COMUNITAT ATURADA

Ni la marxa de l'equip de futbol, ni l'oratge, ni el canvi del mercat al centre, ni l'aeroport sense avions, ni la biblioteca sense llibres, ni el quatripartit local, ni l'arribada de l'AVE o l'inici del corredor mediterrani, ni l'anunci d'ETA d'abandonament de les armes, ni les promeses electorals, ni la boda de la duquessa d'Alba, ni cap notícia que us puga vindre a la ment, ara mateix, preocupa més que les dades de l'atur que mes a mes van a més, a més aturats, a més famílies sense un sol membre treballant i cotitzant a Hisenda, a més problemes bàsics, a pitjors condicions de vida... I no solament a Vila-real, on portem molt de temps amb taxes superiors al 25%, perquè la província de Castelló ha passat en quatre anys de comptar amb un atur insignificant, d'entre el 4 i el 5%, a ser de les províncies capdavanteres en nombre d'aturats amb una taxa del 26,34% (i això que ha baixat al darrer trimestre) molt superior a l'autonòmica i, per suposat, a l'estatal.

5.966 aturats a Vila-real en setembre de 2011, és a dir, la darrera dada del tercer trimestre reflexa una pujada de l'atur d'un 2,84% respecte al mes d'agost, i això que, en altres temps, diríem que al setembre comença certa campanya de la taronja primerenca però... avui la taronja també comença a donar símptomes d'esgotament. L'anomenat "mercat comú" de la Unió Europea és cada vegada menys comú dels europeus i més global, amb el que això significa d'atac contra els xicotets propietaris i empresaris i de "xollo" per a les grans companyies i empresaris europeus, espanyols i valencians que també tenen taronges al Marroc o taulells a la Xina... ni més, ni menys! La xicoteta i mitjana empresa que ha mantingut l'economia de l'Estat durant els darrers cinquanta anys està, cada vegada més, a les portes del tanatori a l'espera del soterrar definitiu.

I mentre l'economia productiva agonitza pel càncer de la deslocalització (globalitzar significa deslocalitzar la producció cap als països subdesenvolupats on la legislació és més favorable a l'especulador i més contrària al treballador), els economistes continuen al divan del psiquiatre preguntat-se perquè no van predir tot el que ens està passant, els especuladors segueixen fent negocis als bancs de sang i la majoria dels nostres representants polítics cobrant nòmines escandaloses -i pensions d'infart- per assistir al funeral...

De tota manera, això passa, sobre tot, a l'Estat Espanyol, ja que segons un estudi de la OCDE (Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic que consta de 34 països, des d’Austràlia fins els EUA, passant per Canadà, Dinamarca, Estònia Nova, Zelanda i països de la UE com ara Portugal, França, Alemanya o Espanya) l'atur es manté estable a quasi tots els estats membres que venen a ser, pam dalt, pam baix, els països anomenats desenvolupats o industrialitzats.

Si comparem les dades de l'EPA del tercer trimestre a Espanya, on quasi s'arriba als 5 milions d'aturats, amb les dades de la resta de la OCDE, podem afirmar que la taxa s’ha mantingut estable des del mes de gener de 2011. Espanya, continua presentat la taxa d’atur més elevada, amb un 21,52% (mentre la Comunitat Valenciana presenta un 24,17% la tercera taxa més elevada, després d'Andalusia i Canàries), la segueixen Irlanda amb un 14,6%, Eslovàquia amb un 13,4% i Portugal amb el 12,3%.

El nombre de persones a l’atur entre tots els països membres de l'OCDE arriba a 44,3 milions, 2,3 milions menys que al mateix mes del 2010, però amb un total de 10,4 milions més que el 2008 quan van començar els efectes laborals de la crisi mundial.