immigració massiva generades pel PP i pel PSOE han estat coronades pels desastres econòmics del govern Zapatero... i això que aquest darrer no és políticament responsable al 100%, malgrat les crítiques de Rajoy, perquè mai ha gaudit d'una legislatura amb majoria absoluta)...

En democràcia tots els ciutadans som "polítics", però s'ha de distingir entre aquells que tenen "responsabilitats polítiques" per exercir un càrrec electe que, moltes vegades, està mal remunerat (i per això els professionals liberals han fugit als temps de bonança d'assumir aquestes responsabilitats), però en altres casos està remunerat a l'alça (sobre tot per aquells que tenen més que en la Política, en el partidisme, una forma d'aconseguir una col·locació o una nòmina per arribar a final de mes), dels que no les tenim... o les tenim d'una altra manera com a ciutadans, ja que no treballem amb diners públics que són, o haurien de ser, sagrats.

Aleshores, com vist el que s'ha vist fins ara, costa tant fer veure als polítics en actiu que amb 8 anys en un càrrec electe n'hi hauria més que suficient (alguns prefereixen carregar-se el propi partit i/o col·lectiu abans que abandonar generosament), o als partits amb majories absolutes que no haurien de legislar o aprovar pressupostos que se n'ixen dels quatre anys per als quals han estat elegits, s'hauria de regular per llei totes aquestes coses, començant, naturalment, per les llistes obertes que portarien més transparència, més higiene i alguna Belén Esteban (perquè el poble és sobirà i, per tant, responsable de tot el què ens està passant) per omplir pàgines de premsa escrita, audiovisual i virtual que, al cap i a la fi, és el que més segueix el personal...