INDIGNATS AMB ESPANYA

Primer va ser Felipe González (PSOE) qui va inaugurar el partidisme mentre tallava la cinta del flamant AVE Madrid-Sevilla que tant important ha estat per a les dos capitals interiors i tan poc ha incidit en l'economia espanyola en general... Després José María Aznar (PP), que no volia ser menys, amb aquell importantíssim (per a Castella - Lleó) AVE Madrid - Valladolid que també vàrem pagar entre tots: 2-0 a favor de l'Espanya castellana, profunda, interior i escassament perifèrica...

El traçat ferroviari decimonònic, radial, centralista i inútil continuava intacte i l'atur creixent, l'economia espanyola minvant... Però continuaven arribant les subvencions europees en forma de fondos F.E.D.E.R. (per al desenvolupament regional), partides del F.S.E. (Fons Social Europeu), etc. que juntament amb el F.C.I. (Fons de Compensació Interterritorial) que es va crear pel bipartit (PPSOE) amb la finalitat de mantenir el bennestar a les autonomies "pobres" (Andalusia, Extremadura, Castella-La Manxa, Castella-LLeó...) han consolidat les dues Espanyes: la perifèrica o "rica" que paga i no rep infraestructures (fonamentalment Catalunya, València, Balears, etc.) i la interior o "pobra" que rep fons, autovies per on no passa ningú (Extremadura) o AVE's amb una mitjana de 9 passatgers diaris (Castella - La Manxa)...

D'entre l'Espanya perifèrica que paga i no rep infraestructures destaca, fonamentalment, la comunitat autònoma valenciana, la més rica des del punt de vista dels esdeveniments esportius subvencionats amb diners públics (Fòrmula 1, Copa Amèrica, etc.) i la més pobra en quant a endeutament, perspectives de futur i serveis bàsics, especialment a la zona Nord, sí, la provincia de Castelló que aquest 2011, precisament quan Don Carlos Fabra Carreras (el gran polític?) comença a fer mutis foro, presenta unes taxes d'atur, d'endeutament i de mancances viàries i de tot tipus (malgrat els aeroports sense avions, les biblioteques sense llibres i els centres de tecnificació esportiva sense dotar) molt superiors a les de fa ara 16 anys, és a dir, quan Carlos Fabra va entrar com a president de la institució més qüestionada de la democràcia actual, la Diputació.

De l'únic que ens podem alegrar, a nivell local de Vila-real (a banda que un govern quatripartit sempre assegura que la caixa pública estarà vigilada, com a mínim, per 8 ulls plurals i no només per 2 ulls monopartidistes com fins ara), és que per fi va a adecentar-se l'estació del Nord on mai RENFE, ni ara ADIF, havia invertit un duro des que s'inaugurara l'estació al segle XIX, encara que sempre ens quedarà la sospita del partidisme del govern central a l'hora d'agilitzar els tràmits (malgrat que els del PP volien una estació a tocar de Borriana i no n'eren partidaris d'aquesta actuació).

A nivell autonòmic també ens alegra que deixe de funcionar l'AVE Toledo - Cuenca, que mai s'hauria d'haver construït (però, la gent es pregunta, no serà només per fastidiar-li la legislatura a la Cospedal?, estem davant una altra decissió partidista?, tampoc ens estranyaria) o, almenys, no abans que l'Eix Mediterrani que sí que és una infraestuctura necessària i per la qual mai ha apostat el bipartit (PPSOE).

El Ministeri de Foment no ha garantit l'execució del corredor mediterrani (una infraestructura que compta amb el suport de PP i de PSOE, ara mateix, però que als temps de Felipe González o de José Maria Aznar mai va ser prioritària), a la UE abans del 2030. Estem en senyal d'alarma roja, i si el Govern Espanyol no es compromet de veritat perdrem la batalla perquè la UE incorpore tot el projecte del corredor a les seues xarxes transeuropees. Foment ha convocat les autonomies del corredor mediterrani a una reunió que se celebrarà a la primera quinzena de juliol. L'objectiu és informar dels avanços de les gestions davant la UE per defensar el projecte.

El mapa del corredor que inclouria com a prioritària la Comissió Europea el mes de setembre partiria, si es compleixen les males previsions de Ferrmed, des d'Algesires cap a Madrid, i des d'aquí dos ramals connectarien amb Saragossa i amb València, que connectaria finalment amb la frontera francesa passant per Barcelona, ​​amb final de trajecte a Estocolm. Aquest corredor resultant coincideix amb el mapa presentat en un document titulat Prenent la via cap a un transport de mercaderies intel·ligent -que es pot consultar a Internet- elaborat per la consultora internacional PricewaterhouseCoopers (PwC) proposa que els combois de mercaderies vagen des de València a Madrid i des d'aquí a Saragossa, convertida en gran platafroma logística, per redistribuir les mercaderies a Europa per Hendaia o Perpinyà, per Bilbao i Barcelona. El pitjor d'aquest informe és que, a més, deixa sense "corredor" a Alacant, Múrcia i Almeria, atès que es considera com traçat ideal des del Sud d'Espanya per Còrdova i Alcàsser de Sant Joan per arribar a Madrid. El disseny radial d'Espanya té en aquest informe el seu millor suport.

A nivell d'infraestructurs, a l'Estat Espanyol, sempre s'ha imposat, fins ara, la biPartitocràcia a la política i l'economia, per tant podem concloure que tenen tota la raó del món els indignats quan afirmen que no ens representen. S'ha d'aprofundir en la democràcia i en la preeminència del poder polític sobre l'econòmic, però no en la submissió del polítics centralistes a les economies mesetàries que marginen la perifèria espanyola i peninsular... Indignats amb la Democràcia? No, indignats amb Espanya! Com podria haver dit Vicent Flor, ofrena glòries i t'escuraran les butxaques...